La consellera d'Educació, Cristina Uriarte, va anunciar el passat 18 de maig que els centres educatius obririen les seves portes en la CAB i l'empipament de la comunitat educativa ha estat gran. Els sindicats van anunciar que cridarien al planta si no es negocien les condicions i no hi ha garanties sanitàries ni de seguretat, segons les mateixes fonts. Arantza Tapia va respondre que el cap de setmana s'obririen els centres si o si. Ara, el Departament d'Educació ha optat per un altre camí. STEILAS ha criticat que s'estigui "comportant amb el màxim nivell d'irresponsabilitat".

El sindicat ha demanat que no s'obrin les portes perquè en aquests moments els centres educatius no tenen ni capacitat ni mitjans per a fer un diagnòstic de la situació i establir un protocol que protegeixi treballadors i alumnes.

Autonomia o rentada de mans?

Amb l'excusa de l'autonomia, el Govern Basc ha cedit a cada centre els continguts i criteris d'avaluació de fi de curs, i la càrrega que està dipositant en les direccions dels centres no és petita, sinó que també ha delegat en ells les decisions relacionades amb la salut. Això pot portar, per exemple, al fet que dos centres que estan en la mateixa situació prenguin decisions en contra. “Prendre aquesta mesura és com no prendre mesures i quan l'administració no pren mesures abandona als qui més les necessiten”, ha denunciat STEILAS.

Pot l'Administració fer això?

El sindicat recorda que en el cas dels centres públics, una decisió d'aquest tipus ha de passar per l'Òrgan Màxim de Representació: “La Direcció hauria de presentar en l'Òrgan Suprem una proposta de planificació basada en criteris objectius de salut, i s'hauria de votar un pla que estableixi canvis de calendari, noves formes d'organització i horaris”. És més, STEILAS deixarà en mans dels serveis jurídics l'estudi de l'assumpte, ja que pot tenir una decisió que està fora de la competència de cada centre.