Segons la llei, tots els abocadors que no s'utilitzin haurien d'estar tancats i segellats des de l'any 2008. Ekologistak Martxan ha comparegut en el Parlament Basc per a exigir el compliment de la llei: el 12 de novembre ha participat en la comissió d'Indústria, Transició Energètica i Sostenibilitat (es pot veure aquí en vídeo). El grup ecologista recorda que els abocadors que no s'utilitzen en la CAB continuen contaminant l'aigua: “Això no és només un problema mediambiental, és també una qüestió de salut pública”. Per a anar més enllà de les bones intencions mostrades per tots els partits polítics, ha demanat que s'inclogui en els pressupostos aquest assumpte i es posi en marxa una taula de treball “per a la recerca, inventari, calendari i segellament de tots els abocadors que no s'utilitzen en la CAPV”.
El grup ecologista assegura que Europa ha pressionat a l'Estat espanyol en la mateixa adreça: “El 9 de febrer de 2024 vam saber que la Comissió Europea portarà a l'Estat espanyol al Tribunal de Justícia per incompliment de les directives europees en matèria de residus i que existeix la possibilitat d'imposar importants sancions econòmiques. Encara que és una qüestió contra Espanya, la gestió de l'aigua i els residus és compartida entre l'Estat espanyol i les comunitats autònomes”.
Ekologistak Martxan destaca que molts d'aquests abocadors tenen residus perillosos acumulats: amiant, lindà (HCH)… aquest últim es troba, per exemple, en l'abocador d'Etxe-uli en Santurtzi, en l'abocador de Lemoiz en Jata, en Artxanda i Santo Domingo a Bilbao i en Gardelegi a Vitòria. Els membres d'Ekologistak Martxan assenyalen que la conseqüència és que les aigües es contaminen: “El pitjor és l'estuari Ibaizabal del Nervión, com es pot veure en els informes d'Azti”. Però a més d'aquestes substàncies, ha afegit, hi ha moltes altres que estan contaminant l'aigua.
Ekologistak Martxan explica que existeix una eina de treball útil per a ajudar a tancar i segellar els abocadors: Inventari de sòls que suporten o han suportat activitats o instal·lacions potencialment contaminants del sòl. En ell apareixen 12.467 sòls de la CAPV potencialment contaminats. La majoria, 10.910 sòls són industrials i 1.557 sòls són abocadors. D'aquests abocadors, 718 es troben en Bizkaia, 531 a Guipúscoa i 308 a Àlaba.
Les que apareixen en aquest inventari són sòls “potencialment” contaminats. Ekologistak Martxan ha explicat que, segons l'Administració, no és necessari caracteritzar ni designar els terrenys fins que no es destinen a un altre ús. Però segons Ekologistak Martxan, “és necessari caracteritzar aquestes terres, i és necessari que les terres contaminades es declarin així, se segellin, se segellin i es regalin”. Ha recordat que és obligatori fer-ho des de 2008, i que per això Europa portarà a Espanya als tribunals.
En relació a aquest inventari de sòls, Ekologistak Martxan assenyala que ja s'ha rebut molta informació de cada abocador. Que Ihobe té aquesta col·lecció de dades en fitxes però no està disponible per a tots: “Quan li hem demanat a Ihobe aquesta informació, ha passat el temps de rebre la resposta. De fet, com en la primera ocasió no rebem resposta, va rebre una queixa de l'Ararteko i per això les vam obtenir”. Demanen que aquestes fitxes es posin a la disposició de tothom en Internet, ja que donen moltes dades sobre aquest tema.
Per exemple, en aquestes fitxes d'Ihobe apareix l'antic abocador de Jata: Ocupa 18.000 hectàrees de Lemoiz, pertany a la família Urrutia, es diu que és “incontrolat sense llicència”, on hi ha residus “no perillosos”, però a continuació es mostra “lindane” entre els residus descrits, així com pólvores i cendres d'acereria i productes químics (pintura, dissolvent, vernissos…). L'incendi posa que és freqüent i que no hi ha canalitzacions per a les aigües, ni subterrànies, ni de captació d'aigües pluvials, ni de presa de mostres d'aigües lixiviadas. En l'apartat “Descripció de l'impacte” diu: “sota l'abocador es troben el rierol Artadi i l'estany Urbieta (Estany d'Itoiz)”. I no té un pla escrit de tancament d'aquest abocador.