Segons la llei, tots els abocadors que no s'utilitzin haurien d'estar tancats i segellats des de l'any 2008. Ekologistak Martxan ha comparegut en el Parlament Basc per a exigir el compliment de la llei: el 12 de novembre ha participat en la comissió d'Indústria, Transició Energètica i Sostenibilitat (es pot veure aquí en vídeo). El grup ecologista recorda que els abocadors que no s'utilitzen en la CAB continuen contaminant l'aigua: “Això no és només un problema mediambiental, és també una qüestió de salut pública”. Per a anar més enllà de les bones intencions mostrades per tots els partits polítics, ha demanat que s'inclogui en els pressupostos aquest assumpte i es posi en marxa una taula de treball “per a la recerca, inventari, calendari i segellament de tots els abocadors que no s'utilitzen en la CAPV”.
El grup ecologista assegura que Europa ha pressionat a l'Estat espanyol en la mateixa adreça: “El 9 de febrer de 2024 vam saber que la Comissió Europea portarà a l'Estat espanyol al Tribunal de Justícia per incompliment de les directives europees en matèria de residus i que existeix la possibilitat d'imposar importants sancions econòmiques. Encara que és una qüestió contra Espanya, la gestió de l'aigua i els residus és compartida entre l'Estat espanyol i les comunitats autònomes”.
Ekologistak Martxan destaca que molts d'aquests abocadors tenen residus perillosos acumulats: amiant, lindà (HCH)… aquest últim es troba, per exemple, en l'abocador d'Etxe-uli en Santurtzi, en l'abocador de Lemoiz en Jata, en Artxanda i Santo Domingo a Bilbao i en Gardelegi a Vitòria. Els membres d'Ekologistak Martxan assenyalen que la conseqüència és que les aigües es contaminen: “El pitjor és l'estuari Ibaizabal del Nervión, com es pot veure en els informes d'Azti”. Però a més d'aquestes substàncies, ha afegit, hi ha moltes altres que estan contaminant l'aigua.
Ekologistak Martxan explica que existeix una eina de treball útil per a ajudar a tancar i segellar els abocadors: Inventari de sòls que suporten o han suportat activitats o instal·lacions potencialment contaminants del sòl. En ell apareixen 12.467 sòls de la CAPV potencialment contaminats. La majoria, 10.910 sòls són industrials i 1.557 sòls són abocadors. D'aquests abocadors, 718 es troben en Bizkaia, 531 a Guipúscoa i 308 a Àlaba.
Les que apareixen en aquest inventari són sòls “potencialment” contaminats. Ekologistak Martxan ha explicat que, segons l'Administració, no és necessari caracteritzar ni designar els terrenys fins que no es destinen a un altre ús. Però segons Ekologistak Martxan, “és necessari caracteritzar aquestes terres, i és necessari que les terres contaminades es declarin així, se segellin, se segellin i es regalin”. Ha recordat que és obligatori fer-ho des de 2008, i que per això Europa portarà a Espanya als tribunals.
En relació a aquest inventari de sòls, Ekologistak Martxan assenyala que ja s'ha rebut molta informació de cada abocador. Que Ihobe té aquesta col·lecció de dades en fitxes però no està disponible per a tots: “Quan li hem demanat a Ihobe aquesta informació, ha passat el temps de rebre la resposta. De fet, com en la primera ocasió no rebem resposta, va rebre una queixa de l'Ararteko i per això les vam obtenir”. Demanen que aquestes fitxes es posin a la disposició de tothom en Internet, ja que donen moltes dades sobre aquest tema.
Per exemple, en aquestes fitxes d'Ihobe apareix l'antic abocador de Jata: Ocupa 18.000 hectàrees de Lemoiz, pertany a la família Urrutia, es diu que és “incontrolat sense llicència”, on hi ha residus “no perillosos”, però a continuació es mostra “lindane” entre els residus descrits, així com pólvores i cendres d'acereria i productes químics (pintura, dissolvent, vernissos…). L'incendi posa que és freqüent i que no hi ha canalitzacions per a les aigües, ni subterrànies, ni de captació d'aigües pluvials, ni de presa de mostres d'aigües lixiviadas. En l'apartat “Descripció de l'impacte” diu: “sota l'abocador es troben el rierol Artadi i l'estany Urbieta (Estany d'Itoiz)”. I no té un pla escrit de tancament d'aquest abocador.
Kutsatzaile kimiko toxikoak hauteman dituzte Iratiko oihaneko liken eta goroldioetan. Ikerketan ondorioztatu dute kutsatzaile horietako batzuk inguruko hiriguneetatik iristen direla, beste batzuk nekazaritzan egiten diren erreketetatik, eta, azkenik, beste batzuk duela zenbait... [+]
Lurrak guri zuhaitzak eman, eta guk lurrari egurra. Egungo bizimoldea bideraezina dela ikusita, Suitzako Alderdi Berdearen gazte adarrak galdeketara deitu ditu herritarrak, “garapen” ekonomikoa planetaren mugen gainetik jarri ala ez erabakitzeko. Izan ere, mundu... [+]
Ur kontaminatua ur mineral eta ur natural gisa saltzen aritu dira urte luzeetan Nestlé eta Sources Alma multinazional frantsesak. Legez kanpoko filtrazioak, iturburuko ura txorrotakoarekin nahasi izana... kontsumitzaileen osagarria bigarren mailan jarri eta bere interes... [+]
Greenpeaceko kideak Dakota Acces oliobidearen aurka protesta egiteagatik auzipetu dituzte eta astelehenean aztertu du salaketa Dakotako auzitegiak. AEBko Greenpeacek gaiaren inguruan jasango duen bigarren epaiketa izango da, lehenengo kasua epaile federal batek bota zuen atzera... [+]