Segons la nota de premsa remesa pel Consell a la redacció d'ARGIA, "la decisió del TSJPV dona continuïtat a les tendències reaccionàries que en els últims temps s'estan duent a terme des de diferents tribunals i, en general, des del poder judicial". Aquesta decisió ve de la mateixa sala que al maig d'enguany va rebutjar els perfils lingüístics de les convocatòries d'ocupació per a la Policia Municipal d'Irun. En virtut d'aquesta decisió, el Consell va convocar una reunió davant el Tribunal Superior de Justícia, advertint que el poder judicial, una vegada més, vol fer de la política lingüística la seva competència, "extraient-la dels àmbits de debat polític i parlamentari que li correspon".

En aquest sentit, el secretari general del Consell, Paul Bilbao, ha denunciat que està realitzant una lectura "renovada" del marc jurídic actual per a "retallar mitjançant jurisprudència els drets dels euskaldunes i dels parlants de llengües pròpies en general en situació de minoria".

Quant a la decisió actual, el Consell considera que la qüestió plantejada pel tribunal atempta contra el principi d'oficialitat, "es confirma que la resta de les llengües oficials diferents del castellà tenen un estatus d'inferior rang, és a dir, que l'oficialitat vigent no és simètrica". Si les tesis del tribunal prosperen, "quedarà en evidència que les llengües oficials es classifiquen en dos nivells, el castellà i la resta", i tirant d'aquest fil, "seria com separar a ciutadans de primera i de segona", ha explicat el portaveu del Consell.