Traduït automàticament del basc, la traducció pot contenir errors. Més informació. Elhuyarren itzultzaile automatikoaren logoa

Modificació del primer esborrany de la Llei d'Educació de la CAPV al projecte de llei i no modificació

  • El Projecte de Llei d'Educació de la CAB ha determinat els requisits que han de complir els centres per a formar part del Servei Públic Educatiu Basc, ha incorporat algunes mesures per a superar la segregació de l'alumnat i ha limitat l'horari de Religió, mentre que a penes hi ha canvis relacionats amb l'euskaldunización de l'alumnat i el rol dels consells educatius municipals.

26 de abril de 2023 - 09:58
Última actualització: 11:25
Zarata mediatikoz beteriko garai nahasiotan, merkatu logiketatik urrun eta irakurleengandik gertu dagoen kazetaritza beharrezkoa dela uste baduzu, ARGIA bultzatzera animatu nahi zaitugu. Geroz eta gehiago gara, jarrai dezagun txikitik eragiten.

Poques sorpreses en el projecte de llei aprovat aquest dimarts pel Consell de Govern. Els principals canvis i punts que s'han mantingut respecte a l'avantprojecte de llei que va generar un gran renou són:

Servei Públic Educatiu Basc

La llei (i l'Acord Educatiu signat per PNB, PSE, EH Bildu i IU-Elkarrekin Podem) es basa en el concepte de servei públic: tot centre que respongui a unes obligacions, tant públiques com concertades, rebrà un finançament públic del 100%. El Govern va treballar en l'avantprojecte, però aquestes obligacions a penes es coneixien, i això és el que va criticar molta veu. En aquesta ocasió, el projecte de llei enumera els principis que han de seguir-se per a formar part del servei públic: “No discriminació; transparència; falta d'ànim de lucre; atenció a l'alumnat vulnerable i a la diversitat de l'alumnat; participació democràtica dels sectors implicats en l'educació formal; compromís contra la segregació i compromís per la inclusió, l'equitat i la igualtat d'oportunitats; respecte al currículum i als mecanismes d'avaluació establerts pel Govern Basc; necessitat de garantir l'ensenyament sexual i la llibertat de gènere en el sistema educatiu…

Sembla que els centres hauran de complir progressivament aquests principis. Està per veure com els uns i els altres entenen aquestes obligacions, quins criteris i com es mesuraran, i quin serà la voluntat política de complir-les.

Sembla que els centres hauran de complir progressivament aquests principis. Està per veure com entenen els uns i els altres aquestes obligacions, quins criteris i com es mesuraran, i quin serà la voluntat política de complir-les

Segregació i escolarització equilibrada

També va ser font de crítica l'escassa dimensió de l'avantprojecte per a fer front a la segregació estudiantil. El nou text recull una sèrie de mesures que ja hem vist en el procés de matriculació per al pròxim curs (i que han aixecat pólvores): per exemple, que les escoles reservin un nombre determinat de places per als alumnes més vulnerables (per als quals tenen necessitats especials, per als quals tenen un retard en la llengua, per als quals s'incorporen tardanament al sistema educatiu, per als quals tenen una situació social difícil…) i indicacions sobre l'índex de vulnerabilitat.

De cara a una escolarització equilibrada, han afegit una frase significativa que no estava en l'esborrany: “S'evitarà la sobreoferta i la suboferta”, i, com es feia en el text anterior, el projecte de llei ratifica els mecanismes de garantia d'escolarització equilibrada i el compromís de garantir les places públiques. La clau està en com es materialitzen aquestes garanties. Perquè en el procés de matriculació hem vist recentment, per exemple, que s'ha garantit l'existència d'un centre públic en cada àrea d'influència, però, com han denunciat diversos agents, ho han fet ampliant l'àmbit d'influència (i per tant, en el seu municipi no, en la seva veïna pot adaptar la plaça pública, argumentant que la localitat veïna està dins de l'àrea d'influència).

Cal destacar també la desaparició de l'esborrany al text final de la frase “Correspon als pares o tutors legals exercir el dret a la lliure elecció de centre dins de l'oferta educativa disponible”. El projecte de llei parla de la llibertat d'elecció de centre, però perd el seu protagonisme en el text anterior.

Religió i laïcisme

Un dels principis que han de complir tots els centres del Servei Públic Educatiu Basc (és a dir, dotar-los de diners públics al 100%) és que el centre ha de ser laic, però som conscients del pes de l'Escola Cristiana en la CAB, i en l'esborrany inicial es prestava especial atenció a dues qüestions: d'una banda, s'exigia “desenvolupar un model educatiu basat en el laïcisme, respectant el caràcter propi dels centres privats concertats”, en una frase bastant confusa i aparentment contradictiva. Ara, aquesta segona part (“respectant el caràcter propi dels centres privats concertats”) desapareix (encara que es recull en un altre punt que els centres actuaran "sense renunciar al seu propi caràcter") i la llei defensa el laïcisme i la falta d'adoctrinament; és un mer esment i no s'aprofundeix en el que s'entén darrere d'aquest laïcisme.

D'altra banda, en l'Acord Educatiu es va establir un límit per a l'assignatura de Religió, ja que la llei espanyola obliga a oferir l'assignatura de Religió, per la qual cosa es va acordar que el nombre mínim d'hores que estableix Espanya sigui el màxim d'hores ofertables en la CAPV. Doncs bé, en el text inicial no es posava límit a l'assignatura de Religió. En aquesta segona, no obstant això, es recupera els acords en l'Acord: “En l'assignatura de Religió, el mínim establert per la legislació bàsica serà el màxim que els centres puguin oferir”.

En el primer esborrador no es posava límit a l'assignatura de Religió. En aquesta segona sí s'ha recuperat els acords en l'Acord

Euskaldunización

Tal com s'esperava, i a pesar que en les esmenes i al·legacions presentades per diversos agents es demanava que se superessin els actuals models A, B i D i s'establís un model d'immersió generalitzat en tots els centres, no s'ha recollit en el projecte de llei. Es manté el model assenyalat tant en l'Acord com en l'avantprojecte: “Sistema plurilingüe centrat en el basc”. Els alumnes d'ensenyament obligatori hauran de finalitzar amb el nivell B2 en basc, per a això cada centre decidirà el seu projecte lingüístic en funció del seu context. L'Administració es compromet a l'avaluació i seguiment de cada projecte lingüístic dels centres.

No s'especifica que el basc sigui l'única llengua vehicular, la qual cosa també preocupa en l'àmbit de la cultura basca, el nombre d'hores lectives que s'impartiran en basca i el número d'altres llengües. El Consell d'Euskalgintza ha realitzat la seva petició de manera immediata: “El document no especifica com interpretar el sistema multilingüe, ni com serà l'exposició horària de cada idioma. Per tant, la llei ha de recollir amb la major precisió possible que el basc serà la llengua vehicular general”.

Tal com es recollia en l'esborrany inicial, es crearà l'Institut d'Aprenentatge del Basc i de les Llengües i es “fomentarà” la formació del professorat per a aconseguir el nivell C1 en basc.

No s'especifica que el basc sigui l'única llengua vehicular, la qual cosa també preocupa, el nombre d'hores lectives que s'impartiran en basca i el nombre d'hores lectives en una altra llengua

Descentralització educativa

La descentralització de l'educació i la seva translació a la realitat comarcal i local va ser un dels pilars de l'Acord Educatiu, per a això es van exigir més competències per als ajuntaments i es va anunciar la creació de consells educatius municipals per a desenvolupar projectes educatius comunitaris en sinergia amb l'administració i garantir una escolarització equilibrada de l'alumnat. La llei permet la creació d'aquests Consells Educatius als pobles i ciutats, però diversos agents van criticar que en el primer esborrany s'inundaven les seves funcions i competències. El text final no ha suposat una modificació especial respecte a l'esborrany i s'atorga als consells la funció d'assessor: " Es consultarà als consells municipals d'educació sobre aquestes activitats i continguts (...)".

El projecte de llei segueix el seu camí. En aquest article s'explica la seva trajectòria en el Parlament Basc i la relació entre les parts signants de l'Acord Educatiu.


T'interessa pel canal: EAEko Hezkuntza Legea
37 preguntes al nou conseller que viu l'altre costat del límit de l'educació pública
Qui ens ordena...?

El Govern Basc s'acaba de constituir i la consellera d'Educació serà Begoña Pedrosa. Sent viceconsejera en la legislatura anterior i sent una de les fundadores de la nova Llei d'Educació aprovada el mes de desembre passat, ens està permès plantejar... [+]


2024-06-12 | ARGIA
Hik Hasi publica un llibre que pretén ser una eina per a "aprofitar les oportunitats obertes" de la Llei d'Educació de la CAB
Llei Basca d'Educació. El projecte Hik Hasi ha presentat aquest dimecres el llibre Coordenades per a l'endemà. “Hem analitzat les possibilitats que obre la nova llei per a aconseguir un sistema educatiu públic, integrador, social i inclusiu per a tots i totes, els avanços... [+]

Nova Llei d'Educació: crònica d'un procés contra l'escola pública

La recentment aprovada Llei d'Educació és tan dolenta com nova. Al llarg de tot el procés de tramitació hi ha hagut un ampli sector social en contra de l'esperit d'aquesta llei, i aquesta oposició ha estat major davant la seva aprovació. Volem fer pública la valoració i la... [+]


Els membres d'EHE intenten encadenar-se al portal parlamentari per a denunciar la Llei d'Educació
Els membres d'Euskaraz han protestat davant el Parlament de Gasteiz per l'aprovació de la Llei d'Educació “caducada”. A les 9.00 del matí s'ha celebrat una concentració en la qual dos membres han intentat encadenar una sortida parlamentària.

El PNB-PSE aprova una Llei d'Educació en contra de tota l'oposició
Arriba el dia: Aquest dijous s'ha aprovat en el Parlament Basc la Llei d'Educació, recolzada únicament pel PNB i el PSE. En l'atri del Parlament, Harro i Euskal Herrian Euskaraz han protestat per l'Escola Pública Basca. Igual que l'última llei d'educació que es va aprovar fa... [+]

Construcció nacional

La nova Llei d'Educació, que calia néixer del consens, s'ha aprovat en còlera i en desacord. La falta d'acord es deu a la qüestió públic-privada i als models lingüístics. Molta pena.

En això seguim el model espanyol, perquè en la CAPV no som capaces de posar unes bases... [+]


Quan se'ns obliga a instar una llei d'obligat compliment

Els qui redactem i signem aquestes línies som joves d'entre 20 i 26 anys que ens hem unit en el context del relleu generacional d'Euskalgintza. En el nostre cas, hem decidit fer una aportació a la lluita del basc a Euskal Herria des d'Euskaraz. Cadascun de nosaltres, condicionats... [+]


El Consell qualifica de “oportunitat perduda” la Llei d'Educació
El Consell d'Euskalgintza ha realitzat la valoració de la Llei d'Educació de la CAPV que serà votada pel Parlament Basc el 21 de desembre. Ha criticat que la llei es quedarà “lluny de garantir el dret a les generacions futures a prendre consciència en basca”. Afegeix que... [+]

2023-12-14 | ARGIA
Federació d'Ikastoles
"L'aprovació del projecte de llei en els termes en què es trobi, suposarà la pèrdua de la possibilitat"
"Si s'aprova el projecte de Llei aprovat en la Comissió d'Educació del Parlament Basc el 29 de novembre, perdrem l'oportunitat de transformar el Sistema Educatiu Basc", assenyalen la presidenta de la Federació d'Ikastoles, Nekane Artola, i el director general, José Luis Sukia, en... [+]

La Llei d'Educació dona a llum amb objectius fallits
Sense aconseguir el suport social i polític que buscava, la Llei d'Educació de la CAB s'ha donat llum verda aquest dimecres en la Comissió d'Educació. La llei tenia tres reptes: superar el sistema dual de centres públics i concertats, fer un salt en l'euskaldunización de... [+]

El problema és la Llei d'Educació, no l'esmena 5

Jo pensava escriure aquest article sobre l'amnistia obtinguda pels catalans, perquè aquest assoliment ha posat de manifest que tot es pot negociar i, sobretot, que els nacionalistes han deixat passar el moment històric d'aconseguir qualsevol cosa menys amnistia. Uns negociant... [+]


20.348 signatures han estat presentades pel Consell a favor del model generalitzat d'ensenyament en basc
Les signatures han estat presentades pel Consell d'Euskalgintza en el Parlament de Gasteiz. Entre els signants estan també la Federació d'Ikastoles d'Euskal Herria, els agents educatius EHIGE, HEIZE i Hik Hasi, els sindicats STEILAS, LAB i ELA, i diversos pares, treballadors,... [+]

Sistema educatiu centrat en el basc

Si la Llei d'Educació ha de garantir un coneixement suficient de les llengües oficials (nivell B2 al final de l'ESO) i una vegada vist que els models actuals no garanteixen aquest coneixement, com han demostrat diverses recerques –tesis doctorals, informes educatius…–, és... [+]


Eguneraketa berriak daude