D'on ve, quant camí té per davant?

Al març de 2022, sobre la base de l'Acord Educatiu signat per diverses parts, el Govern Basc va redactar l'avantprojecte de Llei d'Educació, que es va sotmetre a audiència pública a mitjan setembre. Aquest primer esborrany va recollir les aportacions i al·legacions de 34 agents i totes les parts signants van manifestar que el text necessitava modificacions. El nou text, teòricament tenint en compte les al·legacions i aportacions, estava previst que fos aprovat pel Consell de Govern el mes de desembre passat, però s'ha retardat molt i finalment serà aprovat aquest 25 d'abril com a projecte de llei. Entre ells, hi ha hagut almenys un segon i un tercer esborrador, i entre alguns partits s'ha estat negociant el text.

Una vegada aprovat pel Consell de Govern, el projecte de llei arribarà al Parlament Basc probablement després de les eleccions municipals i forals, i s'iniciarà la fase d'esmenes que puguin tenir els diferents partits. El conseller d'Educació, Jokin Bildarratz, ha dit que la llei s'aprovarà en aquesta legislatura.

Quines modificacions incorporarà el projecte de llei?

L'avantprojecte de llei va rebre nombroses crítiques i és de suposar que el projecte de llei que arribarà al Consell de Govern incorporarà almenys un parell de modificacions (l'explicàvem més detalladament en aquest article). D'una banda, vinculat al denominat servei educatiu basc. Segons aquest servei, un dels pilars de la llei, tot centre que respongui a una sèrie d'obligacions, tant públiques com concertades, rebrà un finançament públic del 100%. Doncs bé, en l'esborrany inicial totes les parts van deixar clar que aquestes obligacions no estaven prou definides, i el projecte de llei determinarà més segurament. Una altra cosa és el que entenen les diferents parts després del servei educatiu, tal com ens va explicar bé el PSE: “Veiem aquest servei com un destí, si posem unes obligacions i si les complim finalment formem part d'aquest servei, però en l'avantprojecte es representa com un punt de partida, perquè sembla que tots els concertats formen part automàticament del servei”.

D'altra banda, el protagonisme de les mesures contra la segregació dels alumnes en l'Acord Educatiu i la superioritat que va perdre en l'avantprojecte de llei, segurament faran que en l'avantprojecte apareguin més i més concretes mesures i criteris que afavoreixin una escolarització equilibrada.

El basc ha estat objecte de nombroses al·legacions per part dels agents a l'avantprojecte: alguns han superat els actuals models A, B i D i han sol·licitat un model generalitzat d'immersió lingüística. No obstant això, no sembla que el projecte de llei el reculli, perquè tant l'Acord Educatiu com el primer esborrany es basen en un “sistema multilingüe centrat en el basc”, no en un model d'immersió. Segons l'acord, a més, la llengua vehicular serà el basc preferentment, però no l'única llengua vehicular –en contra del que han sol·licitat diferents agents–.

També s'adverteix si hi haurà canvis relacionats amb el laïcisme: en el primer esborrany era molt difús l'obligació que l'escola sigui laica, fins al punt de permetre que un centre educatiu sigui laic i alhora cristià, perquè l'avantprojecte de llei exigia “desenvolupar un model educatiu basat en el laïcisme, respectant el caràcter propi dels centres privats concertats”. S'esmolarà la definició? A més, en l'Acord Educatiu es va acordar un límit d'hores per a l'assignatura de Religió, però l'avantprojecte no contemplava cap limitació. Hi haurà límits en el projecte de llei?

Rebrà el projecte de llei mecanismes d'execució de les mesures, tal com deia l'Acord? El nou text assignarà als Ajuntaments i als Consells Escolars Municipals un paper important que se'ls atribuïa en l'Acord o inundarà la funció dels Consells Escolars Municipals tal com vam veure en el text de l'avantprojecte?

Quins punts obriran el debat parlamentari?

Quan el projecte de Llei d'Educació arriba al Parlament Basc, segur que els temes esmentats en els paràgrafs anteriors suscitaran un debat, però hi ha una altra qüestió que adquireix una gran centralitat: el protagonisme que la xarxa pública ha –de tenir– en la llei. Tots els partits diuen que cal prioritzar l'escola pública, però no tots creuen que en la llei es reflecteixi de veritat això: molts exigeixen mesures per a garantir les places públiques i possibilitar el creixement de la xarxa pública. Veurem el lloc que el nou text ofereix a la xarxa pública i com el valoren uns i altres aspectes. La publificación dels centres, la integració en la xarxa pública dels centres de titularitat privada, per exemple, apareixia en l'avantprojecte com una disposició addicional, i el PNB ens deia que “on apareix està bé”.

Com estan les relacions entre les parts signants?

L'Acord Educatiu està signat per PNB, PSE, EH Bildu i IU-Elkarrekin Podem, i és evident que, fins i tot quan arriba el moment de l'aprovació de la Llei d'Educació, el Govern vol votar a favor de tots aquests partits perquè sigui una llei que simbolitzi un ampli suport parlamentari. No obstant això, en relació amb la Llei d'Educació, IU-Elkarrekin Podem ha manifestat en diverses ocasions importants discrepàncies públiques amb la línia del Govern Basc. Vol expressar-se com a defensor de l'escola pública, i ha criticat recentment, per exemple , el decret de planificació del Govern i el pacte de sis anys amb els centres concertats: “Les decisions del Govern no són favorables a l'escola pública. En aquest moment estem en contra de la Llei d'Educació, i caldrà canviar molt les coses perquè tingui el nostre vot”. Però això no ha acabat, i alguns capítols encara estan pendents de la Llei d'Educació en aquesta última etapa.