Les eleccions al Parlament Basc d'Araba, Bizkaia i Guipúscoa, que se celebraran el pròxim 12 de juliol, seran inèdites. I tenint en compte aquesta important cita amb les urnes, des d'aquesta tribuna volem fer les peticions que considerem imprescindibles als partits nacionalistes bascos.

La primera, i la més important, tenir en compte l'agenda nacional (basca, autodeterminació, territorialitat, seleccions esportives nacionals, demografia, …) en aquesta campanya electoral. Nosaltres no menyspreem en absolut la importància d'altres temes socials (molt menys després de la greu crisi del coronavirus), però no podem empassar l'ham dels partits espanyols (“ens ocuparem dels temes que de veritat preocupen els ciutadans, i no de l'autodeterminació…”) i arraconar els temes nacionals bascos; si els Pobles colonitzats que no som sobirans seguiríem l'estratègia suïcida, ens posaríem en perill l'abstracció de la nostra situació. En la campanya electoral de la CAB, els partits espanyols utilitzaran els mateixos lemes polítics que es repeteixen a Albacete o a Burgos; faran el mateix els partits abertzales d'aquí?

Aquestes qüestions es concretaran per apartats:

Basc: ha arribat el moment de fer un salt qualitatiu en l'àmbit del basc. La Llei del Basc de 1982 està ja obsoleta: la societat basca ha canviat molt i la situació sociolingüística no és la que va ser fa gairebé 40 anys. Per això, urgeix una nova Llei que doni prioritat absoluta al basc, entre altres, una nova Llei que permeti treballar en basca en l'ensenyament i en l'administració pública. D'una banda, es necessita una nova llei que reconegui l'ús social del basc com un objectiu estratègic i, per un altre, que reguli que les dues llengües oficials de la CAB han de ser conegudes de manera universal (tots els membres). I fins que es faci efectiva la nova llei, utilitzar el basc en tots els moments i en tots els llocs. Per exemple: Quina llei prohibeix als polítics abertzales utilitzar el basc de manera sistemàtica i com a llengua principal en el Parlament Basc en aquests moments o en els últims anys?

Pel que fa a ETB, és imprescindible apostar decididament per la cadena ETB1, dotant de més mitjans i oferint una programació més atractiva que permeti sortir de la baixa audiència que té en l'actualitat i posar a la disposició dels euskaldunes una eina digna d'audiovisuals. I que de les quatre cadenes d'ETB, almenys tres siguin en basca i la quarta als castellanoparlants se'ls ofereixin continguts de cultura basca de manera sistemàtica.

Autodeterminació: El Parlament Basc de Vitòria-Gasteiz va proclamar dues vegades (en 1990 i 2014) el dret d'autodeterminació d'Euskal Herria per majoria absoluta, però fins al dia d'avui ningú ha proposat gens seriós per a anar més enllà d'aquesta reivindicació simbòlica, és a dir, per a dur a terme aquest propòsit. En la nostra opinió, als partits abertzales els correspon parlar en campanya electoral d'autodeterminació i independència, i no sols en l'Aberri Eguna. Exemples de Quebec i Escòcia: El Partit Quebequès es va comprometre en les eleccions de 1994 a celebrar un referèndum d'autodeterminació a Quebec i, després de guanyar les eleccions, va organitzar un referèndum. El mateix va fer l'SNP a Escòcia en 2011: Si arribava al Govern d'Escòcia, organitzaria un referèndum d'autodeterminació. L'SNP va aconseguir la majoria absoluta amb aquest programa polític i en 2014 es va celebrar un referèndum d'autodeterminació a Escòcia.

Proposarà algun dels nostres partits que si aconsegueix la majoria absoluta en les eleccions del 12 de juliol farà passos per a exercir el dret d'autodeterminació? Algú proposarà portar a la pràctica aquest dret que el propi Parlament Basc va reivindicar en dues ocasions per majoria absoluta el dret d'autodeterminació? Els més prudents ens contestaran que l'Estat espanyol no reconeix el dret a l'autodeterminació, però el fan possible en els articles 10 i 96 de la seva Constitució (veure en http://www.naziogintza.eus/inperialisten-gezurrak-eta-desobedientziak/).

D'altra banda, l'autodeterminació, com a dret universal al qual fa referència l'ONU en diversos tractats, no ha de ser autoritzada per ningú, perquè està lligada a la dignitat dels Pobles i dels Homes i està per sobre de tots els instruments jurídics dels Estats. Doncs bé, en aquest context electoral, volem recordar als partits abertzales que, a pesar que el dret d'autodeterminació no va ser reconegut per la Constitució canadenca, Quebec ho va fer en dues ocasions, com Catalunya l'1 d'octubre de 2017.

Seleccions esportives nacionals: és hora que el reconeixement oficial de les nostres seleccions esportives es dugui a terme pel Govern Basc, fent passos pràctics i garantint el seu total suport als equips i federacions que vulguin competir internacionalment amb la marca d'Euskal Herria. És clar que avui dia les seleccions esportives juguen un paper fonamental en la visibilitat de les nacions, i les nostres seleccions poden exercir en gran manera aquest paper d'ambaixadors d'Euskal Herria.

Territorial: El Govern d'Àlaba, Bizkaia i Guipúscoa, en absència de Comtat de Treviño, té l'obligació de desenvolupar relacions prioritàries amb el Govern de Navarra i amb la Mancomunitat Única d'Iparralde, formada per Lapurdi, Baixa Navarra i Zuberoa, per a crear entitats mixtes. I en el cas de Treviño i Turtzioz, perquè moltes vegades se'ns oblida que dins de la CAPV també tenim un problema de territorialitat vulnerable. Cal no oblidar que la majoria dels ciutadans d'aquests dos enclavaments volen optar per ser part d'Euskal Herria a través del referèndum.

Demografia: apostar per la demografia per a superar les baixes taxes de natalitat, per a fer costat a les parelles joves i tenir fills i filles a través de les polítiques socials (habitatge social, facilitats per a conciliar vida familiar i professional, salaris dignes…). El repte demogràfic és enorme, i creiem que fins ara els partits nacionalistes bascos no han abordat aquest tema de debò.

Els partits abertzales i el propi mandatari haurien de començar a tenir en compte també als bascos de la diàspora que han mantingut la nostra llengua i cultura a l'estranger o als quals s'han sumit en ella des del no-res, obrint camins cap a Euskal Herria.

Aquesta primera demanda relacionada amb el desenvolupament de la Nació Basca ens porta a una segona exigència: totes les previsions apunten al fet que cap partit polític obtindrà la majoria absoluta després de les eleccions i les aliances i pactes seran, per tant, inevitables. Doncs bé, en aquesta situació, nosaltres també ens posicionem, sens dubte, a favor de la coalició o de l'acostament que la ciutadania ha prioritzat sovint en les enquestes: Per la coalició o l'acostament abertzale entre el PNB i EH-Bildu. Sense deixar de costat la legítima competència electoral en el joc polític, considerem important que no es deteriori la relació entre les dues forces abertzales per a fer front a partits unionistes o estatalistas (nacionalistes espanyols).

Per tant, demanem a aquestes dues forces polítiques que expliquin públicament la seva opinió sobre les exigències que hem presentat en aquest escrit, perquè estem convençuts que si no les complim, molts abertzales i independentistes ens sentirem orfes. Les fórmules dels últims quaranta anys estan esgotades i ens porten a la desesperació. Necessitem propostes polítiques esperançadores, demanem un salt qualitatiu. Ha arribat el moment d'assumir compromisos concrets amb valentia i coherència per a omplir de contingut les paraules que porta el nom de Nació Basca.

*Jose Inazio Lopez de Luzuriaga, Edurne Alegria, Josu Albero, Andoni Sarriegi, Mikel Urkola

(Pel Grup Nacional)