"Si es donen les hores de classe exigides per la llei, per què no pot cada centre tenir autonomia per a decidir el seu horari? No volem entrar a discutir amb altres centres què és el millor per als altres, però en el nostre cas és molt clar quin és el tipus de jornada que té un acord gairebé absolut". Així ho ha manifestat l'associació de pares i mares Arratzain del col·legi públic de l'ESO de Billabona i ha explicat les característiques del seu centre: "Es tracta d'un centre educatiu separat del nucli urbà que acull a alumnes de tota la vall d'Aiztondo: la meitat dels alumnes (concretament 174) són transportats, realitzen diàriament un viatge amb autobús per les localitats veïnes. Per tant, la realització d'una jornada partida suposa, d'una banda, que els alumnes realitzen moltes hores fora de casa i, per un altre, que són un client captiu del menjador, és a dir, que per a molts alumnes no és una oportunitat, sinó l'única opció que tenen inevitablement. Per contra, una jornada contínua garanteix la possibilitat de quedar-se en el menjador (com hem fet en els últims cursos)".

En la CAB són 333 els centres que impartiran ESO el pròxim curs i és difícil saber quants d'ells estan demanant una jornada contínua i en quina mesura estan debatent el tema. En la plataforma de suport a la jornada contínua, de moment, hi ha setze centres associats.

En els centres que demanden autonomia de decisió, el consens a favor de la jornada continuada és molt forta i s'ha aprovat en els Òrgans Superiors del centre el suport a la jornada contínua: per exemple, en l'enquesta realitzada pel col·legi Erniobea l'any passat, el 98,72% de les famílies que van respondre que es van mostrar a favor de la jornada continuada, el 97,6% dels alumnes i el 93,2% del professorat. El següent gràfic mostra el resultat obtingut pels pares i mares del col·legi Peñaflorida de Sant Sebastià preguntats pel tema:

Resultat de l'enquesta escolar realitzada per Usandizaga Peñaflorida Amara BHI IES Ikasleen Gurasoen Elkartea @upa_sustapena @favor #ESOjornadacontinua#DBHintensiva pic.twitter.com/i9cyryzdvz

— TM (@pobmelat) June 5, 2022

De moment, el Departament d'Educació del Govern Basc no reconeix l'autonomia dels centres per a l'elecció de la jornada: "En el curs 2022-23, la jornada lectiva partida serà d'obligat compliment per a tots els centres docents no universitaris de la CAPV, tant els públics dependents del Departament d'Educació com els sostinguts amb fons públics".

La manera d'organitzar el dia en qüestió

La política de concentració duta a terme pel Departament d'Educació en les últimes dècades ha determinat que en els grans edificis de l'ESO es concentren alumnes de diferents barris o localitats, per la qual cosa molts d'ells dediquen el seu temps al desplaçament.

Però el tipus de jornada influeix directament en la manera d'organitzar la tarda, ja sigui en llocs allunyats o pròxims al centre escolar. Aquest és l'argument que han donat els pares del col·legi Erniobea: "La jornada contínua permet organitzar millor el dia, per exemple, perquè els fills puguin fer tasques escolars i altres activitats a la tarda, sense que el treball s'acumuli a la nit".

Quina jornada d'estudi és millor? Aquesta és la pregunta que la comunitat educativa planteja en primer lloc a l'hora de debatre l'horari. Igual que en altres temes, cadascun assenyalarà les recerques que donen resultats totalment oposats (que coincideixen amb la pròpia actitud), i entre els professors es poden escoltar tot tipus de teories.

El sistema alimentari, la conciliació i els temes de cohesió social tornen a acumular-se

Com en els últims cursos ha estat una jornada contínua, molts alumnes que acudirien al menjador s'han acostumat a venir a casa. I quan s'han assabentat que tornaran a la jornada partida, el tema dels menjadors torna a sortir a la taula: moltes d'aquestes famílies se senten "clients captius" del sistema de servei d'àpats perquè no tenen possibilitat d'anar al migdia. Aquestes famílies no entenen per què no hi ha una altra alternativa que el servei d'àpats per a fer el menjar, per exemple, per què no es pot emportar menjar de casa i menjar en el col·legi. El tema de la jornada partida ha tornat a suscitar en algunes famílies el desig de posar en marxa la cuina local.

El fet que els xavals estiguin "vigilats" durant moltes hores al dia en els centres escolars i que el menjar estigui garantit compleix la seva funció social. Facilita la conciliació de les famílies que treballen fora de casa i assegura el menjar principal per als quals estan estrets amb l'ingrés. Aquests arguments són els que es defensen a favor de la jornada partida.

Els qui aposten per la jornada continuada afirmen que el servei de menjador es presta de la mateixa manera després de les classes, per la qual cosa es garanteix aquesta funció. I, de cara a la conciliació, diuen que sent alumnes de 12-16 anys en l'ESO, tenen suficient edat per a desembolicar-se a casa. A més, l'AMPA Arratzain ha posat de manifest la següent contradicció: "Si en la jornada partida també es realitza de forma continuada durant dos dies a la setmana, no entenem per què no es pot fer cada dia de forma continuada".

En el tram de 12 a 16 anys, és possible facilitar el màxim nombre d'hores en el centre escolar per a garantir la cohesió social? La plataforma per una jornada contínua reivindica: "Per a donar sis hores de classe al dia no hem d'estar 8 hores a l'escola". La quantitat de recursos que es destinen dependrà del fet que el propi menjador es converteixi en un lloc d'enfrontament.

Centres que fins ara s'han mobilitzat a favor de la jornada continuada

En la CAPV són 333 els centres que impartiran l'Educació Secundària Obligatòria el pròxim curs escolar (tots ells es poden veure aquí) i de tota mena: públics i concertats.

Alguns d'ells han realitzat una jornada contínua en els últims cursos, ja que les mesures que es van establir en la pandèmia no es podien complir en els menjadors de molts centres, per exemple, si molts alumnes havien de fer diversos torns per a menjar, o si el menjador era petit espacialment, etc. El tema de la jornada contínua en els centres d'ESO de la CAPV no és fàcil de discutir; es pot dir que hi ha 16 centres associats de moment en la plataforma de la CAPV que impulsa la jornada contínua: Mendata (Degui), Peñaflorida (Sant Sebastià), Col·legi Amor Misericordiós (Sestao), Dolores Ibarruri (Abanto i Ciérvana), La nostra Senyora del Carmen (Portugalete), Calasanz (Santurtzi), Mercedàries (Leioa), Begoña (Santutxu), Salassur-Encreuaments, Vitòria, Creus, Creus,

La plataforma ha assenyalat que "defensa el dret a decidir de cada centre i institut" i ha impulsat la concentració dels divendres en els centres: que pares, alumnes i professors es concentrin els últims 15 minuts de classe en el portal del centre. A més, ha posat en marxa la recollida de signatures (només el Col·legi Peñaflorida ha aconseguit unes 6.000 signatures, segons ha explicat Hirutxuloko Hitza).