El Director d'Igualtat Lingüística, Mikel Irizar, assenyala que en la sentència del Tribunal Suprem s'utilitzen sovint raons tècniques i es fa una interpretació estreta de la redacció: “Els arguments que addueix la sentència per a anul·lar aquests articles no s'oposen als criteris fonamentals de la nostra política lingüística”. En opinió d'Irizar, en els cinc articles anul·lats, el tribunal veu perillar els drets del ciutadà que vol relacionar-se en castellà amb l'administració. La Diputació ha subratllat que en cap moment s'han produït reclamacions per part dels ciutadans que volen relacionar-se en castellà, mentre que “hem rebut queixes i reclamacions d'aquells ciutadans que volen relacionar-se amb nosaltres en basc”.

Els cinc articles anul·lats i els temes continguts en els mateixos són els següents: comunicació institucional (5. art. ), contractacions administratives (8. art. ), requisits dels beneficiaris de les subvencions (art. 9.3. ), publicacions (11. art. i les xarxes internet i intranet (13. art. ).

El Pla de Basc finalitzarà a la fi de 2017 i realitzarà les adaptacions tècniques dels articles anul·lats per la Diputació Foral.

UEMA qualifica de molt greu la sentència

La Mancomunitat de Municipis Euskaldunes (UEMA) ha subratllat que el Tribunal Superior de Justícia del País Basc ha al·legat que la preferència del basc "vulnera la norma de cooficialitat". UEMA ha recordat que la Diputació Foral de Guipúscoa va decidir en el Pla de Basc 2013-2017 que el basc fos la llengua prioritària.

En la mateixa línia que la sentència de la Diputació Foral de Guipúscoa, desenes d'ajuntaments han donat prioritat al basc. Així, UEMA ha recordat que la Delegació del Govern espanyol ha posat requeriments i recursos per rebre actes únicament en basca als ajuntaments o per prioritzar el basc en les subvencions públiques.