La grip espanyola es va estendre per tot el món de la mà dels exèrcits de la Primera Guerra Mundial i es va convertir en la pandèmia més gran del segle XX. Cent anys més tard, gràcies a l'expansió de la mobilitat tant de la ciutadania com de les mercaderies, la primera pandèmia del segle XXI s'ha estès també en un món globalitzat. La por és la principal característica comuna.

La malaltia, coneguda com Spanish influença, Spanis Flu, Spanish Lady, Grippe Espagnole o Grip Espanyola, va arribar a Europa a través dels Estats Units. Sense una guerra, no seria més que una xacra d'extensió limitada. No obstant això, gràcies al moviment de milers de soldats que es va produir amb la Primera Guerra Mundial, l'epidèmia es va estendre per tot el món. Així, entre 1918 i 1919, va deixar milions de morts.

"La difusió de la grip es va condicionar al sine qua non va ser la Gran Guerra", ha afegit. Així ho han recollit els investigadors de la Universitat de Colòmbia Liliana Hainaut-Kaffur i Mario Hernandez-Alvarez en un estudi sobre la pandèmia realitzat fa quatre anys: "La grip va esclatar en Brest (Bretanya, França) a principis d'abril de 1918, quan el desembarcament de les tropes es va produir en aquesta ciutat, i al final de mes també es van registrar casos a Itàlia, així com entre els soldats alemanys que es trobaven a França. En la primera part de maig, la grip va aparèixer a Espanya, Grècia i Portugal, i en la segona va arribar a Xangai i Bombai".

Nom de la censura

Evidentment, Espanya no va ser l'origen de la grip. Durant la Primera Guerra Mundial, es tractava d'un país neutral en el qual els mitjans locals van difondre sense censura informes i informacions sobre la malaltia. Així, i per ser l'únic país que va informar del problema, l'epidèmia es va donar a conèixer com a "grip d'Espanya", amb un nom "xenòfob i hipòcrita", segons els investigadors colombians.

Els mitjans de comunicació d'Alemanya, Anglaterra i França, per part seva, van ocultar informacions sobre la grip per a "mantenir la moral dels exèrcits del país".

La censura i la falta de recursos van impedir investigar el focus mortal del virus, i la majoria de les víctimes van ser joves i adults sans d'entre 20 i 40 anys. La febre alta, el dolor de les orelles, el cansament, la diarrea i els vòmits ocasionals eren els símptomes característics de la malaltia. La majoria de les persones mortes en la pandèmia van sofrir una pneumònia bacteriana de segon grau, ja que no hi havia antibiòtics.

Milions de morts

Al no existir protocols sanitaris per als pacients, aquests es concentraven en petites zones no ventilades. En aquella època, la màscara de tela i gasa es va fer coneguda, encara que totalment innecessària.

En total, en dos anys, la grip espanyola va causar més de 40 milions de morts en gairebé tots els països del món. Es desconeix la xifra exacta de la pandèmia, que alguns investigadors estimen en 15 milions i altres en 100 milions, però de moment es tracta de la major epidèmia registrada al llarg de la història. De fet, també va impulsar la creació de l'Organització Mundial de la Salut en 1923, amb la intenció de fer front a les futures pandèmies.

Octubre de 1918 al País Basc

A Europa, la grip va començar a estendre's entre març i abril de 1918, i la majoria de les morts es van produir a la tardor i hivern. A l'any següent es va produir una tercera ona, més feble, en la costa sud del país.

Al País Basc, per contra, a penes va haver-hi casos de grip en la primavera de 1918. L'epidèmia de grip a Espanya es va produir entre setembre i desembre, i va anar a l'octubre de 1918 quan es va registrar una major mortalitat.

No va haver-hi una tercera ona, i en els primers mesos de 1919 i 1920 només es van donar alguns casos.El director del Museu Basc d'Història de la Medicina, Antón Erkoreka, va publicar en l'estudi La pandèmia de grip espanyola al País Basc (1918- 1919) en 2006 que la grip va afectar entre el 50 i el 60% de la població i la taxa de mortalitat va ser del 12,1%.

Vitòria, soldats i sacerdots

Com s'ha dit, la segona ona de la grip a Espanya va ser la més greu de les registrades. Vitòria-Gasteiz comptava en aquell moment amb una població de 36.640 habitants i va anar a la fi de setembre quan es va iniciar l'epidèmia en la capital alabesa. "Es mostra amb molta intensitat a l'octubre; al llarg del mes de novembre hi ha molts casos, s'estén fins a la primavera de 1919". ERKOREKA ha recordat que la grip a Espanya va afectar especialment els joves que acudien al seminari de Vitòria-Gasteiz, tant de Bizkaia com de Guipúscoa, entre els soldats. "Va colpejar a joves, d'entre 15 i 34 anys, i van morir més homes que dones, molts homes de 21 anys. Reclutes o seminaristes".

Igual que en tota Europa, a Vitòria-Gasteiz la pandèmia va causar poques morts entre els nens de la ciutat i entre les persones majors de 45 anys, "potser a causa de la immunització d'epidèmies de grip anteriors".