La revolta popular de Gamazada es va obrir a Navarra al maig de 1893 i va durar fins a maig de 1894. A Espanya eren temps de crisis durs, i el ministre d'Hisenda, Germán Gamazo, va establir una sèrie de mesures restrictives, entre elles la supressió total del règim foral navarrès, amb els seus últims retocs. Per això, la revolta popular a Euskal Herria va ser una de les primeres posicions que, després de la pèrdua dels furs, van tornar a reivindicar públicament i amb força el valor dels furs, Gamazada per l'historiador Xabier Irujo. La força de la Unió (Txalaparta, 2023), explica. Així ho explica Iñaki López Luzuriaga en la seva introducció: "En el temperat de Gamazada es van gestar, van madurar o van difondre alguns dels símbols i records del renaixement basc que avui coneixem: Ikurriña, l'himne Gernikako Arbola, el monument als Furs de Pamplona, l'escut Zazpiak Bat i, més tard, el modern escut oficial de Navarra".

A Pamplona, al juny, unes 15.000 persones van manifestar, i els primers incidents greus van tenir lloc a Vitòria-Gasteiz a principis d'agost; uns dies, a Guernica, es va celebrar un prestigiós acte de Sanrokada, en el qual es van cremar banderes espanyoles davant les autoritats espanyoles, i posteriorment va arribar la de Sant Sebastià el 27 d'agost.

El ministre Práxedes Mateo Sagasta va estar de vacances a Sant Sebastià. En aquell dia, l'ambient estival era el de les corregudes de toros, el Casino penjat i la banda municipal en el quiosc del Boulevard. En finalitzar el concert, un ciutadà va demanar al director de la banda que colpegés l'Arbre de Guernica, que era la banda sonora de la Gamazada, però el director li va dir que no, perquè l'alcalde li havia ordenat expressament. Però els ciutadans no es van quedar callats: van cantar a capella i "Gora Foruak!". van cridar "Anem a casa de Sagasta". Van viatjar a l'Hotel Londres durant la revolta, on estava el ministre. La Guàrdia Civil va espantar al tiroteig, va realitzar almenys 30 trets segons els historiadors, i va haver-hi múltiples ferits en els incidents. L'historiador Iñaki Egaña aclareix que, encara que al principi es creia que van morir tres persones, va haver-hi almenys sis. A més, va acollir a més de 60 persones.

Al febrer de l'any següent als incidents el ministre Gamazo va rebutjar la mesura d'anul·lació del règim foral de Navarra.

Sol·licitud a l'Ajuntament de reconeixement de víctimes

La iniciativa popular Gamazada a Sant Sebastià ha col·locat una placa en el quiosc del Boulevard donostiarra com a homenatge a les víctimes. Demanen a l'Ajuntament que "assumeixi i oficiï" l'homenatge.

L'homenatge s'ha realitzat en el cant, amb el títol: "Una cançó a la llibertat". Entre altres, han cantat el Gernikako Arbola i Beñat Gaztelumendi ha cantat el vers en aquesta melodia. Conclou, com ha rebut Naiz: "Avui sumem/homenatgem 130/ anys/ lloant veus/ rebels/ pedra i cant".