L'última Cimera del Clima –i ja han estat 28– ens ha deixat una vegada més restes de decepcions i enganys. Han estat moltes les veus que han posat de manifest la falta d'ambició en la lluita contra el canvi climàtic. Molts han destacat la incompatibilitat entre els quals s'enriqueixen amb l'explotació de combustibles fòssils i l'impuls de la seva reducció o desaparició.
És clar que els canvis que estem observant en el clima en els últims anys són conseqüència d'activitats humanes, especialment del Nord Global, relacionades amb la combustió de combustibles fòssils i l'assoliment d'un rendiment econòmic privat desmesurat. La violència de la crisi climàtica ens obligarà a deixar d'utilitzar combustibles fòssils en un curt espai de temps. No obstant això, aquest camí havia de ser planificat fa temps, garantint la justícia i el benestar entre el Nord i el Sud Global. Sobretot quan s'estan donant greus símptomes d'esgotament de combustibles fòssils. Hem hagut d'esperar 29 anys fins a la cimera de Dubai per a poder veure per primera vegada en la resolució final els denominats "combustibles fòssils" de manera difusa. Aquest escàndol reflecteix l'escassa influència de les víctimes humanes i naturals en les butxaques dels qui sostenen aquest sistema criminal.
Si analitzem el contingut de la resolució final d'aquesta Cimera, considerem important la falta de concreció entorn del full de ruta per a “deixar enrere els combustibles fòssils” més enllà de l'estratègia de “triplicar les energies renovables en set anys”. Aquí està la clau. Per a eliminar els combustibles fòssils, tant a Dubai com a Navarra, l'únic camí que se'ns ofereix és substituir-los per energies renovables basades en l'electricitat. I mai es qüestiona l'eficàcia d'aquesta mesura, o la viabilitat que les renovables prenguin el relleu de les maneres d'energia que utilitzem avui dia.
Cal no oblidar que actualment el consum energètic mundial i navarrès es basa principalment en els combustibles fòssils. Segons l'últim balanç energètic del Govern de Navarra en 2021, els combustibles fòssils van representar el 79% del consum total d'energia primària en la nostra comunitat. Així, gairebé el 80% de l'energia que consumim són combustibles fòssils i el 20% són energies renovables. I a nivell estatal, europeu i mundial les xifres són encara pitjors en el cas de les renovables.
La "transició" que es vol fer ens sembla impossible mentre intentem mantenir l'alt consum energètic que fem als països del Nord Global
Així, la "transició" que es vol fer, és a dir, passar de consumir combustibles fòssils a renovables en pocs anys, ens sembla impossible mentre intentem mantenir l'elevat consum energètic que realitzem als països del Nord Global, impulsat per la lògica del benefici econòmic privat. I no sols per les enormes xifres que hem esmentat en el paràgraf anterior, sinó també pels problemes de difícil solució que tenen les energies renovables. Creiem que és necessari que els poders polítics i econòmics que proposen la transició a les energies renovables analitzin la dificultat d'integrar aquestes energies en el consum elèctric, així com el problema que l'electricitat no s'adapti als consums energètics actuals, com estan informant importants científics.
Aquestes són les mancances i problemes de les energies renovables que s'estan observant a Navarra, que és pionera en aquesta mena d'energies. No hi ha més que acudir a dades oficials: els grans polígons d'emmagatzematge d'aquesta mena d'energies estan destruint cada vegada més el nostre territori i les emissions de gasos d'efecte d'hivernacle no han disminuït en absolut. De fet, les dades del Govern de Navarra de 2021 mostren que les emissions de CO2 han augmentat un 11,88% des de 1990 i en 2021 un 8,61% respecte a 2020. Així mateix, els sectors que més han augmentat les seves emissions coincideixen amb els més insostenibles: el transport (que ha crescut un 15,39%), en el qual el transport per carretera es prioritza sobre el ferrocarril, al mateix temps que s'impulsa el TAV per als passatgers, i l'agricultura i ramaderia (amb un augment del 17,96%), en la qual s'impulsa un model agrícola i industrial amb una explotació intensiva i una gran macrohisenda.
És clar, per tant, que l'augment de les infraestructures de producció d'electricitat renovable no serveix per a reduir els nivells d'emissió. I, per tant, és necessari fer alguna cosa més, no val només dir que cal "triplicar les renovables", com si això fos senzill, escalable a nivell mundial, adaptat a les necessitats humanes i que servís per a reduir les emissions contaminants.
Per això no podem fer d'estruç. Si hem de reaccionar realment davant el canvi climàtic, hem de posar fi a l'ús de combustibles fòssils, sense caure en les falses solucions que ens planteja el Capitalisme Verd per a mantenir les actuals mesures de producció i consum. La solidaritat entre els països, la necessitat d'integrar-nos en els ecosistemes i l'equilibri entre el Nord i el Sud Global en matèria de benestar ens porta a reduir el nostre consum material i energètic. Tot això ha de tenir el seu reflex en totes les activitats, tant productives com reproductives. I a Navarra no anem pel camí adequat.
No és una tasca fàcil, però és necessària i factible. Això significa que no podem quedar-nos de braços plegats enfront de la degradació social i mediambiental. Hem d'anar construint i experimentant nous valors i pràctiques col·lectives alternatives a l'actual alternativa capitalista que accentua encara més l'emergència climàtica i les desigualtats socials.
En aquest sentit, és esperançadora la generació de dinàmiques i propostes que plantegen noves alternatives provinents de diferents àmbits. La Fundació Sustrai Erakuntza també està estudiant proposades d'actuació que ens permetin actuar des d'un àmbit concret i col·lectiu en la transformació del sistema actual i en la cura de la vida en el planeta. Aquestes propostes van ser esbossades en el seu moment i ara s'està estudiant en profunditat. Perquè aquest és el camí, no els cims que el capitalisme ens vol pujar.
Nerea Martiarena i Martin Zelaia, en representació de Sustrai Erakuntza Fundazioa.
Bidali zure iritzi artikuluak iritzia@argia.eus helbide elektronikora
ARGIAk ez du zertan bat etorri artikuluen edukiarekin. Idatzien gehienezko luzera 4.500 karakterekoa da (espazioak barne). Idazkera aldetik gutxieneko zuzentasun bat beharrezkoa da: batetik, ARGIAk ezin du hartu zuzenketa sakona egiteko lanik; bestetik, egitekotan edukia nahi gabe aldatzeko arriskua dago. ARGIAk azaleko zuzenketak edo moldaketak egingo dizkie artikuluei, behar izanez gero.
Aurten "Israel Premier Tech" txirrindularitza talde israeldarra ez da Lizarraldeko Miguel Indurain Sari Nagusia lasterketara etorriko. Berri ona da hori Palestinaren askapenaren alde gaudenontzat eta munstro sionistarekin harreman oro etetea nahi dugunontzat, izan... [+]
Intsumituek denbora luzez egindako borroka gogorra eta mingarria izan zen, baina irabazi zuten, eta garaipen hura behin betikoa izango zela uste genuen, atzera bueltarik gabea. Baina badirudi, politikari batzuen ahotik aterata, eskalada militaristari gorazarre egin eta berriz... [+]
Punto Bobo liburuaren irakurketan murgilduta, Itxaso Martin Zapirain egilearen Eromena, Azpimemoria eta Isiltasunak Idazten ikerketa lanean sentitu nuen egiazkotasun eta maila etikoarekin egin dut berriz ere topo. Eta hortaz, hara bueltatu. “Oihu izateko jaio zen isiltasun... [+]
Dirudienez, Euskal Herrian migrazioa arazo bilakatu da azken bi hamarkadetan. Atzerritarrez josi omen dira gure lurrak. Gure kultura arriskuan omen dago fenomeno “berri” horren ondorio. Lapurretak, bortxaketak, liskarrak… Bizikidetza arazo horiek guztiak... [+]
Azken hamarkadetan euskararen biziberritzeak duen erronka handienetakoa, euskararen ezagutzaren unibertsalizazioarekin batera, erabilerarena da. Askotan, gazteen euskararen erabileran jarri ohi dugu fokua, baita euskararen erabilerak izan duen eta izan dezakeen bilakaeraren... [+]
Goizean jaiki orduko hasten dira desegokitasunak. Beharbada lotarako erabili duzun lastaira ere ez zen egokiena. Baina, ezin ba idatzi desegoki sentiarazten nauten guztiez. Horregatik, udaberriko ekinozioa –egunaren eta gauaren arteko oreka– dela eta, oraindik ere,... [+]
Ez da gauza berria politikari profesionalak gizarteko arazoak estaltzeko ahaleginetan ibiltzea. Azkenaldian Denis Itxaso -EAEko Etxebizitza sailburua- entzun dugu etxegabetzeei garrantzia kenduz eta aditzera emanez gurean bazterreko fenomenoa direla; eta Begoña Alfaro... [+]
Antropozentrismoaren aldaera traketsena eurozentrismoa izan zen. Europako mendebaldea, geografikoki, Kontinente Euroasiarraren penintsula txiki bat besterik ez da, baina lau mende luzez gertaera demografiko, teknologiko eta ideologiko batzuk zirela medio, bazter horretako... [+]
Badakizuenok badakizue, beste gauza asko bezala, euskararen aldeko borrokan ere politikoek, eragile batzuek eta hedabideek beraien antzezlana saldu nahi digutela, benetakoa balitz bezala.
Lehen urtean pozik jaso nuen, "Euskaraldi" hau. Zer edo zer zen, ezer ez zegoela... [+]
Euskarak, mendez mende, zapalkuntza sistematikoa jasan du, eta oraindik ere borrokan dabil egunerokoan bere leku duina aldarrikatzeko. Hizkuntza baten desagerpena ez da inoiz berez gertatzen; planifikazio politiko eta sozialak eragiten du zuzenean. Euskaldunoi ukatu egin izan... [+]
Horra Libération egunkariak berriki argitaratu duen idazkia:
“Bayonne” bukatu da, Libérationek “Baiona” idatziko du
Hiri baten izenaren erabilpena ohiturazkoa delarik, egunkari batean izen horren erabilpena aldatzea zaila da. Alta, irakurleen... [+]
Eusko Jaurlaritzak eta Arabako Foru Aldundiak Datu Zentroen instalazioei ateak irekitzen dizkiete horiek arautzeko legedia sortu aurretik. Bilbao-Arasur Dantu Zentroarekin, bere lehen fasea gauzatuta, eta instalatzea amesten duen Solariaren Datu Zentroarekin, 110.000 m2... [+]
Otero jauna, garai honetan artzain honek ez du tarte handirik izaten ezertarako, justuan ibiltzen naiz, baina gaurkoan ezin utzi erantzun gabe zure azken kolaborazioa. Izan ere, sortu didan egonezinak pisua du. Haserrea ere astuna egiten zait. Ez pentsatu, ordea, dela zenbait... [+]
Duela gutxi, asteburu berean, Ertzaintzak bi salaketa jaso ditu: lehenengoa, emakume kolonbiar batena; lekukoen arabera, ertzainak kolpeka jarraitu zuen lurrera bota ondoren eta konorterik gabe zegoela; ospitalean garuneko edema eta paralisi partziala diagnostikatu zizkioten... [+]
Frantziskok "Franciscomanía" zeinuarekin hasi zuen bere Aitasantutza. Fenomeno soziologiko horri esker, Vatikanoko boterearen zirrikituak aldez aurretik ezagutzen ez zituen gaztetasunaren ikono eta Elizako aldaketa-haizeen intsuflatzaile bihurtu zen.
Era berean,... [+]