Traduït automàticament del basc, la traducció pot contenir errors. Més informació. Elhuyarren itzultzaile automatikoaren logoa

COP28 de Dubai: els cims no són el camí

Zarata mediatikoz beteriko garai nahasiotan, merkatu logiketatik urrun eta irakurleengandik gertu dagoen kazetaritza beharrezkoa dela uste baduzu, ARGIA bultzatzera animatu nahi zaitugu. Geroz eta gehiago gara, jarrai dezagun txikitik eragiten.

L'última Cimera del Clima –i ja han estat 28– ens ha deixat una vegada més restes de decepcions i enganys. Han estat moltes les veus que han posat de manifest la falta d'ambició en la lluita contra el canvi climàtic. Molts han destacat la incompatibilitat entre els quals s'enriqueixen amb l'explotació de combustibles fòssils i l'impuls de la seva reducció o desaparició.

És clar que els canvis que estem observant en el clima en els últims anys són conseqüència d'activitats humanes, especialment del Nord Global, relacionades amb la combustió de combustibles fòssils i l'assoliment d'un rendiment econòmic privat desmesurat. La violència de la crisi climàtica ens obligarà a deixar d'utilitzar combustibles fòssils en un curt espai de temps. No obstant això, aquest camí havia de ser planificat fa temps, garantint la justícia i el benestar entre el Nord i el Sud Global. Sobretot quan s'estan donant greus símptomes d'esgotament de combustibles fòssils. Hem hagut d'esperar 29 anys fins a la cimera de Dubai per a poder veure per primera vegada en la resolució final els denominats "combustibles fòssils" de manera difusa. Aquest escàndol reflecteix l'escassa influència de les víctimes humanes i naturals en les butxaques dels qui sostenen aquest sistema criminal.

Si analitzem el contingut de la resolució final d'aquesta Cimera, considerem important la falta de concreció entorn del full de ruta per a “deixar enrere els combustibles fòssils” més enllà de l'estratègia de “triplicar les energies renovables en set anys”. Aquí està la clau. Per a eliminar els combustibles fòssils, tant a Dubai com a Navarra, l'únic camí que se'ns ofereix és substituir-los per energies renovables basades en l'electricitat. I mai es qüestiona l'eficàcia d'aquesta mesura, o la viabilitat que les renovables prenguin el relleu de les maneres d'energia que utilitzem avui dia.

Cal no oblidar que actualment el consum energètic mundial i navarrès es basa principalment en els combustibles fòssils. Segons l'últim balanç energètic del Govern de Navarra en 2021, els combustibles fòssils van representar el 79% del consum total d'energia primària en la nostra comunitat. Així, gairebé el 80% de l'energia que consumim són combustibles fòssils i el 20% són energies renovables. I a nivell estatal, europeu i mundial les xifres són encara pitjors en el cas de les renovables.

La "transició" que es vol fer ens sembla impossible mentre intentem mantenir l'alt consum energètic que fem als països del Nord Global

Així, la "transició" que es vol fer, és a dir, passar de consumir combustibles fòssils a renovables en pocs anys, ens sembla impossible mentre intentem mantenir l'elevat consum energètic que realitzem als països del Nord Global, impulsat per la lògica del benefici econòmic privat. I no sols per les enormes xifres que hem esmentat en el paràgraf anterior, sinó també pels problemes de difícil solució que tenen les energies renovables. Creiem que és necessari que els poders polítics i econòmics que proposen la transició a les energies renovables analitzin la dificultat d'integrar aquestes energies en el consum elèctric, així com el problema que l'electricitat no s'adapti als consums energètics actuals, com estan informant importants científics.

Aquestes són les mancances i problemes de les energies renovables que s'estan observant a Navarra, que és pionera en aquesta mena d'energies. No hi ha més que acudir a dades oficials: els grans polígons d'emmagatzematge d'aquesta mena d'energies estan destruint cada vegada més el nostre territori i les emissions de gasos d'efecte d'hivernacle no han disminuït en absolut. De fet, les dades del Govern de Navarra de 2021 mostren que les emissions de CO2 han augmentat un 11,88% des de 1990 i en 2021 un 8,61% respecte a 2020. Així mateix, els sectors que més han augmentat les seves emissions coincideixen amb els més insostenibles: el transport (que ha crescut un 15,39%), en el qual el transport per carretera es prioritza sobre el ferrocarril, al mateix temps que s'impulsa el TAV per als passatgers, i l'agricultura i ramaderia (amb un augment del 17,96%), en la qual s'impulsa un model agrícola i industrial amb una explotació intensiva i una gran macrohisenda.

És clar, per tant, que l'augment de les infraestructures de producció d'electricitat renovable no serveix per a reduir els nivells d'emissió. I, per tant, és necessari fer alguna cosa més, no val només dir que cal "triplicar les renovables", com si això fos senzill, escalable a nivell mundial, adaptat a les necessitats humanes i que servís per a reduir les emissions contaminants.

Per això no podem fer d'estruç. Si hem de reaccionar realment davant el canvi climàtic, hem de posar fi a l'ús de combustibles fòssils, sense caure en les falses solucions que ens planteja el Capitalisme Verd per a mantenir les actuals mesures de producció i consum. La solidaritat entre els països, la necessitat d'integrar-nos en els ecosistemes i l'equilibri entre el Nord i el Sud Global en matèria de benestar ens porta a reduir el nostre consum material i energètic. Tot això ha de tenir el seu reflex en totes les activitats, tant productives com reproductives. I a Navarra no anem pel camí adequat.

No és una tasca fàcil, però és necessària i factible. Això significa que no podem quedar-nos de braços plegats enfront de la degradació social i mediambiental. Hem d'anar construint i experimentant nous valors i pràctiques col·lectives alternatives a l'actual alternativa capitalista que accentua encara més l'emergència climàtica i les desigualtats socials.

En aquest sentit, és esperançadora la generació de dinàmiques i propostes que plantegen noves alternatives provinents de diferents àmbits. La Fundació Sustrai Erakuntza també està estudiant proposades d'actuació que ens permetin actuar des d'un àmbit concret i col·lectiu en la transformació del sistema actual i en la cura de la vida en el planeta. Aquestes propostes van ser esbossades en el seu moment i ara s'està estudiant en profunditat. Perquè aquest és el camí, no els cims que el capitalisme ens vol pujar.

Nerea Martiarena i Martin Zelaia, en representació de Sustrai Erakuntza Fundazioa.

Bidali zure iritzi artikuluak iritzia@argia.eus helbide elektronikora

ARGIAk ez du zertan bat etorri artikuluen edukiarekin. Idatzien gehienezko luzera 4.500 karakterekoa da (espazioak barne). Idazkera aldetik gutxieneko zuzentasun bat beharrezkoa da: batetik, ARGIAk ezin du hartu zuzenketa sakona egiteko lanik; bestetik, egitekotan edukia nahi gabe aldatzeko arriskua dago. ARGIAk azaleko zuzenketak edo moldaketak egingo dizkie artikuluei, behar izanez gero.


T'interessa pel canal: Irakurleen gutunak
Problemes de soroll a Guernica

El soroll genera greus problemes de salut i qualitat de vida. Guernica-Lumo, malgrat la seva aparent bellesa i hospitalitat, té seriosos problemes en matèria de soroll.

A mode d'introducció, es mostrarà el fet anterior. A l'altura del carrer Iparragirre de Guernica es trobava... [+]


2024-07-19 | Maru
La blancor no està de vacances

No puc contenir el foc que m'abrasa per dins, i només puc escriure aquestes estúpides paraules per a no deixar-me dominar per la desesperació.

Odi la hipocresia, avorreixo els blancs. El problema és que la blancor està a tot arreu, que tots som blancs.

És sabut que totes... [+]


En comprar un patinet elèctric caldria regalar un detector de foc

Pel que sembla, l'incendi originat el passat 13 de juliol en l'habitatge d'Errenteria es va originar en la bateria d'un patinet elèctric. En aquesta ocasió, i afortunadament, només es van produir danys materials. No obstant això, no creguis que aquest accident és una cosa... [+]


Els límits del turisme en Donostia: estem en risc

Arriba l'estiu, la principal expressió de la turistificación, i, de nou, els problemes derivats de la sobreexplotació de la ciutat com a destinació turística són especialment visibles, com el soroll o la massificació dels carrers. No obstant això, ens preocupen més els... [+]


Proposta de model del Matrimoni Basc de Lekeitio perquè el PNB investigui el camí de la reflexió

En 1977 es va posar en marxa l'Euskal Kopa de Lekeitio, era una època de transició. En l'època de la República, l'any 1931, les primeres Noces Basques va sortir del Batzoki. En 1964 també es va celebrar en Lekeitio el Campionat d'Euskadi de Bodas, en homenatge a Resurrecció... [+]


Celebració de la Hispanitat

Fa uns anys que vaig passar un cap de setmana a Pamplona. Era el 12 d'octubre.

Em va sorprendre veure a desenes de llatinoamericans celebrant efemèrides, amb concerts, txosnas i tot. Havia celebrat la conquesta dels meus avantpassats? ! Vaig pensar que l'assimilació cultural... [+]


Necessitat de planificació de les energies renovables al País Basc

Les mentalitats conservadores tenen por al terme planejament, enllaçant-se amb els corrents polítics progressistes i fins i tot comunistes, com ho fan avui els nous autoritarismes (Milei, Meono, Orban, Aznar, entre altres). No obstant això, la idea de planificació segueix en... [+]


Meaka-Irimo continua viu!
Fa temps un cop de vent ens va anunciar que una empresa anava a construir una central eòlica en el mont Irimo. La majoria no ho creia. Menys encara els que coneixen l'orografia i el caràcter rocós del mont Irimo. -Però sap vostè quina destrossa farien en baixar la muntanya... [+]

2024-07-11 | Patxi Juaristi
El XIX Congrés d'Estudis Bascos El Congrés, a porta tancada

El tema de la cohesió és avui dia la primera responsabilitat de molts governs, institucions públiques i organitzacions no governamentals. De fet, les societats amb baixes desigualtats generen més fàcilment les condicions de desenvolupament econòmic, social i cultural,... [+]


En la UPV/EHU, l'euskaldunización també necessita tensió

A pesar que en les últimes dècades s'han produït avanços significatius en alguns àmbits i zones del procés d'euskaldunización, en les administracions públiques el basc s'enfronta a seriosos obstacles i amenaces. A més de l'ofensiva contra el basc que s'està desenvolupant en... [+]


La guerra del PSN

La Federació Navarresa de Municipis i Consells neix amb l'objectiu de "protegir i promoure els seus interessos compartits i l'autonomia local". En breu se seleccionarà un responsable de comunicació que haurà de dominar el castellà i el basc.

Perquè el PSN-PSOE ho rebutja... [+]


Educació

Fi de curs. El professor en la seva solitud. Li imprimeix el ritme de la reflexió que el soroll fa en la tracció del tren: ha valgut la pena el treball realitzat enguany? Extenuat, pensatiu, recorda les paraules del seu amic: “Txo, els professors no teniu dret a queixar-vos... [+]


Bilbao BBK Live m'absorbeix el 'life'!

Arriba l'estiu i amb ell les festes populars de pobles, barris i ciutats. Les festes sempre han estat refugi de reivindicacions socials i polítiques, de relacions veïnals i d'eufòria popular. Prenen els nostres carrers i durant uns dies són un exemple d'autogestió, de... [+]


37 preguntes al nou conseller que viu l'altre costat del límit de l'educació pública
Qui ens ordena...?

El Govern Basc s'acaba de constituir i la consellera d'Educació serà Begoña Pedrosa. Sent viceconsejera en la legislatura anterior i sent una de les fundadores de la nova Llei d'Educació aprovada el mes de desembre passat, ens està permès plantejar... [+]


Eguneraketa berriak daude