El president Pedro Sánchez va anunciar el 19 de març per decret el tancament dels establiments hotelers i turístics, però quatre dies després, el 23 de març, el Ministeri de Transports i Mobilitat va designar a diversos allotjaments turístics com a serveis bàsics i, sobretot, com a llocs d'acolliment de persones malaltes.
Aquesta segona mesura ha provocat l'empipament de nombroses associacions de veïns que denuncien que si el govern vol acollir en habitatges turístics a persones malaltes de coronavirus, aquestes cases comparteixen entrada i diversos espais comuns amb la resta de veïns. A més, han reclamat l'ús d'hotels i pensions amb accés independent i milers de llits lliures per a poder accedir als seus serveis.
El Ministeri de Sanitat espanyol ha rebut quatre peticions concretes:
D'una banda, suprimir com a serveis essencials qualsevol modalitat d'allotjament turístic –casa, allotjament o pensió–, sempre que existeixin elements comuns entre els residents i els usuaris d'allotjaments turístics.
En segon lloc, que, mitjançant ordre ministerial, s'indiqui expressament que, durant l'estat d'alarma, el servei d'allotjament ha de prestar-se en allotjaments en els quals no existeixin elements comuns per a residents i usuaris.
En tercer lloc, indicar expressament que procedeix el tancament d'allotjaments turístics, qualsevol que sigui la seva denominació, que comptin amb elements comuns entre residents i usuaris.
I en quart lloc, segons les dades del matí del dimarts, 7.340 persones han mort oficialment en l'Estat espanyol a causa de la malaltia de COVID-19. Aquesta malaltia és molt contagiosa i, quan hi ha vida humana, correspon a les institucions vetllar per la salut de la ciutadania.
Entre les associacions sol·licitants es troben les següents: Associació Veïnal Bihotzean, Fòrum Cívic de Bilbao, Associació Bizi Alde Zaharra de Pamplona, Associació de Veïns de Part Vella, Egia, Ulia i Herrera-Altza de Donostia i la plataforma Bizilagunak. Al costat d'ells, la Confederació Estatal d'Associacions de Veïns amb representació en tot l'Estat, la Federació Nacional d'Associacions antisoroll, i a continuació, els agents de Madrid, Andalusia, València, Cadis, Còrdova, Granada i Jaén. En total 36, com poden veure's enumerats en la nota de la plataforma Bizilagunak.