En els últims anys, el nostre barri està sofrint un fort procés de transformació, principalment a causa del procés de gentrificació que ha generat l'especulació immobiliària i l'explotació general del barri de cara al turisme. A conseqüència d'això, el barri s'està convertint en un “parc temàtic” complet, perdent la mateixa autenticitat que busquen els turistes i, en tot cas, impedint la vida quotidiana i la convivència en el barri.
Aquesta transformació del barri per al turisme i el consum també influeix en la falta d'espais dirigits i adaptats a les necessitats dels nens, joves i majors de la Part Vella, imprescindibles per a un barri viu. Quant al segment de població més jove, en la Part Vella no hi ha, com en altres barris, ni zones infantils, ni gaztelekus, ni cases de cultura. Els nens i joves no disposen d'espai adequat per a ells, ni de refugis per als dies més plujosos i freds. Tenint en compte el nombre d'habitants, la Part Vella és també el barri amb menor nombre de zones de joc en metres quadrats per habitant.
Les mancances d'espais i equipaments per a la població local han estat evidents, per iniciativa de molts joves del barri, s'ha rehabilitat l'edifici Kaialde del carrer Kanpandegi, que ha romàs buit durant 11 anys des de setembre de 2018. El Gaztetxe Kijera, així anomenat, s'ha presentat com un espai dedicat a l'oci i a les iniciatives culturals basades en l'educació mútua i obert a les necessitats dels diferents col·lectius del barri. Sensibilitzats amb la convivència, han mostrat una actitud oberta, atraient a moltes persones diferents. Han dut a terme activitats i horaris respectuosos, tancant el Gaztetxe a tot tardar a les 23.00 hores. La convivència i l'autogestió són els pilars sobre els quals s'ha construït una àmplia xarxa en tot just quatre mesos. Entre altres coses, s'ha habilitat la biblioteca, la cuina, el frontó, el taller de bricolatge, les sales de reunions, l'àrea recreativa, la zona infantil i un espai polivalent. En aquest petit espai de temps han organitzat nombroses activitats: bertso eskola, zineforum, conferències, trobades, activitats de creació artística, taller de costura, taller de sabó, dansa, teatre i circ, etc.
El Gaztetxe també ha estat sensible a les mancances i necessitats dels nens i nenes del barri, i en el seu afany per omplir-les, s'ha ofert espai als més petits. Així, fa tres mesos i mig que comencem a treballar en l'adequació d'un Haurgune per a alguns pares i mares.
Volem manifestar que la prioritat en l'adaptació de l'espai infantil ha estat la seguretat. Els joves han adoptat les mesures generals de seguretat de la construcció, rebent la visita de diversos arquitectes. Electricistes, lampistes, paletes, fusters i altres professionals també han col·laborat de manera altruista en l'adaptació de l'espai. A més, en Haurgune s'han adoptat altres mesures concretes, adaptant aquests espais també als més petits: s'han instal·lat refugis d'endoll, s'han assegurat sortides de finestres i balcons, s'han tancat accessos a la resta d'espais, etc.
L'anterior ús d'aquest edifici ha estat el d'Orixe Ikastola, ja que l'edifici està adaptat a les necessitats dels nens i nenes (entre altres coses, els accessos, espais i lavabos estan adaptats als nens i nenes). Una vegada preses les mesures de seguretat, l'Haurgune s'ha ordenat, s'ha decorat i s'ha dotat de diferents materials.
L'espai infantil ha diferenciat dues àrees:
Haurtxoko (de 60 metres quadrats): espai adaptat per a manualitats, jocs simbòlics, creació artística, jocs de taula, construccions, etc., amb racó de cuina, teatre, descans, biblioteca, racó per a la psicomotricitat fina, racó de manualitats, racó de jocs de taula.
Sala de moviment (128 metres quadrats): espai adaptat per a activitats més físiques i psicomotricitat. Aquest és el lloc en el qual els nens i nenes, utilitzant el seu cos, desenvolupen i expressen els moviments bàsics: córrer, moure les coses, saltar, ballar... necessitats bàsiques per al seu desenvolupament. A l'ésser un gran espai, aquest funciona com un espai polivalent en el Gaztetxe.
Bany: Lavabo adaptat per a nens i vestuari per als més petits. Després d'un mes i mig de treballs, l'Haurgune ha obert les seves portes el 27 de novembre. A partir de llavors, els dies laborables obrim tots els dies de tarda, de 16.45 a 19.00 hores, per a nens i nenes de 0-8 anys i els seus pares i/o responsables. En els dies plujosos poden acudir uns 50 nens i nenes al costat dels seus pares i responsables. Més de 40 pares i mares estem ocupant els torns d'obertura, tancament i neteja de la zona infantil. Tot usuari sap que és responsable del que pugui succeir en aquest.
Des de l'obertura de l'Haurgune s'han realitzat diverses activitats. Totes elles, com a educació no formal, impulsades des de l'educació col·laborativa, fomentant la reutilització, respectant el medi ambient, treballant la igualtat de gènere, entre altres coses, fent un treball cooperatiu, afavorint la psicomotricitat, desenvolupant processos artístics i creatius, i promovent l'autogestió i l'autonomia. Totes elles que considerem imprescindibles i valuoses per al desenvolupament integral dels nostres fills i filles.
Els usuaris d'Haurgune també hem sortit a Urgule, aprofitant el material natural del lloc per a crear obres d'art, hem organitzat tallers de pintura amb materials reciclats, hem realitzat adorns nadalencs amb dispositius reutilitzats, hem preparat carabasses “Gau Beltzean”, ens hem vestit de color Maridomingi… i també hem contat contes. I per a les pròximes setmanes tenim previstes activitats per a treballar el pallasso, el mag, la música, la dansa i el moviment. En tots ells hem utilitzat el basc com a llengua de transmissió.
Les activitats s'han expandit de manera oberta, donant cabuda a tot el que vulgui. Tots ells han estat actes duts a terme de forma no rotatòria i voluntària. I el que es vol subratllar és que, en tot cas, els responsables del que allí succeeixi són els seus pares i responsables.
Haurgune és un refugi per al joc, la creativitat i la psicomotricitat, a més d'un lloc de trobada de diferents orígens, ideologies i edats, un lloc de trobada, un planter per a promoure el treball en xarxa, la col·laboració i l'autogestió, en el qual es promou una educació mútua entre nens, joves i adults. En la convivència amb els altres usuaris del gaztetxe, l'intercanvi intergeneracional és una realitat aquí. En aquest camí, el nostre següent pas era realitzar les activitats de manera conjunta amb els nens i nenes als membres i usuaris de la residència d'ancians situada sota l'edifici, així com comunicar que la gran sala polivalent estava oberta al seu ús per als seus tallers o iniciatives.
Per sobre de tots aquests valors, potser per no haver estat correctament considerats, l'Ajuntament ha adoptat la resolució de desallotjar el Gaztetxe. Pel que sembla, ha establert un procediment d'urgència per al desallotjament per les activitats que s'han dut a terme amb nens. Sense conèixer l'Espai Infantil ni posar-nos en contacte amb els agents d'aquest, aquesta decisió unilateral de l'Ajuntament no ens sembla justa.
Ens agradaria, no obstant això, una major celeritat i celeritat davant altres riscos reals que sofreixen els nens i nenes en el barri: davant els riscos que suposen els transports de distribució que circulen a gran velocitat pels carrers de la Part Vella durant les hores d'obertura escolar, per a evitar les terrasses mobiliàries i els tendals il·legals que impedeixen a les ambulàncies arribar a molts carrers en situacions d'emergència, les restes de vidre que queden després de les festes, etc.
A pesar que sembli que no existeix tal risc en la zona infantil i que el procediment de desallotjament d'urgència no té sentit, com no volem un desnonament violent del Gaztetxe, hem decidit suspendre temporalment les activitats d'Haurgune. No obstant això, mentre segueixi la prohibició, ens sentim obligats a realitzar activitats amb els nens enfront de l'Ajuntament. De fet, la decisió de desallotjar el Gaztetxe Kijera ens torna a deixar al carrer, sense Gaztetxes i sense Haurgune.
D'altra banda, en el procés d'ocupació, els membres del Gaztetxe van expressar el seu desig de parlar amb l'Ajuntament, la seva disposició al diàleg i la convocatòria d'una sessió, sense que fins al moment hagin rebut resposta. Després de la resolució unilateral de l'Ajuntament, els joves afirmen que actuaran en una resistència no violenta en defensa del gaztetxe, i valorant les seves aportacions, compten amb un gran suport per part dels veïns. El fet que aquests acomiadaments es facin a través de la violència seria absurd i greu per a molts veïns. Davant la situació creada, per tant, demanem a l'Ajuntament:
1. Suspensió del procediment de recuperació de l'edifici que hagués suposat el tancament del gaztetxe i tancament de l'expedient. Molts dels agents i usuaris del barri han manifestat que el Gaztetxe suposa un espai de coeducació imprescindible per al barri, i també es demana que es tingui en compte.
2. Permetre als membres del Gaztetxe que l'edifici continuï funcionant amb una orientació educativa i cultural cap a l'oci.
3. Una reunió per a tractar els temes de l'Haurgune i traslladar la informació correcta, que ja hem sol·licitat per les vies oficials. Ja hem assenyalat que en el barri existeix la necessitat d'un espai d'aquestes característiques. Però més enllà de la necessitat material de tenir un espai físic, l'important és que hem estat avançant de somiar aquest lloc a ser veritat, que hem creat, que hem viscut, que hem sentit, que som capaces de seguir endavant. No renunciarem a les formes i espais de coeducació, autonomia i coeducació que ens semblen imprescindibles.
Perquè volem viure el barri, el Gaztetxe avanci!
* Agents i usuaris del Centre Infantil Gaztetxe Kijera