Una primera coincidència és l'anonimat dels impulsors de les mobilitzacions, encara que les vies de comunicació siguin diferents. A principis d'octubre es van col·locar en els portals del barri vitorià d'Errota cartells no signats, convocant als veïns a una concentració el dia 8, amb el lema “Delinqüència i ocupació de llotges” i en favor d'un barri segur i sense delinqüència. Una setmana més tard, la convocatòria va passar de la concentració a la manifestació i des de llavors s'està celebrant tots els dimarts, amb més crides i participació de més veïns (al voltant de 300 l'últim dimarts). L'ocorregut en l'Egia de Sant Sebastià és més conegut, ja que ha rebut una major repercussió. La concentració, convocada a través dels comptes anònims d'Instagram i del grup Telegram, denominat Donosti (LQNCD), se celebrarà el pròxim 22 d'octubre i es mobilitzarà tots els dilluns.

Aquest tipus de manifestacions racistes han existit abans en Trintxerpe, sense anar més lluny a principis d'octubre, però els successos d'Egia i Errota comparteixen un doble salt qualitatiu: d'una banda, plantegen una mobilització permanent i, per un altre, busquen la confrontació entre la ciutadania. En Egia, el Sopar Solidari del Carrer ha convocat diverses concentracions en la mateixa hora i en el mateix lloc en el qual es reparteix menjar als veïns. Al Molino de Vitòria-Gasteiz, la manifestació recorre el camí entre dues llotges ocupades per joves racistes que han participat en la protesta. En tots dos casos s'han registrat incidents i tensions en la zona de l'incendi.

Quin és el paper del pp?

En Donostia-Sant Sebastià, tres regidors del PP de l'ajuntament han participat en les dues mobilitzacions realitzades fins al moment i en la primera d'elles es van produir enfrontaments “entre els regidors Jorge Mota i Vanesa Vélez, que van demanar als seguidors del CAS que es trobaven allí, i insultant-los en alguns moments”, segons va recollir Xalba Rámirez d'Irutxuloko Hitza. És una qüestió directament relacionada amb el LQNCD PP? Ramírez, que ha analitzat els canals Instagram i Telegram del moviment, no ha donat cap resposta, Seguretat o el cimbell de la nova extrema dreta? reportatge. Diu que la majoria dels seguidors de LQNCD són ciutadans que “no se sumeixin als partits”, però també que es retroalimenten entre el moviment i el PP, amb diversos exemples: El compte d'Instagram ha compartit des de 2022 diversos vídeos de la campanya del PP o, “jo no crec que aquest perfil sigui alarmant, el que fan és demostrar moltes coses que succeeixen en Donostia a través de les xarxes socials”, va donar suport al portaveu i regidor del pp a l'Ajuntament, Borja Corominas.

Al Molino també han acudit alguns regidors de l'Ajuntament de Vitòria-Gasteiz del mateix partit (així com un representant de la Diputació de Vox). L'associació veïnal Errota Zaharra ha acusat aquests partits de ser "l'objectiu de buscar la tensió, els conflictes i el vot entre els veïns del barri". “Les manifestacions en el molí estan relacionades amb Vox i el PP”, va publicar el mitjà digital Gasteizberri el passat 23 d'octubre. Segons ha pogut saber ARGIA, un dels promotors de la mobilització del Molino es va reunir amb dos representants de l'Ajuntament de Vitòria-Gasteiz, acabades de començar les protestes. Un d'ells, a més, compleix funcions en el partit més enllà de la política municipal de Vitòria-Gasteiz, segons tots els indicis (i fa negocis il·legals als activistes anti-ocupació de les llotges, que després són marques en el sector immobiliari).

El que és clar és que el pp està impulsant les mobilitzacions i la confrontació, i ho han fet de manera pública. Però, pot ser que vagi més enllà i s'organitzi des de l'ombra? Si és així, podem estar davant una estratègia global i sostenible cap al futur? Les dades anteriors ens diuen que la resposta pot ser afirmativa, però avui dia no es pot assegurar. En qualsevol cas, tindria una lògica política total. El PP juga en l'Estat espanyol dues cartes principals, ETA i la d'inseguretat-migració-delinqüència. A Euskal Herria, el primer és un producte caduc; el segon és una carta de gran potencialitat per a sortir del gueto actual.

Mentrestant, la coalició PSE-PNB, que governa junts en Donostia-Sant Sebastià i Vitòria-Gasteiz, continua alimentant el marc de la seva suposada rival, situant la solució en la Policia i en la “fermesa” enfront de la delinqüència. L'espectre polític institucional continua girant a la dreta: Pp en la posició teòrica de Vox, PNB i PSE en la del pp, i els partits d'esquerra en general, massa silenciosos. Però aquest desplaçament a la dreta no és només qüestió dels partits polítics.

Racistes, no d'extrema dreta

Durant les últimes setmanes he mantingut converses amb diversos veïns i amics del Molino, que s'han vist afectats pel que està ocorrent, la majoria dels quals es dediquen als agents socials del barri, així com amb alguns d'Egia i Donostia. Es dibuixen situacions semblants: la majoria dels ciutadans que s'han acostat a aquestes mobilitzacions racistes no són d'extrema dreta, molts no s'identificaran probablement amb la dreta (encara que la de Donostia sembla tenir un toc més ultraràpid); més enllà de les mobilitzacions, en les converses entre bars, comerços o amics han proliferat comentaris racistes i punitius violents, fins i tot entre la gent de l'esquerra. Què està passant? Moltes coses.

És cert que alguns dels joves racialitzats que han posat el focus han estat robats, fins i tot violents (entre ells alguns dels meus amics), i que han tingut altercats als carrers, la majoria de les vegades entre ells (els que no poden desvincular-se de la misèria material que viuen, dels seus duros passats i de la seva falta de futur, de la violència permanent que sofreixen de la mà de la Policia, del menyspreu que reben de la societat, del carrer i dels problemes de consum de drogues o de la salut mental que generen). Però ni Errota ni Egia són la selva, i són molts els conflictes i problemes de convivència que poden generar inseguretat en els nostres barris: abusos policials, desnonaments, violència intrafamiliar, violència masclista... No obstant això, no produeixen alteracions de grandària. Per què els joves racialitzats sí?

D'una banda, el masclisme en la nostra societat com el racisme és transversal, nidifica més o menys per a tots. Per això, entre altres coses, si el que crea delictes o altercats és un dels blancs, l'autor és “persona” i responsable, mentre que si l'autor és un altre, si és l'altre, el denominem amb una característica col·lectiva (en aquest cas i en funció del grau de racisme, el voltor, el moro, el musulmà, el magrebí…). D'altra banda, diversos mitjans de comunicació i comptes de xarxes socials van posar en marxa fa temps una campanya quotidiana en la qual contínuament posen el focus en aquests delictes i conflictes, d'una manera sensacionalista que alimenta la inseguretat, la por i el racisme (a Àlaba, el treball i la influència del Correu és determinant en aquest sentit, i segons em compten en el cas de Guipúscoa un d'El Diario Vasco i la majoria de les cadenes). El mateix fan l'extrema dreta i l'extrema dreta política. Al cap i a la fi, la dreta està fent el seu treball. I l'esquerra?

La feblesa de l'esquerra

Les persones comentades anteriorment s'uneixen en què l'esquerra i la construcció popular estan molt afeblides en aquest àmbit, els seus discursos i propostes a penes connecten amb aquells veïns que asseguin inseguretat i por, no estan sent capaces de trencar el marc ultra impost per la dreta política i mediàtica, falten eines teòriques i pràctiques. Afortunadament, hi ha respostes: CAS continua donant sopars, la manifestació de Sant Sebastià va ser multitudinària, deu associacions de veïns de Vitòria-Gasteiz han protestat contra les manifestacions racistes i han demanat solucions “socials” i “integrals”, s'han expressat en la mateixa direcció varis de Donostia, han anomenat a la mobilització antifeixista contra LQNCD... El treball de tots ells i de molts altres és d'aplaudir i imprescindible. Però no és suficient per a parar la deriva racista i autoritària.

“Han aconseguit establir el marc, i en aquest marc no podem guanyar”, m'ha dit aquests dies amb preocupació un representant polític. “Acudim als veïns amb el discurs del model social i la responsabilitat de les institucions i no els toquem, ‘vindran amb les teves bondats’…” em va explicar una membre d'una associació de veïns. És igual fins a quin punt les pors són ‘reals’, fins a quin punt són ‘creats’: si n'hi ha, actuen políticament, i també cal respondre a ells, la qual cosa a vegades requereix entrar en el fang. Em va parlar de la necessitat de jugar en el marc actual per a connectar amb les inquietuds i pors de la ciutadania: Que ho pagui el delinqüent? Sí, però en la lògica de la justícia restaurativa, seguretat? Tots volem viure assegurances, no regalem la paraula a la dreta, la recaracterizemos... Jugar també en el marc actual, però alimentant alhora a uns altres. I, sobretot, treballar abans que es produeixin conflictes interessats i mobilitzacions racistes, amb els veïns i amb nosaltres mateixos, amics i parents suposadament no racistes, perquè no s'encenguin més mobilitzacions i quan ho fan per a fer-los front des d'una posició millor.

Els factors que expliquen el que estem vivint aquestes setmanes en Egia i al Molino es repetiran i aprofundiran en els pròxims anys, no som especials en això, almenys és un fenomen occidental. El que es pretén per la dreta i per dalt és clar, ja ho estem veient, què farem per l'esquerra i per baix? Encertar serà una de les claus decisives per a decidir si en els pròxims anys continuarem avançant cap al feixisme o obrirem la porta a les transformacions profundes.