Una part important del patrimoni arquitectònic de Sant Sebastià està a punt de desaparèixer. Els promotors del TAV volen ara fer el que el ferrocarril del Nord i les guerres carlistes no van fer: derrocar la torre Erbetegi, un dels edificis civils més antics de la ciutat. Respecte a l'edifici històric situat en el Passeig d'Okendotegi, l'associació per a la conservació del patrimoni ha sol·licitat que s'adoptin mesures per a protegir l'immoble, segons ha informat Ancora.

 

 

 

 

La Casa Torre, del segle XV, també coneguda inicialment com Legarra o “Casa d'Ergobi”, se situava en aquell gual estratègic de l'Urumea. El nom d'Erbetegi procedeix del batxiller Miguel Pérez Erbeeta, que va ser alcalde de Sant Sebastià a principis del segle XVI. Casat amb María Gómez Olazabal, de família acomodada, van adquirir l'edifici i les terres circumdants mitjançant dot dels seus cònjuges.

La seva filla, Gracia d'Olazabal, va ser més tard casada amb un membre de la poderosa família Idiakez i fundadora del convent de San Telmo, un dels símbols de Sant Sebastià. Quan va passar al mayorazgo dels Idiakez, l'edifici va voler convertir-se en una casa rural, envoltada d'hortes i fruiteres, tal com indiquen els plans i informes del projecte.

En el segle XIX, la construcció del ferrocarril del Nord va separar diversos terrenys de la torre i en 1875 va ser incendiada en el context de la Segona Guerra Carlista. Però es va quedar en peus fins avui.

Arquitectura culta no convencional

En l'actualitat, encara queden vistosos l'escut dels olazabaltarras i el nom de Pérez Erbeeta en l'arc del portal de la casa, així com l'arquivolta que acaba amb dues mènsules en forma de cap humà, amb restes de color, “element extraordinari de l'arquitectura culta”. L'edifici presenta murs de pedra molt gruixuts en la seva part inferior i presenta “una bella teulada” que el porta a quatre costats. Ancora ha explicat que la seva situació és bona, ja que “els actuals propietaris la van rehabilitar fa pocs anys”.

Ancorá ha advertit que el paisatge de la ribera ha sofert "nombroses pèrdues de referents històrics" i que l'enderrocament d'aquesta casa torre provocaria un major perjudici en aquest camí. Per això, ha demanat que es prenguin les mesures necessàries i es posin els mitjans econòmics per a consolidar i mantenir l'estructura de la casa. De fet, en un primer moment Adif no tenia intenció de derrocar la casa, però un canvi d'última hora sembla haver-la posat en perill, al·legant que el TAV pot afectar la seva estabilitat.

Preguntat pel cas Eneko Goia, l'alcalde de Donostia-Sant Sebastià s'ha mostrat "cridaner" de conèixer ara l'edifici, segons ha informat Irutxuloko Hitza. Però des d'abans se sabia que la casa torre és de gran valor històric. La revista Butlletí d'Estudis Històrics sobre Sant Sebastià, editada per l'Institut d'Història Dr. Camí, va publicar en 2005 que podria tenir una antiguitat mínima de 1477 anys, destacant la seva importància en el transport fluvial de l'Urumea.

En opinió de l'associació de conservació, una vegada més s'ha posat de manifest la falta de protecció dels edificis de Donostia-Sant Sebastià i, especialment, dels caserius en el moment de la revisió del Pla Especial de Protecció del Patrimoni Urbà Edificat.

Encara lloc de residència de la ciutadania

A més d'un llegat important, el TAV s'emportarà per davant els drets dels ciutadans, tret que els dirigents i responsables de la infraestructura el triïn. Diverses famílies habiten l'edifici i van denunciar el desembre passat que corren el risc de quedar-se sense llar, ja que amb els diners “ridículs” que els donaran en pagament no podran comprar més habitatges.

Entre els veïns que seran expropiats es troben persones majors d'edat, pensionistes, persones individuals i famílies joves. L'alcalde de Donostia-Sant Sebastià, Eneko Goia, es va reunir amb l'alcalde de la capital guipuscoana, però els veïns han lamentat l'escassa resposta del consistori. “Som donostiarres i ens tiraran de Donostia”.

En el lloc on abans tenien un motiu, els responsables municipals de Donostia tenen ara dos per a protegir l'edifici: garantir un allotjament als ciutadans que estan al seu càrrec i mantenir aquest tresor de la història civil de la ciutat.