Clam per Sant Sebastià decolonal
- El 12 d'octubre s'ha aprofitat, a través d'un itinerari comentat, per a visibilitzar el passat i ara colonial de Sant Sebastià. En quatre escales han realitzat dades i lectures relacionades amb el lloc: Plaça Nova, enfront de l'Església de Santa María, Plaza de la Trinitat i Plaza d'Okendo. Al final han llegit el manifest a favor de la decolonal Sant Sebastià i han manifestat la seva voluntat de continuar treballant en aquesta línia.
Enguany alguns ciutadans han volgut fer un volt més a les reivindicacions que es fan el 12 d'octubre i afegir una visió decolonal. Estefanía Quilez intervé per a reivindicar "Sant Sebastià ha estat i continua sent una ciutat decolonal". Assenyalen que plantejant la història des d'una altra perspectiva, volen canviar les vides de la ciutadania i la manera d'estar en el món. Assenyalen la necessitat de plantejar també des d'un altre lloc les relacions amb la comunitat procedent de Sud-amèrica.
Han realitzat quatre parades i en la crònica realitzada per Xalba Ramírez en Irutxuloko Hitza es recullen més detalladament els comentaris. Primer punt de sortida: Plaça Nova. Oficialment la Plaça de la Constitució, però després de 300 anys de construcció de la plaça, ha pres la paraula Dani Goñi, membre de l'equip que en els últims anys està treballant pel seu canvi de nom, i ha situat la imposició del nom de la plaça. Indica que de cara al futur s'estan preparant noves iniciatives per a continuar socialitzant el tema.
La segona parada ha estat enfront de l'església de Santa María. Església construïda gràcies a l'aportació de la Companyia Guipuscoana de Caracas. D'una banda, Markel Ormazabal ha situat la creació d'aquesta companyia i ha aprofitat l'ocasió per a comptar una sèrie de fets relacionats amb el tema. Esmenten que la recent revolta popular es va produir en relació amb el trasllat duaner, la qual cosa va afectar directament la consecució del monopoli de mercaderies per part d'aquesta companyia durant dècades per al transport de gairebé tota Sud-amèrica a Euskal Herria. Ha col·locat que aquesta companyia portava cacau i altres matèries primeres, però que s'exclou de la història oficial a qui les recollia: Esclaus procedents d'Àfrica. A més, la companyia tenia accions en altres companyies, com per exemple en algunes empreses dedicades al comerç d'esclaus. A més, Ormazabal ha explicat que la repressió contra la rebel·lió d'Azpeitia de 1766 va ser finançada per la companyia Karakasko.
La tercera parada ha estat en la plaça de la Trinitat. En el seu moment va ser l'antiga presó de Sant Sebastià, segons ha explicat Ormazabal. Les anècdotes relacionades amb aquesta plaça es relacionen, entre altres coses, amb els nombrosos esclaus que van tenir en la presó, amb la venda dels mateixos per part de l'Ajuntament i amb les famílies que les van comprar: Errazkin, Aiertza...
Finalment, l'excursió comentada ha finalitzat en la plaça on es troba l'estàtua de l'almirall Okendo. Estefania Quilez ha llegit el manifest de la Donostia Decolonial. En aquest vídeo, realitzat per Joseba Parron, es pot escoltar el text del manifest i veure les imatges del recorregut.
Campanya contra esclavistes i colonitzadors en l'Antic
En el barri de l'Antic de Sant Sebastià, Sortu ha col·locat cartells informatius explicant l'origen dels noms d'alguns carrers. Aquest vídeo ha estat realitzat en Negu Gorriak amb el tema "La història ensenyada", en el qual es pot veure la iniciativa.
Malin, Burkina Fason eta Nigerren Frantzia haizatua da. Mendebaldeko potentziek haien eragina galtzen ari dira Afrikako kolonia zaharretan. Afrika frankofonoko populazioa bereziki gaztea da, eta ez du frantses kolonialismoa zuzenki ezagutu. 35 urtez peko gazteek populazioaren... [+]
La setmana passada vaig ser a la Torre Olaso de Bergara, en una xerrada sobre l'adquisició de símbols.
Darrere dels símbols hi ha un relat, i és evident que els símbols que tenim a la vista –escuts, banderes, monòlits, noms de carrer…– narren el relat que convé a... [+]
II. Després de la Guerra Mundial, es va iniciar el procés de descolonització dels països d'Àfrica i Àsia. De fet, els soldats d'aquests països van participar en el triomf d'Alemanya i els seus aliats feixistes, i “com a agraïment” a aquests països subordinats se'ls... [+]
En el bar Gat de Pamplona es cantava cridant, el famós cant de maledicció de Malinche: "Eta oker horretan, pasako grandesa eman egingo dugu, eta oker horretan tres-cents anys esclaus geratu gara".
Tenir un naixement a Sud-amèrica, especialment a Colòmbia, no és gens... [+]
