L'associació Zabalik ha donat la notícia: Les pintures del pintor Xabier Egaña (Les Sorres, Bizkaia, 1943), realitzades en el convent dels franciscans de Donapaleu, que en els últims anys han estat “enterrades”, han tornat a sortir a la llum. El canvi es produeix després de les inquietuds mostrades per Zabalik al nou alcalde, Jean Jacques Loustaudaudin, alcalde de Donapaleu (Baixa Navarra) entre 1994 i 2020.

La casa dels franciscans de Donapaleu té una llarga història: El convent es va fundar en 1800, i excepte entre 1903 i 1938, els franciscans van romandre allí fins que en 2005 van decidir vendre el convent a la casa del poble. El procés es va desenvolupar lentament. En 2002, el monjo Sancho Iturrioz, que es trobava en el lloc, va ser traslladat i va quedar un grup de monjos francesos. Ells van fer el tracte per a la venda. La casa del poble va rebre una donació anònima per a poder comprar la casa dels franciscans. Vox populi és els diners que va posar l'alcalde de Donapaleu, Loustaudaudin. Posteriorment, la casa del poble va rebre una donació similar per al projecte d'un centre de salut.

La casa dels franciscans de Donapaleu té una gran importància per als ciutadans, però també és important per a la cultura i el poble basc. El convent era un lloc “humà i obert”, segons Mattin Irigoien, de l'associació Zabalik. Allí es reunien els monjos del sud i del nord, així com els francesos, i es dedicaven a la vida pública i social. Les portes de la seva casa estaven obertes per a qui ho necessités, no preguntaven a ningú el que pensava o creia. El lloc era refugi tant per als moviments polítics com per als pobres, on es van iniciar les classes nocturnes per a aprendre basca, i els nens de l'escola utilitzaven el menjador. En 1993 es va crear l'associació Zabalik per a dur a terme l'activitat domèstica dels franciscans. Segons Irigoien, la burgesia del poble i els conservadors de l'església d'Irigoien van tenir xocs amb els franciscans i el convent que tenien en l'ull i el que recollia.

 

 

 

 

Una vegada venut el convent l'any 2005, la casa del poble va derrocar a l'associació Zabalik, que treballava allí. A més, es va enfonsar la casa dels franciscans, que com a part del tracte de compra havia d'estar buida. L'associació es va dedicar a recopilar i organitzar el seu patrimoni. El poeta i pensador Manex Erdozaintzi-Etxart (1934-1984), molt vinculat amb el convent, va haver de fer un arxiu i una biblioteca del poeta i pensador, i reubicar les jornades Otsailostegunak que organitzen tots els anys. No obstant això, en les parets del convent es van quedar algunes de les pintures de Xabier Egaña. Una realitzada en els anys 80 que mostra als ballarins i altres realitzades en les parets del menjador en 1999. Egaña, el franciscà en si mateix, ha treballat en la decoració de la cambra de la Verge de la Basílica d'Arantzazu, entre altres.

A l'octubre de 2006 la casa dels franciscans va quedar buida, per la qual cosa fins a 2014 no es va realitzar cap projecte que complís. En 2014 l'ajuntament va presentar el projecte Chemins/Bideak. Es tractava de reformar l'alberg dels pelegrins, remodelar el camí de Sant Jaume, canviar l'horta del convent i crear un museu, una sala d'exposicions i una sala d'audiovisuals.

En 2016 es va obrir l'espai Chemins/Bideak. Mattin Irigoien afirma que no ha tingut un gran èxit, que només ha portat un turisme superficial, que s'ha quedat fora de la vida del poble, però, a més, “han esborrat el passat, l'han transformat” per a construir un museu. Una prova d'això és l'horta: en els terrenys del convent hi havia una veritable horta que donava menjar. Per al nou projecte, no obstant això, van portar pedres i plantes exòtiques de l'exterior. El resultat és “una cosa artificial”, segons Irigoien. Un altre exemple clar és el de les pintures de Xabier Egaña. Es van quedar “enterrats” després de les taules de pladur.

Els Donapaleu sentien una forta adhesió al lloc, i han sofert molt amb el que ha ocorregut, segons Irigoien. En els comicis de l'any passat, no obstant això, Loustaudaudine no es va presentar i l'oposició va guanyar als seus substituts en les eleccions presidencials del passat any. L'actual alcalde, Charles Massondo, està més prop de la casa dels franciscans. Vol reobrir les seves portes i valorar el seu llegat.

L'associació Zabalik va esmentar el mes d'octubre passat amb el nou alcalde la qüestió de les pintures d'Egaña en les jornades organitzades entorn de l'edicte de 1620, d'aquí la reedició de l'obra. Irigoien confia que es reconegui la seva importància al lloc i a l'activitat d'anys i que l'antic convent sigui retornat al poble.