Les associacions Nabarralde, Zabalik i Hernani Errotz s'han unit per a organitzar les jornades que se celebraran el dissabte. Mattin Irigoien (Ainhize-Monjolose, 1963), de Zabalik, explica com s'ha muntat l'esdeveniment.

L'edicte de 1620 i la redacció de Peir Lostau en contra Com va sorgir la idea d'aquest dia per a treballar la resposta institucional?

En 2012 es va celebrar el Dia de la Desconquista, coincidint amb el cinquè aniversari de l'annexió militar dels castellans. Teníem, doncs, aquesta relació, i en l'últim camp ens van venir els de Nabarralde, amb motiu de 1620, que és el quart aniversari de 2020, i que estàvem disposats a participar, i nosaltres sí, immediatament. La de 3 d'octubre s'emmarca en una acció més general, com a punt de partida: jornades, edició de llibres, documentals, còmics i exposicions.

L'edicte i el rebuig de Peir Lostau no són tan coneguts?

En general es diu que en el món de la historiadora s'ha treballat molt poc sobre el de 1620. Una de les finalitats és la de fer que se li assabenti i que se li torni a publicar. És bastant desconegut; com si en 1512 Navarra s'hagués parat; però és un regne que fins a 1620 tenia la seva pròpia governança sobirana, i en algunes coses va continuar més tard. La revolució francesa havia donat l'últim cop de destral a algunes zones de governança.

Lostau era gascó i defensor de la sobirania de Navarra?

Era gascó. Vivia en Donapaleu i era vicecanceller del regne de Navarra. El rei era la justícia suprema, però Lostau l'aplicava en el territori; la justícia estava en els títols superiors. Més enllà de 1620, quan el tribunal es va traslladar a Pau [Occitània], es va convertir en senescal, és a dir, en una justícia més humil i més vulgar.

Cent anys més tard va denunciar l'annexió de Navarra.

No van empassar aquesta ocupació de les forces armades. Es pot pensar que l'Administració central de Navarra, la de Pamplona, va venir a Donapaleu i va plantar aquí a una multitud de persones d'altura. No obstant això, Poverel [Etienne Poverel, 1740-1795], en 1789, va pronunciar un discurs d'aquest tipus durant la revolució francesa: “No pugueu devorar-nos, perquè som un estat sobirà, no som francesos; no tenim res a veure en el vostre assumpte”. Va treure un discurs de tres-centes pàgines. Per tant, s'ha mantingut lluny.

El vostre objectiu és sortir de l'ombra una història que no s'ha difós?

És una qüestió molt estratègica de la història. Nosaltres no hem après la nostra història. El que hem après ens mostra una història molt lineal, una història francesa que va a un sentit. Si es vol saber alguna cosa de la història basca, hi ha historiadors provincials que investiguen les coses locals des del punt de vista francès; no hi ha cap sentit sinó per a demostrar que s'han produït algunes particularitats. Això és el que no sabem. Cal anar a buscar-ho. En això estem, per a mostrar totes les mirades. La història no és neutra; igual que la geografia, és molt política. També la nostra, però per a nosaltres és important demostrar que aquí hi ha hagut alguna cosa, no fa molt temps, i totes les proves són aquí. Donapaleu té en les seves pedres, en la història, les més altes potències d'un Estat; només falta l'exèrcit, i d'aquí es comprèn fàcilment per què s'ha perdut la sobirania. Tothom era allí, la justícia, la moneda i la governança.

Heu acudit als electes locals. Com us van acollir?

No podíem tenir contacte amb la casa del poble de l'antiguitat, teníem una paret oposada que ens desallotjava quant podia. No obstant això, l'alcalde d'avui està interessat en la història de Donapaleu, i de seguida hem tingut una relació sana. El Camí ens ha deixat l'espai i a tots a les nostres mans per a fer-lo.

Per cert, l'associació Zabalik torna a les seves antigues seus.

L'alcalde de la localitat, un antic hoste, havia desallotjat la casa, perquè la gent que vivia a l'interior no li agradava. Amb aquest acte enllacem el mascle amb la història de la casa: era dels franciscans, però es va convertir en el lloc de trobada dels moviments alternatius. Sempre ha estat el lloc de trobada de la gent de tota Euskal Herria. Després de 15 anys de tràgica interrupció, torna a tenir aquesta vocació.