Científics adverteixen que Doñana està en greu perill
- Segons l'últim estudi publicat per l'Estació Biològica de Doñana, s'ha perdut el 59,2% del sistema cassetó de Doñana entre 1985 i 2018. En part han desaparegut a causa de la falta de pluges i a l'augment de la temperatura, però també han demostrat que l'activitat humana ha tingut un impacte directe: plantacions, construcció, camp de golf, extracció d'aigua…
El director de l'estació biològica Eloy Revilla Sanchez s'ha basat en aquest estudi per a donar a conèixer la situació en el consell de participació de Doñana. De fet, s'ha celebrat una reunió especial per a analitzar la incidència del pla de reg presentat en el parlament andalús en Doñana. Revilla recorda que el Tribunal de Justícia Europeu ha castigat a Espanya per no respectar les normatives de protecció de Doñana i per l'extracció d'aigua per a regar plantacions i proveir d'aigua a la zona urbanitzada.
Les dades no deixen lloc a dubtes: Doñana es troba en una situació crítica. Prova d'això és que les tres grans llacunes que no s'assecaven a l'estiu ja no són permanents, com El Sopetón i La Dolça, que ara s'assequen sovint. La major, Santa Olalla, també es troba en una situació crítica des de 2012.
Per a fer un seguiment de l'evolució de les llacunes, s'han analitzat 442 imatges preses pel satèl·lit Landsat i s'han estudiat les conseqüències d'aquesta evolució en animals i plantes. Per exemple, observen que la diversitat d'amfibis ha descendit gairebé a la meitat entre 2003 i 2021, passant de 4,3 espècies per quilòmetre quadrat a 2,5. D'altra banda, les dues espècies autòctones de tortugues de la Península Ibèrica, totes dues incloses en la llista vermella d'espècies amenaçades d'Europa, es troben en una situació preocupant, així com les gales i broquetes. També estan morint peixos i anguiles, i algunes plantes aquàtiques estan en perill d'extinció.
A altres hàbitats també se'ls troba a faltar aigua. Dins de l'àrea protegida, el 8,3% de les sureres centenàries han mort des de 2010 i el 10% estan molt malament.
De cara al futur, es preveu que plogui menys del normal. No obstant això, la demanda d'aigua està augmentant any rere any. Revilla afirma que “l'explotació actual de l'aqüífer és insostenible. La precipitació és variable i està disminuint i amb ella surt més aigua de la que es renova. Per tant, aquest recurs natural s'està esgotant”. També ha denunciat la falta de voluntat política per a controlar el reg i les extraccions.
Per a fer front a aquesta situació, ha proposat, en primer lloc, deixar d'extreure tantes aigües perquè l'ecosistema de Doñana pugui recuperar-se. També suggereix renovar el sistema d'avaluació de la situació i el model de governança, i realitzar una anàlisi de l'activitat socioeconòmica de l'entorn per a trobar altres solucions econòmiques. El propi Consell General de Recerques Científiques d'Espanya i nombrosos científics d'altres institucions i centres s'han sumat a la visió de Revilla.
Biologian doktorea, CESIC Zientzia Ikerketen Kontseilu Nagusiko ikerlaria eta Madrilgo Rey Juan Carlos unibertsitateko irakaslea, Fernando Valladares (Mar del Plata, 1965) klima aldaketa eta ingurumen gaietan Espainiako Estatuko ahots kritiko ezagunenetako bat da. Urteak... [+]
Nola azaldu 10-12 urteko ikasleei bioaniztasunaren galerak eta klima aldaketaren ondorioek duten larritasuna, “ez dago ezer egiterik” ideia alboratu eta planetaren alde elkarrekin zer egin dezakegun gogoetatzeko? Fernando Valladares biologoak hainbat gako eman dizkie... [+]
Munduko landa eremu periferikoetan 4 milioi kilometro koadro laborantza lur abandonatu dira azken 75 urteotan. Orain arte arrazoi ekonomikoengatik uzten baldin baziren nagusiki, gerora, klima aldaketak ere horretara bideratuko ditu geroz eta gehiago. Bioaniztasuna babesteko xede... [+]
