Soc una mare propietària?
Quan en el cementiri d'Hernani van sorgir la mort i el racó del duel perinatal, vaig rebre el primer cop. Llavors vaig començar a pensar on estava aquest nen perdut. Allí ho vaig deixar perquè es fessin càrrec d'uns altres. Per què no vaig fer alguna cosa? El temps va ràpid i submergit en el dia a dia queda guardat en el disc dur, en la part posterior, si pot ser molt enrere. Recentment vaig tenir notícia del nou llibre d'Auri Lizundia en el periòdic Berria: Mare en duel. Llegida l'entrevista, un altre incís. El que tenia guardat darrere d'aquest disc dur ha tornat a aflorar. Per això crec que soc una mare propietària. La ferida no està completa. Hi ha moltes preguntes i sentiments sense aclarir. El meu defensa sempre ha estat: la nostra mare ha viscut situacions més dures que jo i la nostra mare també. Jo també avançaré. Que ximple. Potser així ens han ensenyat a les dones.
He comprat el llibre i he començat a llegir-lo. No coincideixo o no coincideixo amb tot, i com soc tan ordenat, he pensat “haig de llegir el llibre i després donar la meva opinió”. Però no, m'és igual que en algunes coses estigui o no d'acord. M'és igual tenir experiències diferents. És important que m'hagi donat un cop. I que m'han posat en marxa emocions i pensaments. L'altre dia vaig llegir a Xabier Amuriza i estic d'acord: “Penso perquè ho sento i ho sento quan ho penso”. Tots dos van plegats.
Vaig ser mare als 27 anys per primera vegada. Un embaràs meravellós. Comença des del principi la meva il·lusió. Kattalin. El dia del meu naixement, quan vaig sentir les primeres contraccions, vaig agafar una dutxa, vaig preparar la bossa i la vaig preparar en Basurto. Quan vaig arribar allí estava gairebé totalment dilatat. El tracte va ser molt dolç. Tenia clar que volia sentir aquest part i no em van posar problemes per a triar la postura adequada. Vaig llegir un fullet que em va regalar un amic fins que em vaig dilatar completament: Matilda. Quan es va acomiadar amb la mà, es va anar a la sala de parts i va sortir braust després d'unes embranzides. Ho van posar damunt de mi i vaig plorar amb alegria.
Després de fer una ecografia, el nen està mort. Es deia Jokin. No podia creure. Això pot succeir? Què he fet malament?
He viscut moments molt dolços donant el pit. Fins a dos anys o. Els dos gaudim, crec, jo almenys sí. Tenia ganes de tornar a ser mare i em vaig quedar embarassada fàcilment. Ho pronosticé de nou amb alegria. Però tenia un dubte: podria voler tant? Després he vist que sí, que és així, però tenia aquesta preocupació.
El ginecòleg em va dir que era molt petit, que igual no avançaria. No em vaig preocupar, avanci amb la meva il·lusió. La major part de l'embaràs la vaig passar als EUA. En principi no tenia cap problema, potser era petit però no uns altres. Tornar a Euskal Herria i tot igual, bé. Amb 15 dies de naixement vaig ser a Basurto a provar el cinturó. Abans d'anar-se vaig sentir un dolor diferent, no sé si tindria alguna cosa a veure. Quan estava ficat al llit, les infermeres no veien bategats. Es van angoixar i van cridar al ginecòleg. Després de fer una ecografia, el nen està mort. Es deia Jokin. No podia creure. Això pot succeir? Què he fet malament? És una pena? Vaig perdre a la meva mare als 15 anys i vaig pensar que aquesta santíssima calamitat que hi ha d'aquí estava reprimint per alguna cosa.
Llavors vaig tornar a sentir el que és el dolor. La que sorgeix de les vísceres. A. Foc que apareix en la pell del llibre de la floridura en l'abdomen de la mare. Fumador, que fa sofrir. L'estadística és freda. Hi ha diversos casos i t'ha tocat. I això? No em va tranquil·litzar.
No volia anar a casa. Volia treure la resta del meu fill. El tracte dels professionals va ser enorme. Em van donar anestèsia i em van causar contraccions. El dolor no desapareixia, no hi havia fàrmacs que el fessin desaparèixer. Encara sento les meves paraules.
Va sortir i no podia més. La matrona em va dir que era convenient veure al nen per a fer millor el duel. No podia. Ara em sento penedit. Una altra càrrega.
On està?
Després he tingut altres dos fills, Ane i Martín. Sempre amb il·lusió i una mica de por.
Gràcies a totes les mares que m'han ajudat a arribar aquí.
Eunate Guarrotxena Arzubiaga, mare
Bidali zure iritzi artikuluak iritzia@argia.eus helbide elektronikora
ARGIAk ez du zertan bat etorri artikuluen edukiarekin. Idatzien gehienezko luzera 4.500 karakterekoa da (espazioak barne). Idazkera aldetik gutxieneko zuzentasun bat beharrezkoa da: batetik, ARGIAk ezin du hartu zuzenketa sakona egiteko lanik; bestetik, egitekotan edukia nahi gabe aldatzeko arriskua dago. ARGIAk azaleko zuzenketak edo moldaketak egingo dizkie artikuluei, behar izanez gero.
El problema de l'habitatge és un problema estructural que ve des de lluny. El que hauria de ser un dret humà no és més que un dret subjectiu. Dic que és un frau perquè, encara que totes les institucions i tots els partits polítics diguin unes paraules boniques, no s'agarren... [+]
Per a què l'ensenyament concertat?
La nova Llei d'Educació aprovada en la CAB contra la majoria dels agents de l'escola pública té com a objectiu garantir la gratuïtat de l'ensenyament concertat a través del finançament dels poders públics. En l'Estat espanyol també s'ha... [+]
El 15 de novembre celebrarem a Errenteria-Orereta les tres jornades organitzades pels diferents agents que conformem Euskal Herria Digitala. Es tracta d'un taller d'autodefensa digital feminista i una xerrada sobre la digitalització democràtica.
Els membres de DonesTech... [+]
Portem unes setmanes escoltant en tots els mitjans i xarxes socials les opinions d'Iñigo Errejón sobre les acusacions de violència masclista. Al costat d'això, estan sorgint moltes controvèrsies: com hem de denunciar les dones, com han de ser les nostres relacions sexuals, el... [+]
Hi ha qui diu que les eleccions no serveixen més que per a donar caràcter legal a les decisions polítiques. I no són pocs els que pensen així. Val, però amb això es diuen moltes coses, entre altres coses, que el veritable poder, el poder, està fora d'aquest joc.
Però,... [+]
En les últimes dècades he treballat en l'àmbit del basc, tant en l'euskaldunización d'adults en AEK, com en la defensa dels drets lingüístics en l'Observatori, o a favor de la normalització del basc en el Consell d'Euskalgintza. A tot arreu m'ha tocat escoltar terribles per... [+]
Com sabem, l'Independentisme Institucional d'Hego Euskal Herria ha iniciat un determinat full de ruta. La signatura d'un nou pacte amb l'Estat espanyol. Aquest camí utilitza algunes variables o premisses principals. Així: El PSOE és un partit d'esquerres, l'Estat espanyol és... [+]
Agorrilaren 27an igorri nizuen gutunean, irailaren 10eko auzian euskaraz deklaratzeko asmoa nuela adierazi nizuen. Auzi honen hastapenean, epaile nagusiari euskaraz zekienez galdegin nion. Gutxiespenarekin ezetz erantzun zidan. Orduan, nere gutuna eskuratu zuenez frantsesez... [+]
Wikipedia.org considera que Gish gallop (galop de Gish) o la metralladora de fal·làcies "és una tècnica de controvèrsia que ataca a l'oponent amb el major nombre d'arguments possibles, sense tenir en compte l'exactitud o solidesa d'aquests arguments" i tindria com a efecte... [+]
L'origen del terme se situa a principis del segle XIX. En aquella època, les pretensions imperialistes dels liberals anglesos van xocar amb els russos, que s'estenia a Àsia i obstaculitzaven els desitjos de colonització d'Anglaterra. Per a protegir els seus interessos,... [+]
Vaig començar a redactar mentalment el meu article mentre estava en el cotxe. Normalment tinc les millors idees en el cotxe, mentre condugo sol. Me'n vaig a Bilbao, al teatre Arriaga. La companyia Artedrama posa avui en escena l'obra Miñan. És divendres, 25... [+]