Ataquen el monument de Solaguren, que va morir per la dispersió
- El monòlit va ser col·locat en Barañáin l'any 2017 en homenatge a Karmele Solaguren. L'home, de 36 anys, ha despertat aquest matí amb una creu d'esprai blanc.
Karmele Solaguren, veïna de Barañain, va morir en un accident de trànsit que va tenir lloc al desembre de 2004 en la carretera d'accés a Madrid. Al juny de 2017, la iniciativa Karmele gogoan va portar a la localitat a erigir un monòlit en la seva memòria. Denuncien haver estat agredida, amb una creu blanca pintada amb esprai.
No és el primer monument que defensen a Karmele Solaguren. En 2007 es va instal·lar un monòlit impulsat per la mateixa iniciativa, però més endavant l'Ajuntament va decidir retirar-lo.
Desconeguts han atacat el monòlit en record a Karmele Solaguren, veïna de #Barañain, víctima de la política de dispersió @ppnavarra @geroabai @ezkerran @ehbildunafarroa @orain_bai_ @ppnavarra @psnavarra @psonavarra pic.twitter.com/2fqkdk1fuc
— Karmele gogoan (@karmelegog) gener 29, 2019
Azken astean ezagutarazi moduan, Eusko Jaurlaritzaren Balorazio Batzordeak txosten banatan aitortu ditu estatuaren biktima gisa. Justizia sailburuak ekitaldi pribatu banatan entregatu dizkie dokumentuak.
Rosa Zarra Ertzaintzaren pilotakada baten ondorioz hil zela da Eusko Jaurlaritzako Poliziaren Biktimen Balorazio Batzordeak atera duen ondorioa, Berria-k jakinarazi duenez. Orain arte, Ertzaintzak beti egin dio uko bertsio horri, eta Rosa Zarra berak zuen gaixotasunaren ondorioz... [+]
Espainiako Poliziak duela 41 urte hil zituen tiroka Dionisio Aizpuru, Pedro Mari Isart, Jose Mari Izura eta Rafael Delas gazteak, Komando Autonomo Antikapitalistetako kideak.
GALeko biktima talde batek eman du kereilaren nondik norakoen berri Bilbon egindako prentsaurrekoan, Egiari Zor fundazioak eta Giza Eskubideen Euskal Herriko Behatokiak lagunduta. GALen aurkako eta, zehazki, José Barrionuevoren aurkako kereila aurkeztuko dute.
Nafarroako Gobernuak ofizialki aitortu ditu gure lurraldean giza eskubideen urraketa larriak jasan zituzten Estatuaren indarkeriaren beste zazpi biktima. Horien artean, hitzez hitz “motibazio politikoko biktima gisa” aitortzen ditu Patxi Erdozain, Eneko Compains,... [+]
