Amb motiu del 8 d'octubre, Dia Internacional de la Dislèxia, s'han vist nombrosos articles sobre aquest trastorn neurobiològic. El nen trobarà grans dificultats per a aprendre a llegir i per a descodificar lletres i paraules, però els experts també han fet una observació: al principi escriure les lletres al revés, barrejar les lletres… pot ser habitual, per la qual cosa no cal fer un diagnòstic ràpid i ràpid, fins als 7 anys no es recomana fer un diagnòstic.

Lee la síl·laba al revés?

Si a l'edat li costa llegir, si llegeix molt a poc a poc, si li costa entendre el que està llegint (perquè té bastant treball desxifrant lletres i paraules)… pot tenir dislèxia. La persona amb dislèxia, per exemple, té grans dificultats per a memoritzar les lletres, memoritzar els sons de les lletres, o bé identifica les lletres separades però no dins d'una paraula (comença a llegir i barreja lletres, menja lletres, barreja sons de lletres…). A vegades, inventa el que llegeix (vol llegir ràpidament i pot acabar en una paraula llarga per exemple); en llegir-ho es deté sovint i ho fa molt lentament, perquè li costa molt; no llegeix les paraules com el final d'una paraula, el principi de la següent (en lloc de llegir “gos amb gat”, pot llegir “gos amb gos”); en comptes de “lèxic en la pressió de la lectura”, pot dir “síl·laba la”.

La conseqüència és la frustració, l'angoixa, el resultat de tant d'esforç i impotència. Per descomptat, tot això pot influir en l'autoestima, i per això, segons els experts, és important treballar tot això amb paciència i donar seguretat al nen en si mateix. A més d'utilitzar material adaptat per a persones amb dislèxia, consideren important utilitzar estratègies educatives adaptades.

Dins d'aquest material adaptat, la pròpia dona que ha creat l'eina Dytective, Luz Rello, té dislèxia, i així ho ha comptat en les entrevistes: “Als 10 anys vaig saber que tenia dislèxia, un professor em va descobrir i això em va canviar la vida. Fins llavors, creia que era ximple, despistada, feia un gran esforç per a ocultar les meves dificultats. A partir d'aquí, vaig començar a rebre ajuda per a millorar el procés de lectura i escriptura, i aviat va donar els seus fruits”.

Escassetat de recursos per a l'alumnat necessitat

A l'escola, els alumnes que necessiten ajuda específica són els que tenen dislèxia, però en ARGIA hem contat el que està succeint amb aquesta ajuda. L'alumnat diagnosticat amb necessitats especials és introduït en el denominat mapa del centre i la seva presència en ell implica que, en la mesura en què l'alumne o alumna necessiti més atenció, se li assignarà un recurs personal (educador o PT) per a acompanyar-ho en l'itinerari d'aprenentatge i a l'aula, adequar el currículum a les seves necessitats, etc. Però des de fa uns pocs anys s'han tret dels mapes diferents perfils, només han deixat en el mapa les necessitats més apressants (discapacitats, trastorns greus…), i la resta, els denominats alumnes amb necessitats específiques, no tenen recursos afegits, el tutor (en si mateix el claustre) ha de respondre a les necessitats d'aquests alumnes i ha d'adaptar el material i el procés d'aprenentatge a la realitat de cadascun. Com s'ha dit, entre els alumnes que necessiten ajuda específica estan els que tenen dislèxia, però també els que tenen altres dificultats. Cal tenir en compte que el número d'aquests alumnes està experimentant un notable increment. Una conseqüència? A l'aula de 25 alumnes el tutor (el claustre) ha d'atendre les necessitats múltiples i a cada vegada més alumnes que necessiten una atenció especial, ha d'adaptar cada vegada més els processos d'aprenentatge, i els interlocutors del reportatge tenen clar que la càrrega és evident, que el professorat sovint no arriba a respondre adequadament a tots, i que el professorat té un gran buit de formació, que sovint no sap com respondre a diverses necessitats.