L'Energie Centrale (REC) de Reststoff, en Harlingen, és la més recent de les 13 incineradores que té Holanda. El ministre d'Economia va dir en la seva inauguració en 2011 que era el millor d'Europa Occidental, el més capdavanter en tecnologies capdavanteres. Al principi sol havia de cremar les escombraries de les cases de Frísia. Però des de tots els racons d'Holanda van començar a arribar les deixalles, afegint als de les cases els desaprofitaments industrials, els llots de les depuradores, etc.

Els problemes no van trigar a aparèixer: En 2013, l'organització independent ToxicoWatch va descobrir una gran concentració de dioxines i furans en ous de galliners en un radi de fins a 2 quilòmetres al voltant de la incineradora. En els ous de més del 50% dels galliners holandesos els nivells de dioxines estan per sota dels límits, mentre que als voltants de la incineradora que es coneix com Omrin, tots els ous contenien dioxines molt més del que permetien les lleis. També es van trobar dioxines en l'herba de voltant.

Estudis posteriors han demostrat que les dioxines trobades en herbes i ous són idèntiques a les quals apareixen en els gasos de la xemeneia de la incineradora, és a dir, que procedeixen de la planta incineradora. Però, com és possible que la nova incineradora, que es veu clarament en els controls que el Govern li ha encomanat, sigui realment contaminant?

La clau està en les mostres que s'utilitzen per als controls de les incineradores. En la majoria dels casos, les autoritats demanen dues vegades a l'any testar les mostres recollides en 6-8 hores, en unes condicions prèviament conegudes. Però no s'utilitzen mostres a llarg termini. Quan l'estudi de ToxicoWatch va provocar l'alarma dels ous amb dioxines, el govern regional de Frísia va ordenar per primera vegada la realització de controls a llarg termini i aviat van sorgir contradiccions entre els resultats de tots dos mesuraments.

En els controls habituals de les incineradores més modernes només apareix el que ocorre en el 0,2% de la jornada anual. Per contra, quan es van analitzar les mostres a llarg termini durant les 20.139 hores de l'any, es va explicar una font oculta de contaminació: en les incineradores es produeixen amb freqüència accidentis o situacions especials que els propietaris diuen “fets atípics” i en les quals s'emeten molts dioxines, furans i altres contaminants no controlats.

El forn d'Harlingen va ser extingit en 12 ocasions entre agost de 2015 i desembre de 2017 i es va encendre en altres tantes, superant almenys set vegades els límits de contaminació. Des de la seva posada en marxa en 2011, i oficialment reconeguda, ha sofert més de 60 episodis d'extinció i reactivació. Per contra, segons els controls oficials a curt termini, la incineradora no va superar en cap cas el límit de contagis durant aquest període. No obstant això, el nou sistema de control no era l'adequat per a l'empresa i en 2017 va suspendre aquests controls a llarg termini, en contra de la voluntat dels ciutadans de la zona i de les autoritats frisones.

L'estudi de ToxicoWatch ha mostrat una veritat més incòmoda que la ciutadania desconeix: les incineradores compten amb un permís no reconegut de facto per a contaminar sense control, en operacions molt especials per a expulsar els fums del forn sense filtres, fent by-pass o salt de pont als filtres que han d'atrapar els contaminants.

Tragamonedas cedides pel pastor al llop

En anglès tècnic tenen programat el filter bypass mode, abatement bypass i dump stacks per a quan hagi de passar massa pols per la xemeneia. En aquestes fases, fins i tot el control establert a petició del Govern de Frísia, anomenat AMESA, quedava interromput en Harlingen. En concret, de les 20.139 hores que volien controlar, AMESA va romandre suspesa en 1.496 hores –una de 10 hores, la d'octubre en 200 hores…– i va anar precisament en aquestes hores quan la incineradora va emetre la major part dels seus contaminants sense filtre.

Això pot explicar que els veïns d'Harlingen es queixin que les seves cases, cotxes, camins i hortes estan tacats de cendres negres… oficialment quan la incineradora no pot emetre pols amb els seus moderns filtres. ToxicoWatch, per exemple, va mesurar 73 kg de cendra en un dels períodes de ciérvese, encara que només l'empresa va declarar 2 kg.

Segons Abel Arkenbout, signant de la recerca, quan es tracta d'encendre els forns sense escombraries “encara que estigui prohibit emetre sense filtres, l'estàndard de conducta és per una raó econòmica: canviar els filtres és una operació cara”. I això és molt difícil de castigar, perquè totes les emissions ocorren sense control, gairebé sempre de nit, i difícilment visibles en l'entorn.

Però les dioxines invisibles, més que les cendres brutes, són el motiu de preocupació de tots. Segons ToxicoWatch, un incinerador pot emetre entre 5 i 10 mg de dioxines durant un període de fred, igual o superior als 5 mg que es permeten a la incineradora per a tot l'any. També pot emetre molt més dioxines si les escombraries del forn estan molt humides o compostes de materials especialment contaminants.

I a més, abocaments d'emergència incontrolats. En 2018 s'ha hagut de sol·licitar més d'una vegada l'ajuda als bombers en Harlingen, després de perdre el control del foc. “I no obstant això, la incineradora aconseguiria defensar les seves emissions en els tribunals, perquè s'han donat en circumstàncies excepcionals: les normes no estan en vigor sinó en situacions normals”.

Per encàrrec de les autoritats, primer ToxicoWatch i després l'Institut Nacional de Salut Pública i Medi Ambient han mostrat amb estudis no convencionals que la incineradora d'Harlingen emet: Dioxines de PCB –trobades en ous, llet, herbes i sòls de la zona–, dioxines bromades i furans PBDD, altres contaminants orgànics perillosos derivats del mal procés de calcinació, sostres negres amb presència d'hidrocarburs aromàtics perillosos de PAH en els sostres, terres i aigües de la zona.

En Harlingen també es qüestiona el que els defensors de les incineradores consideren un dogma. Segons la literatura oficial, en cremar totes les masses d'escombraries per a interrompre l'emissió de dioxines, haurà de romandre un mínim de dos segons en el magatzem post-forn a 850 °C o més. Però en el dia a dia no l'aconsegueixen ni en la planta més recent d'Holanda: Els mesuraments de control realitzades per TÜV Rheinland EG en 2017 van mostrar que el d'Harlingen no garanteix aquesta condició.

Com les manipulacions de Wolkswagen van posar de manifest el Dieselgate, Omrin d'Harlingen pot ser el punt de partida d'un Dioxinagate. De moment, la indústria de la incineració continua abocant sobre el medi ambient i les persones els contaminants més perillosos, ja que els limitats controls acordats amb les autoritats estan inventats per a ocultar el frau als ulls de la ciutadania.