Els sindicats (entre altres) estan protestant per la necessitat que milers de persones acudeixin als seus centres de treball, posant en risc la seva salut.
Han construït una dicotomia absurda, la salut versus economia, i les decisions que han adoptat han estat conseqüents, com si totes dues coses fossin incompatibles. Però quan parlen d'economia, no parlen realment d'economia, sinó dels guanys de les grans empreses. Per tant, la dicotomia és falsa, ningú es recorda del petit comerç, dels autònoms, de les petites empreses… Només de les grans empreses multinacionals d'automoció. Han pres decisions en funció de les seves necessitats perquè tornem al treball. Una altra qüestió és la que ja existia en l'ERTO.
En què consisteix?
S'han adoptat tres tipus de decisions principals: el teletreball (això no ha canviat), els ERTO i el permís retribuït que hem tingut uns dies. Alguns han estat en l'ERTO des del principi i altres el posaran a la volta del permís, segons els convingui. Però les nostres autoritats han pres totes les decisions sense tenir en compte la salut dels treballadors i en benefici d'alguns. En la llei s'han buscat escletxes perquè les grans empreses continuïn acumulant riquesa i no tant, per exemple, prenent mesures en favor dels treballadors que cuiden a les persones. L'altre dia els representants d'una residència em van dir que estan barallant perquè no tenen suficients equips de protecció individual, com és possible que segueixin així? I Tàpia està dient que fer el TAV és una prioritat.
Quina és la situació en Uribe Kosta?
Hi ha molta gent treballant, les grans empreses estan obertes. I han tingut casos de contagi.
Però hi ha mesures de protecció…
Ara els estudiem. En l'àmbit de la indústria, moltes persones van tornar dimarts passat i els nostres delegats han estat demanant reunions a les empreses per a consensuar amb nosaltres les mesures de prevenció. La majoria s'han posat en marxa sense consensuar res amb nosaltres, ens ho han fet saber, però no ho han acordat. Caldrà veure si són suficients. Per descomptat, el compliment de la guia de criteris que ha llançat Osalan és relativament senzill per a algunes grans empreses, poden prendre algunes mesures amb una inversió molt reduïda, però el debat és si les condicions imposades per l'administració són suficients. En la nostra opinió, no.
“Totes les decisions han estat preses sense tenir en compte la salut dels treballadors i en benefici dels beneficis d'alguns”
Per què?
Des del principi LAB diu que no es pot contagiar a zero en una empresa en la qual treballen 200 persones, encara que Osalan compleixi amb l'assenyalat. En alguns llocs s'està estudiant la possibilitat de denunciar a l'empresa davant l'autoritat laboral, però en les empreses hi ha situacions bastant dures, hi ha por, ens han amenaçat que el que vindrà sigui encara pitjor.
Pitjor?
Quan superem el virus, la qual cosa ens vindrà en l'àmbit econòmic serà tan dur, que d'alguna manera estan generant por de l'empresa a l'empresa: el pròxim ERTO, acomiadaments, ajustos, baixades salarials… Totes aquestes amenaces ja ens les han fet. Mentrestant, l'Administració no obliga a les empreses a res. Promou l'adopció d'aquestes mesures col·lectives, ha promogut el permís retribuït a recuperar, els ERTO...Pagarem aquestes mesures col·lectives amb diners públics, ja sigui per desocupació o pel que sigui. I pensem que és el capital qui ha de pagar aquesta crisi.
En castellà li han dit "permís retribuït recuperable", però no recuperable, és obligatori recuperar-ho…
Efectivament, atès que la Llei no imposa cap requisit a l'empresa, aquesta pot exigir-nos la devolució de totes aquestes hores. A la nostra comarca, per exemple, la majoria de la indústria treballa per torns i no pot allargar l'horari, el següent entra quan acaba el seu torn. Quan es recuperaran les hores en dies lliures? De setembre a desembre la gent haurà de treballar tots els dies? Això és en la indústria, però també s'ha establert un permís retribuït en altres sectors. I com l'Administració no ha dit res, no ha forçat a les empreses a fer res, la recuperació haurà de ser acordada entre el treballador i l'empresa, i si no hi ha acord, l'empresa podrà decidir el que vol. A la nostra comarca és probable que hi hagi un gran nombre de teletreballadors. Que tots els que puguin treballin bé des de casa. Però, qui pagarà per internet, per telèfon, per electricitat, per calefacció? Els treballadors. Ens han traslladat al teletreball en condicions desfavorables i sense cost per a l'empresa. El mateix en els ERTO, si entres en l'UTE pararàs temporalment, és a dir, se't pagarà amb diners públics i no estan obligades a donar un complement a les empreses; de pas, no acumules temps de vacances ni possibilitat d'una paga extraordinària. I a més, les empreses que van a l'ERTO per coronavirus estan exemptes del pagament de la quota de la Seguretat Social, com es fa en els ERTO ordinaris.
"S'han pres decisions a empreses molt concretes i no s'està parlant de l'economia de la ciutadania"
Aquestes mesures no són beneficioses per a les petites empreses, per als autònoms que tenen contractats treballadors…?
Nosaltres hem treballat poc en l'àmbit dels autònoms, perquè no és un sector que estigui en els sindicats, tenen les seves pròpies associacions. Però el principal problema d'un taverner que té un empleat o dos no és que no pugui pagar a l'empleat, sinó que no té diners per a sustentar-se a si mateix, mentre duri l'alarma. La mesura d'ABEEE no s'ha posat de cara a les petites empreses, sinó a les grans empreses d'automoció. Els autònoms viuen amb el mes, per a ells no els n'hi ha prou que els seus treballadors es desplacin a l'atur, perquè no tenen una font d'ingressos per a viure. És més, se'ls ha ajornat el pagament de la quota, però, posteriorment, hauran de pagar-la. En definitiva, han pres decisions a empreses molt concretes i no s'està parlant de l'economia de la ciutadania. I no oblidis als que han anat directament a l'atur, que no s'esmenten en els informatius, als quals ja tenien més precarietat, als de les subcontractes, als temporals... Per a ells, ni ABEEE, ni teletreball, ni res. Són al carrer i són molts, però no s'esmenten en les notícies sobre les grans empreses, perquè no són d'aquestes empreses, sinó de la subcontracta que hi ha darrere d'aquestes empreses. I alguns fins i tot no tenen dret a cobrar l'atur. No tinc quantitat d'Uribe Kosta i no sé si podríem calcular-la.
Ve, doncs, un futur fosc?
El que està en joc no són només els salaris o les condicions laborals que tenim. Anem cap a una retallada total de drets i hem de decidir què fer en aquest camp de joc: defensar la misèria que tenim i que donem per vàlida, o començar a barallar per altres models d'empresa en empresa. Si responem, no serà suficient amb defensar el que tenim, caldrà exigir el desenvolupament dels serveis públics per a respondre realment a les necessitats socials, i això és construir una cosa nova. Serà imprescindible respondre a la crisi de la vigilància, atorgar el reconeixement social que es mereix a la mateixa i recompensar-la i regular-la en funció de la seva aportació a la societat. La COVID ens diu que el que tenim ja no és suficient, que no és més que continuar separant la misèria. I les xarxes de suport i solidaritat que s'han creat poble a poble demostren que, almenys a Euskal Herria, el model comunitari i l'auzolan tenen un paper especial. El virus ha posat damunt de la taula moltes veritats que estaven ocultes a l'interior del país. Si no traiem totes les lliçons importants d'això, és una festa.
Avui, 21 de gener, és un dia per a recordar i reflexionar sobre una interessant efemèride de la nostra història recent. Es compleixen 50 anys del tancament de 47 treballadors de Potasses de Navarra. Aquest tancament, que va durar quinze dies, va provocar una vaga general a... [+]
Fa un parell de setmanes es van publicar diverses dades de Noruega. En aquest país d'Europa del Nord han predominat els cotxes elèctrics, sent la marca Tesla la la més venuda, amb un 90% d'energia reciclable que es consumeix allí. Per contra, les empreses públiques noruegues... [+]
Departamenduko Laborantza Ganbarako hauteskundeen kanpaina abiatu da. Urtarrilaren 14an bozetara aurkezten diren hiru sindikatuen ordezkariekin bi oreneko eztabaida sakona antolatu zuten Euskal Hedabideek, osoki euskaraz.
No hi havia ningú o tots. Que tots sofrim almenys si no es donen els canvis necessaris perquè ningú sofreixi l'emergència climàtica. Vostè –lector–, jo –Jenofá-, ells –pobres– i ells –rics–. Els incendis de Los Angeles no em van produir satisfacció, però... [+]
Donald Trump prendrà de nou possessió del seu càrrec el pròxim 20 de gener i tornarà a exercir el càrrec de president d'EE. Si en l'anterior mandat, 2017-2021, es va mostrar poc vergonyós en la presa de decisions, en aquest mandat eliminarà aquests escassos complexos i... [+]
Les víctimes creades pel PAI no són només docents funcionarizados gràcies al procés d'estabilització provocat per la Llei del PAI, sinó molt més. A alguns se'ls ha donat una certa visibilitat mediàtica a conseqüència del recurs interposat per Steilas, però la majoria... [+]