Clic. Estic en Internet. Puc iniciar un viatge sense límits en un segon de compte. Després de passar el dia corrent i de pressa d'un costat per a un altre, cada vegada més de nosaltres acabem el dia mirant a una pantalla. Aprofitem la calma que ens aporta la blanor del sofà per a fer coses que no hem pogut fer en el temps que ens ha deixat escapar per viure a un ritme frenètic: consultar alguna informació, lligar el pla per al cap de setmana i, en altres ocasions, comprar una mica en línia. El desenvolupament de la tecnologia sempre s'ha relacionat amb el progrés, la comoditat i la millora, però no totes són avantatges, també té els seus riscos i no són pocs. Aquí està la bretxa digital, aquí està el risc d'aïllament i la reactivació de l'individualisme, la falta de control de ser controlats aquí, la precarització de les condicions de treball.

Tirant del fil de la precarietat, em ve al capdavant l'impacte que està tenint la digitalització en les condicions de treball en el comerç. En els últims temps en ELA hem hagut de viure molt de prop els processos de transformació que han posat en marxa diverses multinacionals. El model de consum basat en la lògica capitalista està molt arrelat en la nostra societat des de fa anys. La moda mana i la d'ahir ja és vella. Més recentment, des que la pandèmia condiciona les nostres vides, aquesta lògica s'ha accentuat i, pel que fa al model de consum, l'augment de les vendes en línia ha estat terrible. Segons l'informe de la Comissió Nacional dels Mercats i la Competència de 2020, el comerç minorista de mercaderies va augmentar un 53% respecte a 2019, mentre que en el mateix període el comerç minorista va caure un 7,9%. El 51% de les compres en línia procedeixen d'empreses estrangeres, xifra que en ordinadors i en tèxtil aconsegueix el 90%. El pes del comerç electrònic en l'última dècada s'ha multiplicat per deu i, segons totes les previsions, continuarà creixent en els pròxims anys. Inditex, per exemple, vol que per a 2025 el 25% de les seves vendes siguin en línia. Ecommerce, omnicanalidad, aparadors, caixes d'autoobres i altres termes s'utilitzen com a estratègies comercials indiscutibles en boca dels directors generals del sector. I aquesta estratègia no té marxa enrere, això és innegable. Però hi ha alguna cosa a discutir, hi ha alguna cosa a reflexionar. Amb la digitalització es destruiran diversos llocs de treball i, davant això, ha arribat el moment de compartir el primer spoiler de la pregunta del títol: en el comerç no sobra ningú, diu ELA.

Grups com Inditex, Douglas, H&M, Tendam Retail (Cortefiel) ja han dut a terme la primera etapa de transformació per digitalització (diem la primera perquè aquesta transformació no ha fet més que començar). Les botigues han tancat, destruïda ocupació o fins i tot precarizado més. El més decebedor és que ho han fet amb el consens dels sindicats de l'Estat. Un altre apunt: aquest model de digitalització té impacte de gènere. El sector comercial és molt feminitzat i la majoria de les ocupacions són a temps parcial des de fa molt temps. No obstant això, han volgut aprofitar aquests processos per a convertir en parcials els pocs llocs de treball a temps complet.Tot això mentre acumulen grans beneficis (Inditex 3.500 milions i H&M 1.200 milions en 2019). Segon spoiler: els que sobren són els beneficis. Perquè de sobres, ja és hora d'arribar als treballadors que fan possibles els beneficis. De fet, es crearan nous llocs de treball, però segurament no seran tants com els que es destruiran, per això la clau està en les condicions de treball que tindran els treballs que es creen i que es mantenen.

ELA té clar que perquè aquesta transició tingui garanties per als treballadors i treballadores, el camí és l'organització, la lluita i la negociació col·lectiva. En H&M vam fer una vaga de 55 dies i aconseguim condicionar un procediment a nivell estatal. El 25 de juny ELA i LAB convoquem una jornada de vaga en la CAB (la primera a nivell estatal) per a reivindicar un nou model de digitalització. També hem definit els següents passos a donar. En alguns convenis mercantils ELA té una àmplia majoria i a través de la negociació col·lectiva volem anticipar-nos a la situació. D'una banda haurem de regular les noves categories i garantir que a aquests llocs se'ls apliquin els convenis dels països; d'altra banda, volem establir jornades mínimes per a frenar l'augment de la parcialitat; i finalment, reduir significativament la jornada anual en les empreses on la facturació en línia pes. Això últim, la reducció de jornada, és fonamental perquè la transformació que suposa la digitalització no es produeixi a costa de l'ocupació. Si les empreses multiplicaran els seus beneficis a través de la venda en línia, què millor que tenir més temps per a la vida personal en aquests temps de pressa.

Una vegada que es parla de la vida personal, cal dir que els efectes de la digitalització no s'esgoten en el món laboral, però s'estenen a diferents àmbits de la vida. Des del punt de vista ecològic, per exemple, estem creant una petjada ecològica insostenible en transportar les mercaderies que comprem a l'estranger. Quant a l'ús de la llengua, també és imprescindible adoptar mesures per a garantir els drets lingüístics de les persones. El model de pobles i barris i la relació amb la ciutadania es veurà afectada pel tancament de les botigues (les de grans marques es tancaran per a guanyar més i els petits comerciants no poden competir en aquestes condicions). Ja hem avançat què hi ha de sobres, però què falta? Per a començar, falta la intervenció pública. Mentre això ocorre, els Governs basc i navarrès no poden mirar cap a un altre costat, dissenyar una estratègia per a posar en contacte directament als productors i consumidors bascos és una qüestió de responsabilitat política. També falta un espai per a reflexionar com a societat sobretot això, i diferents agents estan/som obstinats a omplir aquest buit.

Aquest article d'opinió i el dia d'avui acaben de la mà. La d'avui no serà una excepció, acabaré el dia mirant a la pantalla en el bàlsam del sofà; però no em faré una redempció en línia, agafaré l'espai per a llegir el primer manifest d'Euskal Herria Digitala, liderat per les fundacions IPES, Olatukoop, TEKS, Ipar-Hegoa, Iratzar i Manu Robles-Arangiz. El 15 d'octubre, pel que sembla, s'organitzarà una jornada per a promoure el debat públic sobre la cibersoberanía a Euskadi. Allí estaré. “Signar el manifest”. Clic.

* Mirari Irure Espín és la responsable d'ELA-Zerbitzuak.