Els contaminants generats pels motors dels cotxes dièsel més recents són perjudicials per a la salut, en contra del que molts pensen i del que la indústria diu. Transport & Environment ha analitzat de manera rigorosa dos cotxes que superen els test de control més recents de la Unió Europea, equipats amb filtres que han de capturar les partícules vessades per la combustió del dièsel. I tampoc compleixen l'objectiu declarat: multipliquen la contaminació admissible per 1.000 emissions a l'aire.

New diesels, new problems (si són nous dièsel, nous problemes, versions en castellà i francès) mostra com és possible que cotxes teòricament molt més nets, que compleixen amb l'estàndard Euro 6d-temp, donin tan mals resultats. La clau està en els propis filtres, que són els millors. Aquests cotxes porten un filtre per a la neteja dels fums vessats i aquests gairebé sempre fan el seu treball... excepte perquè els filtres no s'obstrueixin quan s'han de rentar a intervals.

Transport & Environment ha demostrat amb els dos cotxes més venuts que compleixen la normativa de la UE –NissanQashqai i Opel/VauxhallAstra– com funciona el nou estàndard no en el laboratori sinó en condicions de vida real i s'han adonat que aquesta operació de neteja de filtres està en marxa automàticament al llarg dels 450-500 quilòmetres, toca en la zona rural, en l'autopista o en el centre de la ciutat. A pesar que es diu eufemismoz regenerate, durant 15 quilòmetres els filtres es limiten a si mateixos en aquesta operació d'autoneteja que es duu a terme en l'atmosfera molt més partícules i verins que en tota una suposada marxa ordenada.

En l'actualitat, són 45 milions els turismes que porten aquests filtres en tota Europa i es calcula que a l'any realitzen més de 1.300 milions de neteges regeneratives. Com el lector observarà, ens referim als cotxes que poden entrar en les zones de baixes emissions que les autoritats han imposat a Londres i en les grans ciutats, com a Barcelona els últims temps.

Caldrà veure el ressò que té l'escàndol que ha llançat l'informe Transport & Environment, de moment els principals mitjans de comunicació no han vist la llum, excepte un periòdic com La Vanguardia . Però bàsicament demostra que el treball de lobby de la indústria aconsegueix que les autoritats organitzin regulacions de contaminació de manera que el frau es faci legalment. El famós cas de Dieselgate va esclatar quan Volkswaten (i més tard es va saber que havia instal·lat en els seus cotxes un sofware per a falsejar dades de contaminació), però l'escàndol anava més lluny: Les autoritats de la UE tenien permès controlar aquests cotxes en condicions que no siguin les de la marxa real diària.

Ara Transport & Environment ha demostrat que la normativa de la UE ha permès als industrials un forat per a continuar contaminant als cotxes nous, amb el mateix truc que abans: no controla ni pot tenir en compte les descàrregues que realitzen els cotxes cada 450-500 quilòmetres en la zona on netegen els seus filtres. Si es mira bé, és el mateix truc que deixen les autoritats a les incineradores que cremen els residus: a més de que la indústria es controla a si mateixa, se li permet llançar els contaminants sense filtres, fent bypass als filtres. Sempre filtres per a tots els problemes possibles i sempre un frau en els filtres.

Estem a les portes de la nova versió de Dieselgate 2.0.