Traduït automàticament del basc, la traducció pot contenir errors. Més informació. Elhuyarren itzultzaile automatikoaren logoa

La desobediència civil constructiva com a eix


22 de març de 2022 - 17:12
Zarata mediatikoz beteriko garai nahasiotan, merkatu logiketatik urrun eta irakurleengandik gertu dagoen kazetaritza beharrezkoa dela uste baduzu, ARGIA bultzatzera animatu nahi zaitugu. Geroz eta gehiago gara, jarrai dezagun txikitik eragiten.

En la teoria de la política lingüística existeixen àmbits d'ús de la llengua que, pel seu caràcter social ampli i referencial, tenen una importància estratègica com són l'administració, l'ensenyament, el món laboral i la cultura. Aquestes quatre funcions han estat interpretades per molts experts com a funcions nacionals del llenguatge, assegurant que si no es normalitza l'ús de la llengua, la comunitat lingüística té un futur negre.

Però, d'altra banda, els mateixos experts insisteixen que l'ús i normalització d'una llengua minoritzada no pot fer-se per Decret o per Llei. El Quadre Jurídic té l'obligació de garantir els drets lingüístics reconeguts a la comunitat. Però aquests drets lingüístics queden en mans de la ciutadania, a la qual correspon l'exercici i l'adquisició d'aquests drets.

I aquest és el debat que s'està donant en aquests moments en els tres col·legis administratius que divideixen el País Basc, amb les característiques pròpies de cadascun.

En l'àmbit de l'educació, per exemple, els obstacles que imposa l'Estat francès són clars. L'actitud contrària a la immersió i la prohibició de realitzar estudis en basc tant en Breveta com en la resta dels estudis són prova d'això. A Navarra també estan a la vista les limitacions que s'imposen en l'àmbit de l'educació. Els bascos que volen educar als seus fills en basc estan condemnats a la política de zonificació de l'apartheid. I de la nova Llei d'Educació que s'està elaborant en la CAB, el concepte d'immersió també ha estat descartat, i ningú sap el que aportarà en la pràctica aquest “model plurilingüe l'eix del qual és el basc”. Amb l'acord entre PNB, PSE i Podem, no falta cap raó per a tenir grans incerteses. I tot això està passant, a més, en els últims 50 anys, quan l'aposta que la majoria dels bascos i basques han fet pel model “D” és hegemònica, a favor de les tres divisions administratives d'Euskal Herria. En la funció estratègica que és l'ensenyament, per tant, manquem d'un marc jurídic nacional per a protegir els drets educatius que corresponen al nostre poble. En altres paraules, manquem d'un quadre jurídic que ens protegeixi dels atacs contra nosaltres. No oblidis que la presència del 25% del castellà que Madrid ha imposat contra el model d'immersió a Catalunya també es pot aplicar aquí…

"El lema 'Euskaraz bizi nahi dut' no és més que una reivindicació, hem de convertir-lo en l'eix de la nostra pràctica diària, 'euskaraz bizi naiz'"

I en l'àmbit de l'Administració succeeix el mateix. 49 municipis d'Ipar Euskal Herria s'han sumat a la Carta de les Llengües Minoritàries d'Europa per a donar suport als passos que vulguin donar en l'administració. De fet, l'Estat francès nega l'oficialitat del basc en si mateix, anul·lant tots els passos que es puguin donar en l'àmbit administratiu. A Navarra, és conegut l'apartheid dels drets lingüístics que s'atorga en els diferents àmbits administratius a conseqüència de la zonificació. Per a treballar en l'administració en la majoria de les zones de Navarra no cal saber basca i en les proves d'accés a la mateixa no es considera ni tan sols mèrit el basc. I en la CAB, la qual cosa es coneix entre el personal com el Nou Decret de Perfils Lingüístics, en lloc d'avançar en la regulació de l'ús, obrirà la possibilitat de fer un pas enrere també en relació als perfils lingüístics. I tot això, quan estem en plena involució jurídica de l'àmbit administratiu, tal com demostren les últimes resolucions judicials d'Irun o Laudio. En la funció estratègica de l'Administració, per tant, tampoc tenim un marc jurídic que ens ofereixi el suport jurídic nacional que ens correspon. Encara estem dins dels límits imposats per les constitucions espanyola i francesa.

I, encara que de forma molt breu, el Govern Basc va rebutjar la necessitat de desenvolupar Plans de Basc per a les empreses de més de 50 treballadors/as proposats per ELA i LAB en el món laboral. Ni què dir a Navarra ni en Ipar Euskal Herria. I podríem dir el mateix de la cultura basca. En la literatura, en l'àmbit audiovisual, en les noves tecnologies, en la televisió i al cinema, en el teatre… en tots els llocs, a més de que el castellà sigui molt majoritari, no hi ha un marc jurídic nacional que secundi i potenciï de manera efectiva la producció basca.

En definitiva, a pesar que en aquests anys, gràcies a la dinàmica popular, hem avançat en aquests quatre àmbits estratègics de la política lingüística, en 2022 seguim sense un marc jurídic suficient que protegeixi i garanteixi els nostres drets lingüístics des del punt de vista nacional. La garantia del futur basc està en un altre lloc, en la voluntat de la ciutadania.

Com manquem d'un marc jurídic nacional que protegeixi i garanteixi els nostres drets lingüístics, i com els atacs contra el dret a construir una Euskal Herria euskaldun es continuaran produint, com fins ara, en el futur, la desobediència civil constructiva és el principal medio que ens queda.

Hem de superar el buit jurídic que tenim en l'educació, en l'administració, en el món laboral i en l'àmbit cultural per la via de la desobediència civil. El lema Vull viure en basc és una reivindicació, hem de convertir-lo en l'eix de la nostra pràctica diària, viu en basc. I això ens porta a la desobediència irremeiablement. I de la pròpia desobediència a la desobediència civil constructiva. Només vivint en basc superarem el regne de l'erda. La Korrika que comença, que sigui una resposta popular unitària en tota Euskal Herria, perquè el basc és la pàtria dels bascos i l'únic territori lliure.

 

Joseba Alvarez

Miembro de l'esquerra abertzale

Bidali zure iritzi artikuluak iritzia@argia.eus helbide elektronikora

ARGIAk ez du zertan bat etorri artikuluen edukiarekin. Idatzien gehienezko luzera 4.500 karakterekoa da (espazioak barne). Idazkera aldetik gutxieneko zuzentasun bat beharrezkoa da: batetik, ARGIAk ezin du hartu zuzenketa sakona egiteko lanik; bestetik, egitekotan edukia nahi gabe aldatzeko arriskua dago. ARGIAk azaleko zuzenketak edo moldaketak egingo dizkie artikuluei, behar izanez gero.


T'interessa pel canal: Irakurleen gutunak
2025-03-21 | Iñaki Lasa Nuin
Ezegonkortasuna eta desoreka

Goizean jaiki orduko hasten dira desegokitasunak. Beharbada lotarako erabili duzun lastaira ere ez zen egokiena. Baina, ezin ba idatzi desegoki sentiarazten nauten guztiez. Horregatik, udaberriko ekinozioa –egunaren eta gauaren arteko oreka– dela eta, oraindik ere,... [+]


Etxegabetzeetara ohitu zaitezke, baina egon, badaude

Ez da gauza berria politikari profesionalak gizarteko arazoak estaltzeko ahaleginetan ibiltzea. Azkenaldian Denis Itxaso -EAEko Etxebizitza sailburua- entzun dugu etxegabetzeei garrantzia kenduz eta aditzera emanez gurean bazterreko fenomenoa direla; eta Begoña Alfaro... [+]


2025-03-20 | Patxi Azparren
Europa eta Euskal Herriaren desmilitarizazioa

Antropozentrismoaren aldaera traketsena eurozentrismoa izan zen. Europako mendebaldea, geografikoki, Kontinente Euroasiarraren penintsula txiki bat besterik ez da, baina lau mende luzez gertaera demografiko, teknologiko eta ideologiko batzuk zirela medio, bazter horretako... [+]


2025-03-20 | Iñaki Inorrez
Euskaraldia ez! Euskal Oldarraldia bai!

Badakizuenok badakizue, beste gauza asko bezala, euskararen aldeko borrokan ere politikoek, eragile batzuek eta hedabideek beraien antzezlana saldu nahi digutela, benetakoa balitz bezala.

Lehen urtean pozik jaso nuen, "Euskaraldi" hau. Zer edo zer zen, ezer ez zegoela... [+]


Euskararen zapalkuntza sistematikoa

Euskarak, mendez mende, zapalkuntza sistematikoa jasan du, eta oraindik ere borrokan dabil egunerokoan bere leku duina aldarrikatzeko. Hizkuntza baten desagerpena ez da inoiz berez gertatzen; planifikazio politiko eta sozialak eragiten du zuzenean. Euskaldunoi ukatu egin izan... [+]


2025-03-19 | Gorka Torre
“Bayonne” bukatu da, Libération egunkariak “Baiona” idatziko du

Horra Libération egunkariak berriki argitaratu duen idazkia:

“Bayonne” bukatu da, Libérationek “Baiona” idatziko du

Hiri baten izenaren erabilpena ohiturazkoa delarik, egunkari batean izen horren erabilpena aldatzea zaila da. Alta, irakurleen... [+]


Lurraldeko harrapariak eta energia-mendekotasuna dutenak Arabako hegoaldean jarri dira

Eusko Jaurlaritzak eta Arabako Foru Aldundiak Datu Zentroen instalazioei ateak irekitzen dizkiete horiek arautzeko legedia sortu aurretik. Bilbao-Arasur Dantu Zentroarekin, bere lehen fasea gauzatuta, eta instalatzea amesten duen Solariaren Datu Zentroarekin, 110.000 m2... [+]


Otero jaunari

Otero jauna, garai honetan artzain honek ez du tarte handirik izaten ezertarako, justuan ibiltzen naiz, baina gaurkoan ezin utzi erantzun gabe zure azken kolaborazioa. Izan ere, sortu didan egonezinak pisua du. Haserrea ere astuna egiten zait. Ez pentsatu, ordea, dela zenbait... [+]


2025-03-17 | Patxi Aznar
Beharrezko aldaketak

Duela gutxi, asteburu berean, Ertzaintzak bi salaketa jaso ditu: lehenengoa, emakume kolonbiar batena; lekukoen arabera, ertzainak kolpeka jarraitu zuen lurrera bota ondoren eta konorterik gabe zegoela; ospitalean garuneko edema eta paralisi partziala diagnostikatu zizkioten... [+]


Zein izango da Frantziskoren legatua?

Frantziskok "Franciscomanía" zeinuarekin hasi zuen bere Aitasantutza. Fenomeno soziologiko horri esker, Vatikanoko boterearen zirrikituak aldez aurretik ezagutzen ez zituen gaztetasunaren ikono eta Elizako aldaketa-haizeen intsuflatzaile bihurtu zen.

Era berean,... [+]


2025-03-17 | Iraitz Amor Pla
Lotu zure txakurrak

Euskal Herriko Mugimendu Feministak aurtengo Martxoak 8ko mobilizazioak "faxismoaren, erreakzionarismoaren eta zapalkuntzaren aurkako aliantzak" ehuntzean ardaztu ditu.

Kepa Kortak Naiz-en idatzitako “Musikariaren jakituria” artikuluan faxismoa definitzeko... [+]


2025-03-17 | Valen Arteaga
Bolo-bolo, gezur-zulo

Mikel Oterok boterea besarkatu zuenetik, metaforikoki eta literalki, maiz harritzen gaitu “trantsizio energetikoari” buruzko matraka instituzionala indartzen duen artikulu burutsu batekin. Horretarako, ez du dudarik egiten bere garaian politika instituzionalak eta... [+]


2025-03-16 | Josu Jimenez Maia
Harearen pisua

Harea-erloju baten bidez irudikatu ohi da denboraren joana. Ospatu berri dugu Saharako Errepublika Arabiar Demokratikoak 49 urte bete dituela iragan den otsailaren 27an. Urte hauetan guztietan, harearen pisuak ez du oraino estali Saharako populuaren askatasun-nahia eta... [+]


AHTaren zundaketen aurkako ia bi urteko borrokaren balantzea

Datorren udaberrian, Stop AHT Zundaketak ekimenak bi urte beteko ditu. 2023ko maiatzean, ADIFek Itza, Sakana eta Goierriko udalei jakinarazi zien zundaketa geoteknikoak eta beste jarduketa batzuk egingo zituela AHTaren Nafarroako korridorea Euskal Y-arekin lotzeko alternatibak... [+]


Bi indar kontrajarri

UEMAk Telegram bidez banatzen duen “Euskararen Hemeroteka” kanalean honoko titularrak irakurri ditut bata bestearen atzetik: “Gipuzkoak euskararen aldeko bide-urratzaile izateko ardura hartu du”, eta jarraian “Udaltzainen hizkuntza eskakizunen... [+]


Eguneraketa berriak daude