Encara no s'han complert molts dels compromisos adquirits en l'Acord de París de 2015 sobre l'emergència climàtica, però els líders internacionals estan acordant nous acords en el cim COP-26 de Glasglow. El dimecres, 450 institucions privades de crèdit de 45 països han anunciat que finançaran la descarbonització: S'han compromès a destinar 112 bilions d'euros a "projectes sostenibles". Entre aquestes entitats es troben HSBC, Banc Santander, Deutsche Bank, Morgan Stanley, BBVA, J.P. Morgan, Mitsubishi UFJ, Bancolombia i Bank of America.

L'objectiu és contribuir amb aquest finançament a aconseguir la neutralitat de carboni a mitjan segle i a no augmentar la temperatura del planeta més de 1,5 graus per a finals de segle, en comparació amb l'època anterior a la industrialització. "Aquests diners són més del que es necessita per a una transició global", ha explicat Mark Carney, responsable de les finances climàtiques en el si de l'ONU. No obstant això, ha recordat que "hi ha diners", però que cal destinar-ho "a projectes de zero emissions", ha afegit. Carney ha insistit que es requeriran mecanismes per a assegurar que els diners s'està utilitzant en el procés de descarbonització.

Promeses sí, accions poques

Mentre els representants dels països del món estan a Glasgow, nombrosos activistes han sortit als carrers de la ciutat en protesta. Els grups ecologistes han denunciat l'eco-aparença "" de les institucions públiques i privades i han reivindicat que "no n'hi ha prou amb assumir compromisos" en el cim. Greenpeace ha criticat que els bancs que finançaran la descarbonització van rebutjar el mes passat un full de ruta presentat per l'Agència Internacional de l'Energia (AIE) per a frenar el finançament de nous projectes de gas, petroli i carbó.

El president de la cimera internacional, Alok Sharma, ha reconegut que enguany s'han d'anar més enllà de les anteriors reunions: "A París es van fer promeses. Ara, a Glasgow, hem de dur-los a terme. Per exemple, en l'Acord de París de 2015 es va acordar que els països rics destinarien 87.000 milions d'euros a l'any als països empobrits per a contribuir a la transició energètica entre 2020 i 2025. Les potències riques tenen un deute que ronda els 17.300 milions d'euros, i Sharma ha reconegut que no podran arribar a les xifres promeses ni en els pròxims anys. El president ha advertit a les entitats que han adquirit un nou compromís que no poden substituir el finançament promès per les grans potències econòmiques als països empobrits.

Els danys són mínims però les conseqüències més greus

Sonam p. Wangdi, que presideix el grup de 46 països empobrits, ha reclamat en el cim una "solidaritat global" amb els països enriquits: "Les decisions que es prenguin a Glasgow condicionaran les nostres vides". Ha destacat que són els països menys afectats per l'escalfament del planeta, que emeten l'1% de les emissions mundials, mentre que ha denunciat que el sofriment per l'emergència climàtica és desmesurat. Critica durament als governs rics: "El progrés fins ara és decebedor i, d'alguna manera, terrible", ha afirmat el president de la Comissió Europea. Ha demanat més recursos. Segons recull el portal Eldiario.es, l'ONU estima que els països vulnerables necessiten 259.000 milions d'euros a l'any per a fer front a l'efecte del canvi climàtic, molt lluny dels acords en el cim.