Bela-Lobedde, nascuda a Vilanova i la Geltrú (Barcelona), és funcionària de professió de l'Ajuntament de la ciutat. Els seus pares són de Guinea Equatorial. Va fundar el seu blog en 2011 i des de llavors ha publicat diversos treballs sobre l'activisme afro estètic.

Què és l'activisme estètic?

És una branca de l'activisme que parteix d'un pla estètic i suposadament superficial. Quan pensem en la bellesa, això és el que ens ve a la ment.

Però tu reivindiques que és molt més que això.

Sí, en el cas de les dones negres. Els cànons de bellesa que s'estableixen en les nostres societats estan una mica allunyats de la realitat per a totes les dones, però a més són canones blancs. Prevalen la bellesa de les dones blanques, cabells llargs i llisos... Les negres no estarem mai dins d'aquest cànon.

Però molts ho van intentar...

Per assimilació, durant molt de temps, hem realitzat tractaments d'allisat del cabell i d'aclarit de la pell, utilitzant productes molt agressius, en detriment de la nostra salut. Així doncs, l'activisme estètic té diverses funcions: d'una banda, proporciona informació i recursos a les persones amb pèl afro i pell negra per a poder cuidar aquest cabell i aquesta pell en el seu estat natural. D'altra banda, fa veure que el racisme impregna els cànons de bellesa i continua imposant a moltes dones pràctiques poc saludables per als nostres cossos.

Ha utilitzat la paraula "fora". Li han acusat d'això altres activistes suposadament "més profunds"?

Sí. Alguns qüestionen el que jo faig, pensant que no aporta res a la "lluita". Clar, els qui diuen això no han de cuidar un pèl d'afro, no senten aquesta pressió estètica. Em sembla molt atrevit pretendre deslegitimar o donar legitimitat a partir del privilegi de no ser aquesta experiència. Jo sé que el que faig té un valor per a alguns, moltes persones m'ho agraeixen.

Vas fer el camí al feminisme i a la lluita contra el racisme des del purament de bellesa o viceversa?

Primera. Vaig crear un blog i em van començar a arribar els comentaris de moltes dones, no sé quin tipus de pentinat o no sé quin producte de bellesa, però també em van donar les gràcies els qui em deien que, impulsats pel meu blog, van començar a treballar la seva identitat. Llavors em vaig dir: -No es tracta només d'una qüestió d'estètica. Els cànons de bellesa són racistes, pressionen molt als cossos negres. A vegades les dones negres no ens contracten per a un treball pel nostre pèl. Si afegim això al sostre de cristall que tenim totes les dones... Tinc clar que l'activisme estètic està dins del feminisme negre.

Com esmenta vostè el feminisme negre... Com és la relació amb el feminisme blanc? Hi ha voluntat de col·laboració o a vegades és conflictiva?

Una pregunta molt important. Com a membre d'un d'aquests feminismes als quals el feminisme blanc hegemònic flama erròniament perifèric, jo almenys (i només parlo en el meu nom), si a una feminista blanca em censuro per alguna cosa, no faig res per a crear mal ambient o divisió. Tanmateix, això és el que ens acusen contínuament. Si li demano a una feminista blanca que revisi el seu racisme, ho faig per a animar-li a treballar la seva criticitat. Per a adonar-se que hi ha temes que no l'afecten a ella, però sí a altres dones i que cal tenir en compte. Moltes vegades, el feminisme blanc no ens té en compte, ens deixa fora.

Aquesta notícia ha estat publicada per Hiruka i l'hem portat a Euskadi gràcies a la llicència CC-By-SA.