Ahir m'ha arribat a mà un escrit de l'agricultor català Sergi Caballero González. Sergi és molt conegut pel seu constant treball a favor de l'agricultura sostenible. El seu nom es veu sovint en conferències, reunions, escoles i sobretot en les xarxes socials. És, sobretot, l'impulsor de l'anomenada permacultura. La permacultura és un antic model agrícola. Vol expressar una cultura permanent o sostenible. La cultura, per descomptat, la cultura de la terra, l'agricultura.

Tres són les bases d'una agricultura sostenible. En primer lloc, hem de cuidar la terra: la terra viva és una terra sana i l'única manera de preservar la nostra vida i la nostra salut. En segon lloc, la possibilitat que les persones arribin als recursos necessaris per a viure. En tercer lloc, posar límits a la població i al consum; governant les nostres necessitats, podem prescindir d'alguns recursos per a promoure els dos anteriors.

Cadascun de nosaltres ha de veure on està, què a prop o lluny està d'aquesta visió real de la sostenibilitat. La sostenibilitat s'ha convertit en un negoci per a molts, entre ells la majoria de les administracions, i no tenen cap intenció de cuidar ni a la terra ni a les persones, només cuiden la butxaca. Es mostren verds i sostenibles, contaminant el nostre dia a dia, el nostre entorn i el medi ambient. I nosaltres al fons, al lluny.

Sergi ha explicat un camí bonic per a donar la volta a això sense rumb i per a poder veure el camí, el rumb, la manera d'intervenir i l'aspecte. Ha demanat al Govern d'Espanya que a través d'una proposició de llei estableixi el Servei Agrari Obligatori. I ho aclareix així: Després de 20 anys, tots hem d'estar entre 9 i 12 mesos en contacte amb terra i animals, en col·laboració amb les explotacions agràries de la comunitat local. L'objectiu és participar i aprendre en els processos bàsics de la vida i satisfer les necessitats dels aliments bàsics. Tal vegada d'aquesta manera descobrim el valor dels aliments ecològics de qualitat i deixem de queixar-nos del seu preu. Al mateix temps, deixarem de normalitzar el preu dels lloguers i les hipoteques, mentre retallem el consum del sistema sanitari i mengem “caques”. Com el servei militar obligatori d'una època, però efectiu, a favor del poble, a favor del futur. Molt bé, molt bé.

Res millor que entendre i apropiar-se. Ja ho sabem. Ho sabem. Ho sabem? Com t'alimentes a tu mateix, o cosa que és el mateix, a la teva filla?