Ahir m'ha arribat a mà un escrit de l'agricultor català Sergi Caballero González. Sergi és molt conegut pel seu constant treball a favor de l'agricultura sostenible. El seu nom es veu sovint en conferències, reunions, escoles i sobretot en les xarxes socials. És, sobretot, l'impulsor de l'anomenada permacultura. La permacultura és un antic model agrícola. Vol expressar una cultura permanent o sostenible. La cultura, per descomptat, la cultura de la terra, l'agricultura.
Tres són les bases d'una agricultura sostenible. En primer lloc, hem de cuidar la terra: la terra viva és una terra sana i l'única manera de preservar la nostra vida i la nostra salut. En segon lloc, la possibilitat que les persones arribin als recursos necessaris per a viure. En tercer lloc, posar límits a la població i al consum; governant les nostres necessitats, podem prescindir d'alguns recursos per a promoure els dos anteriors.
Cadascun de nosaltres ha de veure on està, què a prop o lluny està d'aquesta visió real de la sostenibilitat. La sostenibilitat s'ha convertit en un negoci per a molts, entre ells la majoria de les administracions, i no tenen cap intenció de cuidar ni a la terra ni a les persones, només cuiden la butxaca. Es mostren verds i sostenibles, contaminant el nostre dia a dia, el nostre entorn i el medi ambient. I nosaltres al fons, al lluny.
Sergi ha explicat un camí bonic per a donar la volta a això sense rumb i per a poder veure el camí, el rumb, la manera d'intervenir i l'aspecte. Ha demanat al Govern d'Espanya que a través d'una proposició de llei estableixi el Servei Agrari Obligatori. I ho aclareix així: Després de 20 anys, tots hem d'estar entre 9 i 12 mesos en contacte amb terra i animals, en col·laboració amb les explotacions agràries de la comunitat local. L'objectiu és participar i aprendre en els processos bàsics de la vida i satisfer les necessitats dels aliments bàsics. Tal vegada d'aquesta manera descobrim el valor dels aliments ecològics de qualitat i deixem de queixar-nos del seu preu. Al mateix temps, deixarem de normalitzar el preu dels lloguers i les hipoteques, mentre retallem el consum del sistema sanitari i mengem “caques”. Com el servei militar obligatori d'una època, però efectiu, a favor del poble, a favor del futur. Molt bé, molt bé.
Res millor que entendre i apropiar-se. Ja ho sabem. Ho sabem. Ho sabem? Com t'alimentes a tu mateix, o cosa que és el mateix, a la teva filla?
Duela lau urte abiatu zuten Azpeitian Enkarguk proiektua, Udalaren, Urkome Landa Garapen Elkartearen eta Azpeitiako eta Gipuzkoako merkatari txikien elkarteen artean. “Orain proiektua bigarren fasera eraman dugu, eta Azkoitian sortu dugu antzeko egitasmoa, bere izenarekin:... [+]
Donostiako Amara auzoko Izko ileapaindegi ekologikoak 40 urte bete berri ditu. Familia-enpresa txikia da, eta hasieratik izan zuten sortzaileek ile-apainketan erabiltzen ziren produktuekiko kezka. “Erabiltzaileen azalarentzat oso bortzitzak dira produktu gehienak, baina... [+]
Ubidekoak (Bizkaia) dira Imanol Iturriotz eta Aritz Bengoa gazteak. “Lagunak gara txikitatik, eta beti izan dugu buruan abeltzaintza proiektu bat martxan jartzeko ideia”, azaldu du Iturriotzek. Nekazaritzari lotutako ikasketak izan ez arren, baserri munduarekin eta... [+]
Iruñean bizi ziren Iñaki Zoko Lamarka eta Andoni Arizkuren Eseberri gazteak, baina familiaren herriarekin, Otsagabiarekin, lotura estua zuten biek betidanik. “Lehen, asteburuetan eta udan etortzen ginen eta duela urte batzuk bizitzera etorri ginen”, dio... [+]
Gipuzkoako hamaika txokotatik gerturatutako hamarka lagun elkartu ziren otsailaren 23an Amillubiko lehen auzo(p)lanera. Biolur elkarteak bultzatutako proiektu kolektiboa da Amillubi, agroekologian sakontzeko eta Gipuzkoako etorkizuneko elikadura erronkei heltzeko asmoz Zestoako... [+]
Emakume bakoitzaren errelatotik abiatuta, lurrari eta elikadurari buruzko jakituria kolektibizatu eta sukaldeko iruditegia irauli nahi ditu Ziminttere proiektuak, mahai baten bueltan, sukaldean bertan eta elikagaiak eskutan darabiltzaten bitartean.