Traduït automàticament del basc, la traducció pot contenir errors. Més informació. Elhuyarren itzultzaile automatikoaren logoa

Tots o ningú…

Artikulu hau egilearen baimenari esker ekarri dugu.

13 de juliol de 2021 - 07:40
Última actualització: 09:44
Zarata mediatikoz beteriko garai nahasiotan, merkatu logiketatik urrun eta irakurleengandik gertu dagoen kazetaritza beharrezkoa dela uste baduzu, ARGIA bultzatzera animatu nahi zaitugu. Geroz eta gehiago gara, jarrai dezagun txikitik eragiten.

En aquesta pandèmia que vivim des de l'any passat, estem disposats a fer un esforç per construir el “món del demà” somiat, més que a engrandir les bretxes del món d'ahir? Sembla que en la majoria d'Europa encara no han entès que deixant en precarietat als més precaris, el contagi no pararà. Per als països pobres, la propagació del virus no es detindrà mai si no hi ha un chivo.

Si mirem a nivell mundial, s'han donat tres tipus d'estats quant a la tendència a fer front a la pandèmia. Alguns van triar l'estratègia d'eliminació: prendre mesures primerenques, aïllar contaminants, fer tot el possible per a evitar que el virus es propagui, perquè es pugui obrir al més aviat possible. Amb aquesta estratègia no es necessiten vacunes, ja que s'elimina el virus amb tècniques més senzilles. O que amb tan poc virus, amb una vacuna barata (és a dir, amb menys eficàcia que la basada en l'ARN) seria suficient. Aquesta estratègia va ser la que més o menys van utilitzar la majoria dels països asiàtics, així com Austràlia i Nova Zelanda, a Europa Islàndia, Noruega i Finlàndia, i les províncies atlàntiques canadenques.

En l'altre extrem, països sota un líder pistoler: Fins que els Estats Units parteixi de Trump, el Brasil baix Bolsonaro, Filipines baix Duterte, o l'Índia baix Narendra Modi. Aquests caps van decidir no prendre mesures de protecció i menysprear la gravetat de la malaltia, proclamant alhora en veu alta que no tenien por personal. Podria riure's si no hagués destruït moltes vides d'aquesta falta de maduresa (même pas peur com a nens) i d'aquesta falta de comprensió (no adonar-se de la interdependència i del perill sistèmic immediat). Al Brasil més de 500.000 persones, tribus amazòniques i les seves llengües i cultures estan a punt de desaparèixer, mentre el president continua promocionant la hidroxicloroquina (o a vegades la cloroquina, o en unes altres la ivermectina, sembla que no ho sap bé, però qualsevol cosa li serveix per a dir que no és greu).

Auzolan per a combatre el darwinisme social

No obstant això, en el centre d'aquesta massacre s'han donat moltes esperances, com la favela Maré de la ciutat de Rio de Janeiro. En auzolan, en responsabilitat col·lectiva, amb l'ajuda de les ONG es va elaborar un pla de cures per part dels propis veïns, recollint les seves necessitats i particularitats. Es van realitzar tests a gran escala i en la catorzena edició de cada persona en situació de positiu s'organitzava la vigilància mèdica, s'assegurava una connexió telefònica i se li portava a casa cada dia els menjars. Mentrestant, a través d'una petita revista i en les xarxes socials es difonia informació sobre el contagi de la grip. No ha estat fàcil, amb pocs recursos, en els petits habitatges en les quals vivien totes les generacions juntes, però han aconseguit un resultat increïble. Al juliol de 2020 en la favela Maré hi havia una doble mortalitat que en la resta de la ciutat de Riu, mentre que al novembre, després del pla de vigilància en auzolan, en la favela Maré morien quatre vegades menys de COVID que en altres barris de Riu.

Creixement i autoritat

A més dels dos tipus d'Estat esmentats, hi ha un tercer grup que va aplicar la “estratègia de desescalada”, o almenys, això sí, però amb moltes mesures inadequades. Fa més d'un any que sabem que aquest virus es dispersa principalment com a aerosol, però sembla que la renovació d'aire en zones tancades encara no importa, i prefereixen prohibir grups de gent a les platges abans que atendre adequadament les mesures de protecció en els centres de treball. Perquè tot això no és absolutament racional: un grup de persones que no consumeixen i estan fora del treball, és més sospitós que un grup de treballadors o d'alumnes que estan en un taller o en una escola. Enviant als primers la policia i imposant-los multes, semblava que l'autoritat havia fet una bona feina, sent la prioritat la dels segons la de respirar l'aire fresc o, almenys, el de la pel·lícula. Però per a això, la gestió hauria de fer-se tenint en compte la ciència. Des del segon confinament s'ha vist la prioritat: anar al treball (sense les mesures de protecció adequades) i fer tots els esforços en la vida social, en nom de la criança.

No entendre la interdependència

Al contrari que en la favela Maré, sembla que en la majoria d'Europa no s'ha entès encara deixant en precarietat als més precaris, que el contagi no pararà. Volien una vacuna, però només per als rics, per a viatjar gràcies al seu pass sanitari (fins i tot enviant rumors a Àfrica, per a donar-li forma, però sense respondre a les seves necessitats). No entenen que si no es vacunen correctament totes les persones de tot el planeta, se seleccionaran les varietats de virus que fugen de la vacuna i el problema seguirà, destruint unes altres milers de vides.

En aquest assumpte, des del punt de vista actual, ens adonem que els que van seguir l'estratègia d'eliminació eren els més directes: menys morts, menys malalts, menys desocupats i més entesos per la col·lectivitat.

Això és el que hem d'entendre en aquest segle XXI: Tot o ningú, tot o res, no es pot aïllar.

Bidali zure iritzi artikuluak iritzia@argia.eus helbide elektronikora

ARGIAk ez du zertan bat etorri artikuluen edukiarekin. Idatzien gehienezko luzera 4.500 karakterekoa da (espazioak barne). Idazkera aldetik gutxieneko zuzentasun bat beharrezkoa da: batetik, ARGIAk ezin du hartu zuzenketa sakona egiteko lanik; bestetik, egitekotan edukia nahi gabe aldatzeko arriskua dago. ARGIAk azaleko zuzenketak edo moldaketak egingo dizkie artikuluei, behar izanez gero.


T'interessa pel canal: Iritzia
Per què anar a Durango el 7 de desembre?

El Consell d'Euskalgintza està alertant de l'emergència lingüística que estem vivint en les últimes setmanes. Han passat bastants anys des que es va començar a descriure la situació del procés de revitalització del basc en l'encreuament, en la rotonda, en l'inpasse i amb... [+]


2024-11-27 | Mikel Zurbano
Trumpkonomía

No és tasca fàcil definir el que portarà el nou mandat dels Estats Units en l'àmbit econòmic. L'eix de la nova estratègia econòmica serà la peculiar unió entre el liberalisme i el proteccionisme per al sector exterior. Malgrat el que ha ocorregut als Estats Units de... [+]


Excusa per al frau

LANBIDE ha posat en marxa una campanya de lluita contra el frau en les Rendes de Garantia d'Ingressos i ha creat una bústia anònima de denúncia. Responent a les crítiques rebudes, indica que aquesta bústia és un mer instrument per a ordenar denúncies i notificacions. No... [+]


Tecnologia
Perquè rebre és donar

L'evolució que ha pres Internet en els últims 15 anys, unit al seu model tecnològic i de negoci, ens fa pensar que és una eina per a incrementar els pitjors aspectes de la humanitat. A tot el món s'han creat agents que no estan satisfets amb aquesta idea. Treballen... [+]


Materialisme histèric
Vull amb vosaltres

Els últims anys surto poc. Ho he dit moltes vegades, ho sé, però per si de cas. Avui he assistit a una sessió de bertsos. “Li desitjo molt”. Sí, per això he avisat que surto poc, suposo que vostès assisteixen a molts actes culturals, i que tenen més a comparar. Però... [+]


2024-11-27 | Mati Iturralde
Els recordo

En 2006, Baltasar Garzón, llavors jutge estrella, va sofrir una espècie de revelació i va redactar una pràctica que garantia els drets dels detinguts per terrorisme. El mateix jutge va veure passar per la seva sala a centenars de detinguts incomunicats, molts d'ells amb... [+]


2024-11-27 | Castillo Suárez
De la perseverança

Són un dels més bonics records que tinc en el cor. En aquella època estava fent Filologia Basca i vam anar a una societat d'Arbizu a un concert de Ruper Ordorika. Allí estaven Rikardo Arregi Diaz d'Heredia i Juanjo Olasagarre. No em vaig atrevir a dir-li a Arregi que tenia en... [+]


Lluna de València

Recentment, davant la pregunta sobre en què consistia l'emergència climàtica, un científic va donar l'excel·lent resposta: “Miri, l'emergència climàtica és aquesta, cada vegada veus en el teu mòbil més vídeos relacionats amb fenòmens meteorològics extrems, i quan... [+]


2024-11-27 | Cira Crespo
Terra de les bruixes

Es diu que Simone de Beauvoir va escriure que l'opressor no seria tan fort si no tingués còmplice en les línies de l'oprimit. A mi em sembla molt normal... Què voleu? Quan estàs trepitjat, també és comprensible que vulguis millorar la teva condició, i per a això és molt... [+]


El nostre cos és un camp de batalla

El 25 de novembre, Dia Internacional contra la Violència Masclista, la Secretaria Feminista del sindicat Steilas ha publicat un cartell: El nostre cos és un camp de batalla, i tots els centres educatius d'Hego Euskal Herria l'han rebut. Volem denunciar la violència que... [+]


L'essencial és la gent

Vivim en un context en el qual els discursos d'odi antifeministes i racistes a nivell mundial estan augmentant greument. Les narratives d'extrema dreta s'insereixen a tot el món tant per les
xarxes socials com per les agendes polítiques. El racisme i l'antifeminisme s'han... [+]


Boira

Moltes vegades, després de mirar les boires des de la meva casa, m'ha ocorregut no agafar paraigua, encara que sàpiga que acabaré de xopar. Per què serà? Tal vegada no li ve de gust agafar el paraigua? Potser amb l'esperança que no em mulli? Malgrat tot, la conclusió ha... [+]


Per a viure en basc, la República del Basc

Record que amb 16 anys, l'Ertzaintza em va identificar per primera vegada en una concentració a favor del basc davant els jutjats de Bergara. Crèiem que a Euskal Herria era legítim el clam per l'euskaldunización dels tribunals, però també llavors faltaria algun permís,... [+]


2024-11-22 | Andoni Burguete
Quan la set de lucre ofega

El desastre provocat per la gota freda a València ens ha deixat imatges dramàtiques, tant per les conseqüències immediates que ha tingut, com perquè ens ha avançat el futur que ens espera: que aquest tipus de fenòmens climàtics extrems seran cada vegada més nombrosos i... [+]


Eguneraketa berriak daude