La Unió Europea està en mans d'organitzacions globals i grans corporacions del capitalisme. Sempre prioritza les necessitats del capital financer i continua augmentant la bretxa entre rics i pobres. Així mateix, els pobles del seu territori continuen perdent la sobirania i els drets dels seus ciutadans estan en un procés de retallades continu. Les decisions les prenen uns pocs per a respondre als interessos d'uns pocs.

Les que ens arriben de França i Espanya no són tendències més esperançadores. La dreta intenta treure partit de la indignació i la deriva dels ciutadans que han quedat desemparats per la crisi econòmica i les retallades de drets. Les alternatives d'esquerres que s'han presentat en els últims anys no s'han plasmat com a alternativa de govern. El procés català ha posat de manifest que el consens entorn de la unitat d'Espanya entre els partits d'àmbit estatal és gairebé total. A més, no ens falten senyals que en els últims mesos s'ha produït un estat corrupte, racista, patriarcal, repressiu i antidemocràtic.

A Euskal Herria ens hem ficat en un nou temps. ETA ha decidit posar fi a la seva lluita armada per la independència i el socialisme, i ha decidit dissoldre's a si mateixa. Les conseqüències del conflicte de les últimes dècades, no obstant això, continuen vives. Les polítiques penitenciàries d'excepció contra els presos polítics bascos, la irreversibilitat de les persones refugiades i deportades, la presència massiva de forces policials i militars en el nostre territori, el reconeixement i la falta de justícia de tota vulneració de drets humans… Una de les prioritats d'aquest nou temps és construir un escenari de pau en aquest país, donant solució a aquests problemes.

La segona tasca és donar forma al procés independentista que materialitzarà l'estratègia renovada de l'independentisme d'esquerra i que ens portarà a la creació de la República Basca. A Madrid i París es decideix la distribució de les pensions dels bascos; lluny de les nostres terres regulen les condicions laborals que exploten i condemnen a la precarietat a la classe treballadora basca; en els tribunals estrangers es condemnen als bascos que parlen o lluiten lliurement i es garanteix la impunitat als qui calciguen a la ciutadania. Però al mateix temps, queden fora de la nostra determinació altres condicions de vida: què mengem, com ens informem, on i com vivim, quines relacions tenim o com cuidem la nostra salut. Tots ells es troben actualment en el terreny del que es pot mercantilitzar i comercialitzar. Som les dones i els homes que conformem una àmplia majoria de la societat els qui hem de respondre a la pèrdua de poder.

Per això, la República Basca és un Estat en el qual la ciutadania basca ha de construir per a aconseguir la plena sobirania; és un model d'organització que ha de construir-se de baix a dalt, amb l'objectiu de satisfer col·lectivament les necessitats de la nostra vida. Construir de baix a dalt i col·lectivament significa que cal construir des del nostre dia a dia. Les decisions que prenem a les nostres cases, centres de treball, barris i pobles, societats o centres educatius, hem de dirigir-nos cap a la sobirania. Hem de buscar l'autogestió de les nostres necessitats a l'hora de comprar, de cuidar als familiars o d'organitzar el temps lliure. Lliure de les forces de mercat que ens volen empènyer a vendre i comprar tot i fora de les estructures espanyoles i franceses que tant ens limiten. Un Estat més just es basa a connectar pràctiques sobiranes concretes, petites al principi, locals, però adaptades a les necessitats de les col·lectivitats. Si som capaços d'autosatisfer al màxim les necessitats de la nostra vida fora de les xarxes dels Estats i del capitalisme, anirem alliberant la ciutadania i al poble.

El procés independentista ha de ser el procés constituent de la República Basca i, com s'ha dit, ha de partir de les necessitats vitals de les persones. Tot el que afecta les nostres vides ho volem decidir nosaltres mateixos. La construcció d'un nou estat és l'oportunitat de dur a terme totes aquestes decisions. El camí cap a la República Basca ha de ser cap a una societat més justa: cap a la distribució de la riquesa, cap al feminisme, cap a la normalització del basc, cap a la sostenibilitat, cap a la solidaritat, cap a la democràcia i, en definitiva, cap a la llibertat.

En la societat basca existeix una visió crítica i una àmplia cultura d'activisme; són milers les persones que treballen des de l'acció política i des de l'acció popular. Així ho demostren les iniciatives del moviment feminista, les dinàmiques a favor d'un sistema propi de pensions, les mobilitzacions contra el sistema judicial injust o centenars d'iniciatives i projectes que es desenvolupen a nivell local. Aquesta cultura de participació social és una base sòlida per al camí que volem fer.

Són grans objectius i les barreres del camí no seran petites. A l'una estaran, com fins ara, tots aquells que negocien amb els Estats espanyol i francès amb tot el seu instrumental i amb la submissió al País Basc. Per això, és fonamental que el moviment independentista estigui format per una ciutadania plural: només el conjunt de ciutadans i col·lectius compromesos que alimentaran l'elecció de la independència des de les decisions quotidianes pot fer front als qui ens volen lligats i silenciosament. Per a fer el major nombre possible de sectors ciutadans, responent a això, el debat i la presa de decisions es donaran la forma de manera dinàmica a la independència i a la República Basca.

I aquest és l'eix del projecte polític de l'independentisme d'esquerres. Volem viure millor, en el sentit més senzill de la bona vida, per això volem decidir-lo tot. En un exercici permanent de sobirania des del nostre entorn més pròxim, compartint amb els altres, mostrant la necessitat de la independència, organitzant, debatent entre diferents, conjuminant forces i portant aquestes forces al carrer hi ha possibilitats d'aportar cadascun. Al començament de l'Aste Nagusia de Donostia també sortirem al carrer per a reivindicar aquesta necessitat i aquest desig.

Urtzi Etxeberria, Lur Gallastegi, Haizea Isasa i Aitor Alberdi són els membres de sortu de Donostia