El Fòrum va presentar a mitjan gener l'informe El destí compartit d'Euskadi i la Unió Europea, la prosperitat i la competitivitat. En ell es recullen les recomanacions per a la CAB, prenent com a referència els informes presentats per Draghi i Letta per a la Unió Europea.

Partint del respecte que mereixen les persones del Fòrum, que conec personalment a una d'elles, en sintonia amb la necessitat d'impulsar diferents alternatives per al desenvolupament de la nostra societat i en resposta a la invitació del director del Fòrum a debatre públicament les seves propostes, m'atreveixo a reflexionar sobre la proposta d'invertir en defensa.

Tot això des de la legitimitat que ens atorguen les 83 organitzacions que conformem la Coordinadora d'ONGD d'Euskadi. De fet, a través de 839 projectes que arriben a més de tres milions de persones a tot el món, comptem amb una base social de 120.000 persones que treballen en 63 països.

En primer lloc, em vaig preguntar: què estan pensant quan proposen aquesta mesura? Entenc que no estan parlant de col·locació de míssils i tancs en Muskiz, Hondarribia o Campezo. Ni busquem justificació per a les inversions privades que realitzen en aquest tipus d'empreses, que encara que siguin legals, a la meva entendre són molt criticables èticament.

Per tant, he arribat a la conclusió que el problema del que es denomina indústria de defensa és la seva major dificultat per a trobar finançament de les entitats financeres, ja que tant els mercats com les entitats reguladores obliguen a promoure una inversió sostenible i responsable (ISR), que, a més de considerar la rendibilitat i el risc d'una inversió, avalua els factors ambientals, socials i corporatius (també coneguts com a criteris ASG). És a dir, a més d'analitzar el benefici econòmic de la inversió, cerca que els diners emprats serveixi per a generar un impacte positiu en la societat, mantenint un equilibri respectuós amb el medi ambient, d'acord amb l'Agenda 2030.

Suposo que davant aquesta dificultat de trobar finançament, pretenen destinar a la indústria armera alguns d'aquests milers de milions d'euros d'inversió pública que demanden per al període 2025-2030. Això és, potser, el que volen dir quan en l'informe es parla de "falta d'inversió en defensa i seguretat".

De fet, és un negoci molt rendible. En 2024 es van comptabilitzar més de 59 guerres. La despesa militar ha passat de 1,2 bilions de dòlars (2000) a 2,4 dòlars (2023). Entre 2021 i 2024, la superfície de la Terra en conflicte s'ha incrementat en un 65%. I a això cal sumar el fet que Trump hagi arribat al poder.

Les xifres de morts i ferits i les imatges que arriben des de Gaza i Ucraïna haurien de ser suficients. Però perquè no hi hagi dubtes, nosaltres, que donem resposta a les emergències i acompanyem a víctimes i desplaçats en aquests conflictes, no a la guerra! -vaig cridar-. Ni a les armes que s'usen en aquestes guerres! -els diem. No!, perquè les armes només produeixen odi, destrucció i dolor. No, perquè la guerra no és cosa d'uns altres, i encara que se'ns ha oblidat, perquè aquí també vam tenir una guerra no fa molt. I no!, perquè volem un altre món per a nosaltres i per a les generacions futures.

Però, a més de cridar, continuarem treballant en Palestina, Etiòpia, Congo, Moçambic i en desenes de països per a ser els primers a atendre les persones que sobreviuen en aquests conflictes, ajudar a les persones més vulnerables i oferir oportunitats per a una vida millor.

Continuarem educant, sensibilitzant i activant la participació de la societat civil, però en el nostre cas, no sols pel progrés econòmic, sinó per un model basat en el Desenvolupament Humà Sostenible.

Llegirem els informes de Draghi i Letta, però farem les nostres reflexions des de la inspiració de José María Arizmendiarrieta, Paul Collier i Michael Sandel.

Demanem a les institucions, als partits polítics i al vicelehendakari i conseller d'Economia, Mikel Torres, que apliquin la Carta de Justícia i Solidaritat amb els Països Empobrits. Aprovada en el Parlament Basc en 2007, a més de parlar d'establir un "dividend de pau", assenyala textualment: "En les polítiques de promoció i suport a les empreses, el Govern Basc no farà costat a cap persona física o jurídica que es dediqui a la producció, comercialització i finançament d'armes".

En aquest sentit, els demanem que oblidin les inversions per a la indústria armera, que impulsin polítiques socioeconòmiques coherents amb el Desenvolupament Humà Sostenible i que compleixin el compromís acordat en la Llei 03/2024, Llei Basca de Cooperació i Solidaritat: destinar anualment el 0,7% de la despesa total del Pressupost General de la Comunitat Autònoma Basca a la política de cooperació, amb l'objectiu final de destinar el 0,7% de la renda nacional bruta a l'ajuda oficial per al desenvolupament.

Així mateix, instem els consellers Jauregi i D'Anjou que van assistir a la presentació del Fòrum Fites a donar suport a la posada en marxa del Fons d'Impacte Social per al Sud global impulsat per l'Agència Basca de Cooperació i Solidaritat i l'Institut Basc de Finances.

Finalment, animem a les entitats financeres, a les Entitats de Previsió Social Voluntària (EPSV) i, en general, als inversors a apostar per inversions responsables i sostenibles en lloc d'apostar pel resultat a curt termini.

Després de tot, no! Inverteixin en "defensa" i sí! invertir en la defensa de valors com la cooperació i la pau per a construir una societat basca més justa, justa i sostenible, solidària amb les persones més vulnerables d'aquest planeta.

*Josu Urrutia Beristain és el president de la Coordinadora d'ONGD d'Àlaba Bizkaia i Guipúscoa. Coordinadora 83 ONG