Fa sis mesos neix l'associació Patxa’dt. amb l'objectiu de reutilitzar el material de construcció. Els seus fundadors són Olivier Hirigoien i Julien Simon, i compten amb una petita residència en el barri d'Harausta, en Biarritz. El primer obrador els va resultar bastant singular. Una vegada passada la cimera del G7, Suez va cridar a les empreses per a demanar que recuperessin les coses en els muntatges especials que s'havien fet per als caps d'Estat. Van recollir dues tones de trossos que d'una altra manera haguessin estat llançats a la paperera.

Els dos creadors de Patxa’dt. són treballadors del món de la construcció. “Ens havíem adonat que hi havia grans malbarataments quant a materials”, diu Hirigoyen. “La majoria d'ells han estat votats, podent ser reutilitzats”. En el cas que existeixin obres de rehabilitació o de desmantellament de les cases, els oficials deuen, per llei, aportar els residus als abocadors. "En la majoria dels casos, els oficials no saben què fer amb aquests materials perquè no hi ha una estructura capaç de tornar a posar-los en el circuit. Són molt pocs els que tenen el costum de reutilitzar i ho tiraran tot a l'abocador”. Sabent que té un cost per a aquestes empreses d'oficials que paguen per tones de servei. “La reutilització és per al seu bé. També per a les entitats que gestionen abocadors, ja que estan plenes. Ens relacionem amb Bil ta Garbi, que sovint es plica per haver superat els magatzems”.

Patxa’dt. recupera l'equip de dues maneres. D'una banda, a un propietari al qual li han quedat sobrants després de manar massa. “En aquests casos, el propietari no sap què fer amb el romanent, i nosaltres l'agafem”. L'altre camí és apartar el que pot ser útil quan es desfà una casa. “Arribem abans de desfer, fem un examen i li diem a l'amo el que podem recuperar. Igual que la setmana passada, en Angelu: una beranda, portes, finestres, electricitat. Li presentem un pressupost i l'equilibra amb el de l'empresa que el desfarà. No és més caritatiu que trencar i tirar el que ha arribat”.

D'altra banda, la reutilització és de gran interès per al que es necessita material per a les obres de la casa. “Els materials que recuperem els posem de nou a la venda a meitat de preu o a un terç de nou”. L'interessat té dues opcions: dirigir-se directament a la zona d'obres on s'ha retirat el material o a l'alberg que Patxa’mak té en Biarritz. “En el mateix obrador preferim el lloc de reunió de Biarritz perquè és massa petit”. Fins ara, l'associació disposa d'un catàleg de material rebutjat que pot ser consultat si ho sol·licita.

Arquitectes mediadors

El projecte ha reunit ja algun ressò, i els arquitectes han començat a cridar als seus dos companys a l'atzar d'una obra. “De moment, es fa boca a boca. És una xarxa”. L'objectiu seria generalitzar aquesta olor entre els obrers. “Volem professionalitzar el Departament. Volem proposar maneres de fer fiables, que es puguin repetir. Garantim l'origen i la qualitat dels materials que tornem a posar a la venda”. Urbanoyen creu que es tracta d'un principi, per la qual cosa volen marcar el camí com cal. “Fa un segle es feia comunament la reutilització del material, però s'ha perdut per l'olor de consum: comprar, usar i tirar. Estem convençuts que tornarà a ser habitual l'ús del mascle i fem tot el possible perquè sigui realitzat professionalment”. Serveixi per a altres projectes de la mateixa naturalesa. “En la costa, sobretot, hi ha gent que està comprant cases i que ho destrueix tot per a fer el nou. Per tant, si és una gran pedrera, estem segurs que hi ha lloc per a uns altres”.

En Ipar Euskal Herria, veient a quin punt els preus han arribat per culpa de la construcció agressiva, Hirigoyen té clar que és en benefici de tots tornar a aprofitar-los. “El preu de la terra s'ha disparat tant en la costa com a l'interior. Els joves o els nous propietaris tenen grans inversions únicament pel preu del sòl. Per tant, estan interessats a aconseguir un bon material a meitat de preu”. A més, assegura que el nou material no s'anirà abaratint. “Ens hem adonat que en els grans comerços com Castorama, Leroy Merlin, els preus augmenten un 5% cada any”.

De fet, aquests grups poden fer de lobby per a frenar o posar sota el seu control aquest mercat de segona mà. “És molt possible que alguns grups forts s'entorpeixin aquesta dinàmica, però les últimes lleis que s'han votat tant a Europa com a França són una font d'esperança sobre la reutilització”.

I les entitats locals? No veuen els càrrecs electes com a ingressos l'impost que paguen els oficials amb les restes que els han portat als abocadors? “Els abocadors estan ràpidament superats i són un problema. El que és més, com les empreses han de pagar el desaprofitament, s'han multiplicat les brutícies silvestres, per la qual cosa el Col·legi ha de fomentar la seva reutilització”. Bàsicament, Patxa’dt. Bil Ta Garbi dialoga amb la finalitat de fer un conveni d'atzar. També va demanar ajuda econòmica a la Mancomunitat Única d'Iparralde, però s'ha quedat sense ella. No obstant això, els agradaria que l'organització els ajudés a trobar una seu més gran, per falta d'espai, ja que Simón i Hirigoyen han de renunciar a algunes de les seves oportunitats. El que és més, volen crear un atelier per a compartir els coneixements de l'obra, per a dur a terme la idea de reutilitzar i de fer-ho per si mateix.

Actualment, Simón i Hirigoien treballen com a mediadors. Aconsegueixen una setmana aquí, alliberant-se una setmana per a treballar com a voluntaris per a l'associació. Si el departament es desenvolupés, Patxa’man, no obstant això, aspira a dedicar-se a tot el temps. En aquest art, treballen amb l'ajuda dels membres de l'associació, com ja fessin la setmana passada en una casa d'Angelu. Volen veure ara en Baiona, en el famós barri de Plantoun, entre altres coses, si hi ha alguna manera de distingir les coses, perquè les institucions responsables han advertit que les cases que van ser mal construïdes seran destruïdes.