Traduït automàticament del basc, la traducció pot contenir errors. Més informació. Elhuyarren itzultzaile automatikoaren logoa

Algunes paraules sobre el tema Davant/Matalaz


20 de octubre de 2023 - 14:18
Zarata mediatikoz beteriko garai nahasiotan, merkatu logiketatik urrun eta irakurleengandik gertu dagoen kazetaritza beharrezkoa dela uste baduzu, ARGIA bultzatzera animatu nahi zaitugu. Geroz eta gehiago gara, jarrai dezagun txikitik eragiten.

Se sol veure "Matalaz/Lertxundi" quan es mira als autors de la famosa cançó Matalaz. No obstant això, a mitjan segle, Jean-Louis Davant confessa públicament que les últimes paraules de Matalaz són inventades per ell, i que ho va fer "en començar el buit" per no haver-lo dit abans. És freqüent el clam per la propietat intel·lectual (pròpia o aliena). No és tan habitual, no obstant això, renunciar a aquesta propietat si no és una cosa que s'ha fet amb vergonya o amb mala intenció. El poema Matalaz no és una cosa feta de males intencions ni de vergonya. Per què guardar en silenci?

Conèixer la resposta de Davant és molt bo (res com això! ). Però crec que tot això ens dona informació sobre les nostres tradicions i mites (i, en general, de totes les cultures). Primer resumiré el tema i després posaré algunes reflexions.

La història de Matalaz és ben coneguda. En el segle XVII Bernard Goihenetxe era rector de Mitikil, sobrenomenat Matalaz. A causa del seu peculiar i errant política de béns públics de reis i senyors, Matalaz va dirigir en 1661 l'aixecament de 7.000 pagesos suletinos. Quatre mesos després, l'aixecament es va esfondrar i se li va tallar el coll de Matalazi "khürüorain xürian" de Lextarre.

No és tan conegut l'origen del poema Matalaz. A continuació es resumeix breument (principalment l'entrevista realitzada en Berria i la recollida del text publicat en la revista Enbata):

a. En l'estiu de 1956, l'alumne Davant acudeix al capellà de la Mitica Beñat Artegiet, del qual rep les suposades paraules de Matalaz: "Em moro sense dolü, perquè dono vida en Cyberoya. Tal vegada amb un egün poden descendir els veritables ciberes, els veritables eüskaldüns, per a adonar-se d'aquest zorrismo francès i per a remeiar al popüli de la terra que els nostres pares els poden ütir. ".

b. Davanti decideix substituir aquestes paraules per "tirans estranys" en lloc d'aquest " zorrismo francès". (Després s'arrepentió en descobrir que els senyors eren suletinos).

c. En 1970 Davant publica Histoire du peuple basque/le peuple basque dans l'histoire. Allí, per primera vegada, es recullen les últimes paraules de Matalaz. Davant calla la veritable propietat d'aquestes paraules sense donar molta llum: "C'est du moins ce que nous rapporte la tradition orale" ("Així ens ho diu almenys la tradició oral").

d. En 1981 Benito Lertxundi recull el seu poema en el disc Altabizkar/Itzaltzuko bardoari. La cançó se signa de la següent manera: Matalaz/Lertxundi. Aquesta "mort de tirans estranys" original es converteix en "mort de tirans estranys". Davant es queixa que encara no ha reivindicat la propietat.

e En 2023, mig segle després de la seva publicació, cansat de la permanent deformació de les paraules, Davant reconeix públicament que són inventats per ell. Ho admet en diversos llocs: les seves notícies de Vasconia vistes des del nord (2022: en el llibre 280-281), en una crònica de la revista Enbata i en una entrevista en el periòdic Berria.

El valor dels símbols no és una veritat literal, però els símbols han de ser una veritat. En la difusió dels símbols, l'anonimat i la popularitat contribueixen a la comunicació dels símbols. Per tant, no és casual la llarga cua de Davant.

No parlaré aquí de qüestions subjectives. La gran feina de Davant no està en dubte. Cal reivindicar i sobretot llegir. No obstant això, des del punt de vista d'un historiador, és evident que existeixen alguns problemes greus. Per a començar, un telèfon trencat. D'una banda, la traducció lliure de les últimes paraules de Matalaz (realitzada per Artegiet/Davant). Per un altre, la traducció lliure d'un poema (de Lertxundi). En segon lloc, s'han ocultat les fonts reals d'informació. És un clar exemple de les "invented traditions" (tradicions inventades) que denunciava Eric Hobsbawn. Les últimes paraules de Matalaz són un invent.

Fins i tot acceptant tot això, convé realitzar algunes reflexions espontànies. En primer lloc, subratllar per sempre la diferència entre mite i història. El poema Matalaz ha de concebre's com una expressió artística, un poema bell que guarda una idea. Qualsevol que hagi estudiat en una escola catòlica pot entendre de què estic parlant. La Bíblia està plena de veritats religioses que no són veritats literals, començant per la Gènesi. L'èxit i la bomba d'un poema o mite no prové només de la veritat, sinó del seu valor artístic i simbòlic. John Armstrong, un investigador primordialista, ens ofereix un interessant concepte, el complex del símbol de mites, en el qual conflueixen el mite, el símbol i la comunicació. El mite és el contingut. El símbol és el mitjà, el mitjà. La comunicació és l'expansió del símbol que renova contínuament. L'aixecament i la mort tràgica de Matalaz és un mite. El poema Matalaz i la cançó són símbols. L'elibat d'aquest mite de Matalaz pot marcar una fita comunicativa. La primera, quan Davant publica les últimes paraules de Matalaz. La segona, quan es publica la cançó de Lertxundi.

El valor dels símbols no és una veritat literal, però els símbols han de ser una veritat. En la difusió dels símbols, l'anonimat i la popularitat contribueixen a la comunicació dels símbols. Per tant, no és casual la llarga cua de Davant. D'altra banda, per no dir la veritat al principi, Davant ha tingut un obstacle per a denunciar la manipulació de les paraules. Una distorsió impedeix la denúncia d'una altra. L'actual confessió ha interromput aquesta cadena.

Enrique Aramendia Muneta, argileku.eus

Bidali zure iritzi artikuluak iritzia@argia.eus helbide elektronikora

ARGIAk ez du zertan bat etorri artikuluen edukiarekin. Idatzien gehienezko luzera 4.500 karakterekoa da (espazioak barne). Idazkera aldetik gutxieneko zuzentasun bat beharrezkoa da: batetik, ARGIAk ezin du hartu zuzenketa sakona egiteko lanik; bestetik, egitekotan edukia nahi gabe aldatzeko arriskua dago. ARGIAk azaleko zuzenketak edo moldaketak egingo dizkie artikuluei, behar izanez gero.


T'interessa pel canal: Irakurleen gutunak
Euskal herriarentzat nolako Estatu bat nahi dugu?

Bagira prozesuaren emaitza, Herri bidea bide-orria izan zen. Bide-orri honetan, abertzaleen helburua herriari boterea itzultzea dela aipatzen da, eta boterea itzultzeko, herriari burujabetza maila maximoa emanen dioten instituzioak herriari eskaintzea adierazten da. Zehazten da... [+]


2024-07-24 | Egoi Aldalur
SOS Policia Municipal

La Policia Municipal de Donostia-Sant Sebastià encara no ha donat solució a la falta de personal en la seva plantilla. Durant l'estiu la plantilla s'ha vist reforçada amb la contractació de desenes de policies locals per a atendre les diferents necessitats i serveis que... [+]


2024-07-24 | Adrian Zelaia
Sanitaris contra el basc, sanitaris contra pacients

Les exigències de basca d'Osakidetza són abusives. Sens dubte. Estem col·locant i mobilitzant als professionals sanitaris en aquesta línia. Sense estar en contra del basc, amb poques intencions d'aprendre i molt menys d'utilitzar.

La nova plataforma de referència és “Unides... [+]


2024-07-23 | Josu Jimenez Maia
El cas 'La Plutònica'

A pesar que han passat dos segles, el problema de La Plutònica no es pot deixar esvair en el pou de l'oblit. A més de 200 anys enrere per a conèixer la història de La Plutònica, hem de remuntar-nos a l'altre costat de l'oceà, Montevideo.

Els germans José Rosendo i Valentín... [+]


La quadrilla a examen

La quadrilla és una dels senyals d'identitat dels bascos. Tot basc té una quadrilla o, almenys, això és el que s'espera d'un basc nat. No és per a menys, perquè podríem dir que la Quadrilla és la unitat social d'Euskal Herria, l'àtom o component bàsic de la nostra societat... [+]


2024-07-22 | Rober Gutiérrez
'Anything is possible'

L'endemà passat, l'ona publicitària anunciadora de l'Ironman de Vitòria deia: “Anything is possible”. Tenia una cita amb un amic en la Plaça Nova de Vitòria-Gasteiz i, en el camí, vaig veure altres cartells, suports publicitaris i carpes. Alguns en anglès (“Finish... [+]


Problemes de soroll a Guernica

El soroll genera greus problemes de salut i qualitat de vida. Guernica-Lumo, malgrat la seva aparent bellesa i hospitalitat, té seriosos problemes en matèria de soroll.

A mode d'introducció, es mostrarà el fet anterior. A l'altura del carrer Iparragirre de Guernica es trobava... [+]


2024-07-19 | Maru
La blancor no està de vacances

No puc contenir el foc que m'abrasa per dins, i només puc escriure aquestes estúpides paraules per a no deixar-me dominar per la desesperació.

Odi la hipocresia, avorreixo els blancs. El problema és que la blancor està a tot arreu, que tots som blancs.

És sabut que totes... [+]


En comprar un patinet elèctric caldria regalar un detector de foc

Pel que sembla, l'incendi originat el passat 13 de juliol en l'habitatge d'Errenteria es va originar en la bateria d'un patinet elèctric. En aquesta ocasió, i afortunadament, només es van produir danys materials. No obstant això, no creguis que aquest accident és una cosa... [+]


Els límits del turisme en Donostia: estem en risc

Arriba l'estiu, la principal expressió de la turistificación, i, de nou, els problemes derivats de la sobreexplotació de la ciutat com a destinació turística són especialment visibles, com el soroll o la massificació dels carrers. No obstant això, ens preocupen més els... [+]


Proposta de model del Matrimoni Basc de Lekeitio perquè el PNB investigui el camí de la reflexió

En 1977 es va posar en marxa l'Euskal Kopa de Lekeitio, era una època de transició. En l'època de la República, l'any 1931, les primeres Noces Basques va sortir del Batzoki. En 1964 també es va celebrar en Lekeitio el Campionat d'Euskadi de Bodas, en homenatge a Resurrecció... [+]


Celebració de la Hispanitat

Fa uns anys que vaig passar un cap de setmana a Pamplona. Era el 12 d'octubre.

Em va sorprendre veure a desenes de llatinoamericans celebrant efemèrides, amb concerts, txosnas i tot. Havia celebrat la conquesta dels meus avantpassats? ! Vaig pensar que l'assimilació cultural... [+]


Necessitat de planificació de les energies renovables al País Basc

Les mentalitats conservadores tenen por al terme planejament, enllaçant-se amb els corrents polítics progressistes i fins i tot comunistes, com ho fan avui els nous autoritarismes (Milei, Meono, Orban, Aznar, entre altres). No obstant això, la idea de planificació segueix en... [+]


Meaka-Irimo continua viu!
Fa temps un cop de vent ens va anunciar que una empresa anava a construir una central eòlica en el mont Irimo. La majoria no ho creia. Menys encara els que coneixen l'orografia i el caràcter rocós del mont Irimo. -Però sap vostè quina destrossa farien en baixar la muntanya... [+]

2024-07-11 | Patxi Juaristi
El XIX Congrés d'Estudis Bascos El Congrés, a porta tancada

El tema de la cohesió és avui dia la primera responsabilitat de molts governs, institucions públiques i organitzacions no governamentals. De fet, les societats amb baixes desigualtats generen més fàcilment les condicions de desenvolupament econòmic, social i cultural,... [+]


Eguneraketa berriak daude