Se sol veure "Matalaz/Lertxundi" quan es mira als autors de la famosa cançó Matalaz. No obstant això, a mitjan segle, Jean-Louis Davant confessa públicament que les últimes paraules de Matalaz són inventades per ell, i que ho va fer "en començar el buit" per no haver-lo dit abans. És freqüent el clam per la propietat intel·lectual (pròpia o aliena). No és tan habitual, no obstant això, renunciar a aquesta propietat si no és una cosa que s'ha fet amb vergonya o amb mala intenció. El poema Matalaz no és una cosa feta de males intencions ni de vergonya. Per què guardar en silenci?
Conèixer la resposta de Davant és molt bo (res com això! ). Però crec que tot això ens dona informació sobre les nostres tradicions i mites (i, en general, de totes les cultures). Primer resumiré el tema i després posaré algunes reflexions.
La història de Matalaz és ben coneguda. En el segle XVII Bernard Goihenetxe era rector de Mitikil, sobrenomenat Matalaz. A causa del seu peculiar i errant política de béns públics de reis i senyors, Matalaz va dirigir en 1661 l'aixecament de 7.000 pagesos suletinos. Quatre mesos després, l'aixecament es va esfondrar i se li va tallar el coll de Matalazi "khürüorain xürian" de Lextarre.
No és tan conegut l'origen del poema Matalaz. A continuació es resumeix breument (principalment l'entrevista realitzada en Berria i la recollida del text publicat en la revista Enbata):
a. En l'estiu de 1956, l'alumne Davant acudeix al capellà de la Mitica Beñat Artegiet, del qual rep les suposades paraules de Matalaz: "Em moro sense dolü, perquè dono vida en Cyberoya. Tal vegada amb un egün poden descendir els veritables ciberes, els veritables eüskaldüns, per a adonar-se d'aquest zorrismo francès i per a remeiar al popüli de la terra que els nostres pares els poden ütir. ".
b. Davanti decideix substituir aquestes paraules per "tirans estranys" en lloc d'aquest " zorrismo francès". (Després s'arrepentió en descobrir que els senyors eren suletinos).
c. En 1970 Davant publica Histoire du peuple basque/le peuple basque dans l'histoire. Allí, per primera vegada, es recullen les últimes paraules de Matalaz. Davant calla la veritable propietat d'aquestes paraules sense donar molta llum: "C'est du moins ce que nous rapporte la tradition orale" ("Així ens ho diu almenys la tradició oral").
d. En 1981 Benito Lertxundi recull el seu poema en el disc Altabizkar/Itzaltzuko bardoari. La cançó se signa de la següent manera: Matalaz/Lertxundi. Aquesta "mort de tirans estranys" original es converteix en "mort de tirans estranys". Davant es queixa que encara no ha reivindicat la propietat.
e En 2023, mig segle després de la seva publicació, cansat de la permanent deformació de les paraules, Davant reconeix públicament que són inventats per ell. Ho admet en diversos llocs: les seves notícies de Vasconia vistes des del nord (2022: en el llibre 280-281), en una crònica de la revista Enbata i en una entrevista en el periòdic Berria.
El valor dels símbols no és una veritat literal, però els símbols han de ser una veritat. En la difusió dels símbols, l'anonimat i la popularitat contribueixen a la comunicació dels símbols. Per tant, no és casual la llarga cua de Davant.
No parlaré aquí de qüestions subjectives. La gran feina de Davant no està en dubte. Cal reivindicar i sobretot llegir. No obstant això, des del punt de vista d'un historiador, és evident que existeixen alguns problemes greus. Per a començar, un telèfon trencat. D'una banda, la traducció lliure de les últimes paraules de Matalaz (realitzada per Artegiet/Davant). Per un altre, la traducció lliure d'un poema (de Lertxundi). En segon lloc, s'han ocultat les fonts reals d'informació. És un clar exemple de les "invented traditions" (tradicions inventades) que denunciava Eric Hobsbawn. Les últimes paraules de Matalaz són un invent.
Fins i tot acceptant tot això, convé realitzar algunes reflexions espontànies. En primer lloc, subratllar per sempre la diferència entre mite i història. El poema Matalaz ha de concebre's com una expressió artística, un poema bell que guarda una idea. Qualsevol que hagi estudiat en una escola catòlica pot entendre de què estic parlant. La Bíblia està plena de veritats religioses que no són veritats literals, començant per la Gènesi. L'èxit i la bomba d'un poema o mite no prové només de la veritat, sinó del seu valor artístic i simbòlic. John Armstrong, un investigador primordialista, ens ofereix un interessant concepte, el complex del símbol de mites, en el qual conflueixen el mite, el símbol i la comunicació. El mite és el contingut. El símbol és el mitjà, el mitjà. La comunicació és l'expansió del símbol que renova contínuament. L'aixecament i la mort tràgica de Matalaz és un mite. El poema Matalaz i la cançó són símbols. L'elibat d'aquest mite de Matalaz pot marcar una fita comunicativa. La primera, quan Davant publica les últimes paraules de Matalaz. La segona, quan es publica la cançó de Lertxundi.
El valor dels símbols no és una veritat literal, però els símbols han de ser una veritat. En la difusió dels símbols, l'anonimat i la popularitat contribueixen a la comunicació dels símbols. Per tant, no és casual la llarga cua de Davant. D'altra banda, per no dir la veritat al principi, Davant ha tingut un obstacle per a denunciar la manipulació de les paraules. Una distorsió impedeix la denúncia d'una altra. L'actual confessió ha interromput aquesta cadena.
Enrique Aramendia Muneta, argileku.eus
Bidali zure iritzi artikuluak iritzia@argia.eus helbide elektronikora
ARGIAk ez du zertan bat etorri artikuluen edukiarekin. Idatzien gehienezko luzera 4.500 karakterekoa da (espazioak barne). Idazkera aldetik gutxieneko zuzentasun bat beharrezkoa da: batetik, ARGIAk ezin du hartu zuzenketa sakona egiteko lanik; bestetik, egitekotan edukia nahi gabe aldatzeko arriskua dago. ARGIAk azaleko zuzenketak edo moldaketak egingo dizkie artikuluei, behar izanez gero.
Hem hagut de sofrir un altre atac contra la nostra llengua de la mà del Departament d'Educació del Govern de Navarra, que ens ha obligat a fer un canvi en el programa PAI contra el basc. En els últims anys, per imperatiu legal, els nous centres del model D han hagut d'introduir... [+]
Els professors i professores de l'ensenyament públic tenim la necessitat i el dret a actualitzar i millorar el conveni laboral que no s'ha renovat en quinze anys. Per a això, hauríem d'estar immersos en una veritable negociació, però la realitat és nefasta. Una negociació en... [+]
Fa unes setmanes, al carrer Diputació, en el centre de Vitòria-Gasteiz, dos homes van llançar a una persona sense llar des del petit replà de l'escala que donava a l'exterior del local on dormia. No sols ho van derrocar, sinó que immediatament van col·locar davant la llotja... [+]
Des de la lingüística o la glotofobia i, per descomptat, des de l'odi contra el basc, hem vist moltes vegades el nostre basc convertit en l'odre de tots els pals. L'últim, el president de Kutxabank, Anton Arriola, ha estat l'encarregat de makilakar i agitar la nostra llengua.El... [+]
Que no busquin aquest enllaç des d'Ezkio ni des d'Altsasu, i molt menys travessant el riu Ebre per Castejón. La connexió, o més ben dit, les connexions entre la I basca i el TAV navarrès, ja són una realitat. Aquests vincles en plural són els que haurien de preocupar-nos i... [+]
No surtis amb soroll, no et confrontis, no et victimitzis... i obeeixis. Com a subjectes oprimits, en aquest cas com a bascos, parlem, en quantes ocasions hem hagut d'escoltar? Irònicament, fa dos anys, en la Trobada Euskaltzale Independentiston Topaketak, Amets Arzallus va dir:... [+]
Aurten "Israel Premier Tech" txirrindularitza talde israeldarra ez da Lizarraldeko Miguel Indurain Sari Nagusia lasterketara etorriko. Berri ona da hori Palestinaren askapenaren alde gaudenontzat eta munstro sionistarekin harreman oro etetea nahi dugunontzat, izan... [+]
Intsumituek denbora luzez egindako borroka gogorra eta mingarria izan zen, baina irabazi zuten, eta garaipen hura behin betikoa izango zela uste genuen, atzera bueltarik gabea. Baina badirudi, politikari batzuen ahotik aterata, eskalada militaristari gorazarre egin eta berriz... [+]
Punto Bobo liburuaren irakurketan murgilduta, Itxaso Martin Zapirain egilearen Eromena, Azpimemoria eta Isiltasunak Idazten ikerketa lanean sentitu nuen egiazkotasun eta maila etikoarekin egin dut berriz ere topo. Eta hortaz, hara bueltatu. “Oihu izateko jaio zen isiltasun... [+]
Dirudienez, Euskal Herrian migrazioa arazo bilakatu da azken bi hamarkadetan. Atzerritarrez josi omen dira gure lurrak. Gure kultura arriskuan omen dago fenomeno “berri” horren ondorio. Lapurretak, bortxaketak, liskarrak… Bizikidetza arazo horiek guztiak... [+]
Azken hamarkadetan euskararen biziberritzeak duen erronka handienetakoa, euskararen ezagutzaren unibertsalizazioarekin batera, erabilerarena da. Askotan, gazteen euskararen erabileran jarri ohi dugu fokua, baita euskararen erabilerak izan duen eta izan dezakeen bilakaeraren... [+]
Goizean jaiki orduko hasten dira desegokitasunak. Beharbada lotarako erabili duzun lastaira ere ez zen egokiena. Baina, ezin ba idatzi desegoki sentiarazten nauten guztiez. Horregatik, udaberriko ekinozioa –egunaren eta gauaren arteko oreka– dela eta, oraindik ere,... [+]
Ez da gauza berria politikari profesionalak gizarteko arazoak estaltzeko ahaleginetan ibiltzea. Azkenaldian Denis Itxaso -EAEko Etxebizitza sailburua- entzun dugu etxegabetzeei garrantzia kenduz eta aditzera emanez gurean bazterreko fenomenoa direla; eta Begoña Alfaro... [+]
Antropozentrismoaren aldaera traketsena eurozentrismoa izan zen. Europako mendebaldea, geografikoki, Kontinente Euroasiarraren penintsula txiki bat besterik ez da, baina lau mende luzez gertaera demografiko, teknologiko eta ideologiko batzuk zirela medio, bazter horretako... [+]