Jemima Cano Martínez, impulsada pel Departament de Cultura i Política Lingüística del Govern Basc, ha investigat el sector de la dansa que es presenta com a professional. S'ha volgut analitzar la indústria de la dansa de la CAB des d'una perspectiva de gènere i posar de manifest que, per ser un sector feminitzat, homes i dones viuen situacions diferents si ens fixem en qüestions relacionades amb el treball, la distribució o la visibilitat.

L'estudi ha analitzat els col·lectius i persones individuals que generen, tracten, possibiliten o distribueixen la cultura amb ànim de lucre. Per tant, no s'ha tingut en compte la dansa tradicional.

 

 

 

 

 

 

Relacions de poder i barreres

Moltes de les dones entrevistades noten el pes del sostre de cristall. Els treballadors que distribueixen o defensen una companyia dirigida per un coreògraf masculí reconeixen que si el director artístic és un home, l'obra s'embeni més fàcilment. Més d'un distribuïdor ha afirmat que en aquests entorns existeix un joc de poder entre el comprador masculí i la dona venedora.

Els intèrprets o coreògrafs veuen clar que les tasques de cures relacionades amb la maternitat continuen estant fonamentalment en mans de les dones. A causa dels casos de maternitat, tots els entrevistats afirmen que el ritme normal de producció de la companyia canvia. Alguns han hagut de fer una pausa o abandonar la dansa professional; uns altres no han pogut acceptar ofertes de creació, girs internacionals o residències, i altres han hagut de fer petites adaptacions.

 

 

 

 

 

 

Què diu l'investigador?

Jemima Cano Martínez ha constatat que la presència de les dones en el món de la dansa és major que la dels homes, però no així en la indústria de la dansa. La mitjana d'homes ha vist que tenen més oportunitats: tenen més actuacions, reben més premis, ocupen llocs de responsabilitat, són convidats com a professors o experts. Les dones, per molt que siguin, se'ls fa més difícil accedir a aquests llocs.

 

 

 

 

 

 

Passos per a millorar la situació

En l'informe s'ha volgut recollir la realitat de les companyies, centres de creació i espais de programació i oferir mesures pràctiques per a garantir en un futur pròxim la igualtat entre homes i dones.

Les dones entrevistades han destacat que una de les majors dificultats per a conciliar la creativitat amb la cura dels seus fills, per la qual cosa Cano ha presentat diverses propostes per a facilitar el camí a les mares dansaires. Entre altres coses, acordar horaris flexibles o adaptar espais de treball (zones de lactància, servei de guarderia...).

 

 

 

 

 

 

Diu que cal crear programes per a enfortir l'apoderament i les xarxes de suport per a dones creadores, coreògrafes i responsables de companyies de dansa. També proposa l'organització dels premis de la dansa basca, la qual cosa donaria un impuls als grups, tant pel mercat com per la reputació de la companyia. També creu que seria de gran ajuda integrar la mirada dels joves, per a això proposa una col·laboració amb Dantzerti.

Informe: Situació de les dones i els homes en la indústria de la dansa en la CAPV (2020-06, Jemima Cano Martínez, Departament de Cultura i Política Lingüística del Govern Basc)