Traduït automàticament del basc, la traducció pot contenir errors. Més informació. Elhuyarren itzultzaile automatikoaren logoa

Es van refugiar en dansa en la colònia de refugiats de Garazi

  • Fugint de la guerra, al juny de 1937, Donibane Garazi va rebre a 600 nens de Bilbao i voltants. En la Ciutadella de la capital, l'escola dependent del Govern Basc es va convertir en una colònia, per la qual van passar prop de 800 nens d'entre 8 i 14 anys en dos anys. Amb els nens van arribar fins a 80 adults: sacerdots, professors i persones d'altres oficis. Així, tot un poble es va reunir en la colònia. Des de Txomin Hiriart-Urru s'han recollit diversos aspectes de la colònia de Garazi.
Artikulu hau CC BY-SA 3.0 lizentziari esker ekarri dugu.

17 de abril de 2024 - 06:11
Bi dantzari talde dantzan publikoak osatutako zirkuluaren barruan, 1936ko gerrako haur errefuxiatuak. Donibane Garaziko Ziudadela, 1937.

 

1937 Donibane Garazi
Nens refugiats en la Ciutadella de Donibane Garazi, 1937.

Com a lloc d'acolliment dels nens, també es va fer costat als dantzaris del grup de danses Elai Alai de Guernica. Els avions de la legió Còndor van bombardejar Guernica en la Vila Cuba de Bilbao, on primer es van reunir els dantzaris d'Elai Alai, per a després portar a uns 40 ballarins a Donibane Garazi. Segon Olaeta era el director del grup que es va unir unes setmanes més tard.

La identitat dels bascos reals

Amb Olaeta l'equip va començar els assajos. Comptaven amb el suport del Govern Basc, que tenia com a objectiu difondre les actuacions del grup a nivell internacional perquè tothom pogués conèixer la situació dels bascos.

1937 Donibane Garazi 2
Dos grups de ballarins formen un cercle de ball públic, nens refugiats de la guerra de 1936. Ciutadella de Donibane Garazi, 1937.
1937 Donibane Garazi
Nens refugiats de la guerra de 1936 al pati de la Ciutadella de Donibane Garazi. Donibane Garazi, 1937.

El grup de ball es va reformar amb els nens de la Ciutadella, els sastres van fer nous vestits i Olaeta va fer diversos viatges a Zuberoa per a beure dels seus balls, amb l'objectiu de definir la cultura basca. A l'octubre de 1937, 4 mesos després de la colònia, 42 dantzaris d'Elai Alai van abandonar la Ciutadella per a traslladar-se a París.

Després de la marxa del grup, els cants i danses basques no van desaparèixer, no obstant això, com en les altres colònies del Govern, perquè aquestes disciplines tenien una importància especial. El PNB volia organitzar un sistema propi de colònies i l'objectiu era educar als nens i nenes com a autèntics bascos.

1937 Donibane Garazi 7
Nens refugiats de 1936. D'autoritats o ikurriña dantza. Ciutadella de Donibane Garazi, 1937.

 

 

Niños refugiados de 1936. Jóvenes con palos grandes y un solista bailando. Ciudadela de Donibane Garazi, 1937.

Els nens rebien diàriament classes de dansa. A més de la dansa, els ensenyaven música. En l'educació utilitzaven mètodes innovadors per a aquesta època, entre altres, els nens que buscaven empènyer a la reflexió i a la crítica.

1937 Donibane Garazi
Elai Alai en la Ciutadella de Donibane Garazi. Nens refugiats de la guerra de 1936. Des de dalt fins a la tercera fila, a la dreta Segon Olaeta. Donibane Garazi, 1937.

Puente per a calmar les relacions de ball

Gràcies a la dansa, els habitants de Donibane Garazi es van acostar als nens refugiats. Perquè, en principi, l'arribada dels nens no va ser del tot benvinguda en aquella societat tradicionalista i conservadora.

1937 Donibane Garazi 5
Dos grups de dones i homes ballen. Sembla que algun ingurutxo està ballant. Ciutadella de Donibane Garazi, 1937.

A poc a poc, no obstant això, les relacions es van anar suavitzant, la qual cosa va influir en què els nens fossin atesos pels tres sacerdots. Van observar que els nens anaven tots els dies a la missa i la dansa també va ser el fil conductor.

Van deixar empremta

El grup de ball Elai Alai va tornar a muntar i va actuar als voltants de Donibane Garazi. Els balls s'organitzaven després de qualsevol cerimònia i acte religiós.

1937 Donibane Garazi
Sis ballarins rebent al pati de la Ciutadella de Donibane Garazi. Han format un pont amb espases i tres homes passen per sota. Un dels dantzaris porta la ikurriña. Donibane Garazi, 1937.
1937 Donibane Garazi 3
Nens refugiats de 1936 ballant. Ciutadella de Donibane Garazi, 1937.

Aquestes actuacions van afectar els grups de la Baixa Navarra i del Nord en general. Molts grups de la zona van fer seus els codis i el repertori d'Elai Alai.

Fonts:


T'interessa pel canal: Historia
Lineal A idazkunik luzeena

Lineal A duela 4.800-4.500 urte erabilitako idazkera minoikoa da. Berriki, Kretako Knossos jauregi ezagunean, bolizko objektu berezi bat aurkitu dute, ziurrenik zeremonia-zetro gisa erabiliko zutena. Objektuak bi idazkun ditu; bata, kirtenean, laburragoa da eta aurkitutako... [+]


Homes al capdavant, dones al pont

Londres 1944. Una dona, de nom Dorothy, va ser fotografiada mentre realitzava labors de soldadura en el pont de Waterloo. No tenim més dades sobre Dorothy que el seu nom, però fins fa deu anys tampoc ho sabíem. La sèrie de fotografies va ser trobada en 2015 per la... [+]


Resako aztarnategia Andosillan
Ebroko muga zaharraren lorratzetan

Nafarroako Erriberako Andosilla herrian, sorpresa ugari ematen ari den indusketa arkeologikoa egiten ari dira Aranzadiko arkeologoak eta herritar boluntario taldeak. Resako aztarnategian orain arte oso ezezaguna zaigun Goi Erdi Aroko gizarteak hobeto ulertzeko aztarnak aurkitu... [+]


2025-03-31 | ARGIA
Demanen a Vitòria que s'aclareixi el cas Iruña-Veleia i que no es destrueixi el patrimoni
En la manifestació del 30 de març a Vitòria-Gasteiz, han demanat que s'aclareixi "definitivament" el cas Iruña-Veleia contra l'agressió. La plataforma ha denunciat les "destrosses" que s'han produït en el jaciment i ha posat en valor la responsabilitat de la Diputació... [+]

Ezkabako ihesaldia gogoratzeko, La Fuga mendi-martxa

Kirola eta oroimena uztartuko dituzte, bigarrenez, mendi-martxa baten bitartez. Ez da lehiakorra izanen, helburua beste bat delako. La Fuga izeneko mendi martxak 1938ko sarraskia gogorarazi nahi du. Ezkabako gotorlekuan hasi eta Urepelen amaituko da. Maiatzaren 17an eginen dute.


Homosexualen aurkako Bilboko auzitegia

Bilbo, 1954. Hiriko Alfer eta Gaizkileen Auzitegia homosexualen aurka jazartzen hasi zen, erregimen frankistak izen bereko legea (Ley de Vagos y Maleantes, 1933) espresuki horretarako egokitu ondoren. Frankismoak homosexualen aurka egiten zuen lehenago ere, eta 1970ean legea... [+]


2025-03-26 | Axier Lopez
Espainiako Guardia Zibilaren historia bat
Hemendik alde egiteko arrazoiak

Fusilamenduak, elektrodoak eta poltsa, hobi komunak, kolpismoa, jazarpena, drogak, Galindo, umiliazioak, gerra zikina, Intxaurrondo, narkotrafikoa, estoldak, hizkuntza inposaketa, Altsasu, inpunitatea… Guardia Zibilaren lorratza iluna da Euskal Herrian, baita Espainiako... [+]


Koordinakundea eratu dute, Bigarren Mundu Gerran deportatu zituzten euskal herritarrak ezagutarazteko

Deportazioaren Memoriarako Euskal Koordinakundeak aintzat hartu nahi ditu Hego Euskal Herrian jaio eta bizi ziren, eta 1940tik 1945era Bigarren Mundu Gerra zela eta deportazioa pairatu zuten herritarrak. Anton Gandarias Lekuona izango da haren lehendakaria, 1945ean naziek... [+]


2025-03-21 | Axier Lopez
‘Pikoletoak’ ere Euskal Herrian euskaraz

Guardia Zibilaren historia bat - Hemendik alde egiteko arrazoiak izenburupean, datorren astean argitaratuko dugun 305. LARRUN aldizkariaren pasarte batzuk dira ondorengoak, erakunde armatuaren sorrera garaietan girotutakoak.


Hwei-Ru Tsou. Brigadista txinatarrak xede
“Batera gogoratzen ditugu Gaza eta Gernika!”

Iazko uztailean, ARGIAren 2.880. zenbakiko orrialdeotan genuen Bego Ariznabarreta Orbea. Bere aitaren gudaritzaz ari zen, eta 1936ko Gerra Zibilean lagun egindako Aking Chan, Xangai brigadista txinatarraz ere mintzatu zitzaigun. Oraindik orain, berriz, Gasteizen hartu ditu... [+]


Estatua perfumatuak

Eskultura grekoerromatarrek bere garaian zuten itxurak ez du zerikusirik gaurkoarekin. Erabilitako materiala ez zuten bistan uzten. Orain badakigu kolore biziz margotzen zituztela eta jantziak eta apaingarriak ere eransten zizkietela. Bada, Cecilie Brøns Harvard... [+]


Maite Errarte:
“Etorkizuneko etnografoek sakelekoen bilakaera aztertuko dute akaso”

Aranzadi Zientzia Elkarteko Etnografia Sailaren zuzendari berria da Maite Errarte Zurutuza (Beasain, 1995), urrian Fermin Leizaolaren lekukoa hartu ondoren. Kultura materiala aztertzen jarraitzeko beharra azpimarratu du, gizartearen memoria eta bizimodu aldaketak erregistratzeko... [+]


Benetako ninjek ez dute misteriorik

Japonia, XV. mendea. Espioitzan eta hilketa ezkutuetan espezializatutako eliteko talde militarra sortu zen. Edo horixe uste du behintzat Stephen Turnbull historialari britainiarrak. Beste aditu batzuen ustez, askoz lehenago sortu ziren ninjak, duela 2.300-2.500 urte inguru. Eta... [+]


Eguneraketa berriak daude