Daniel Ortega aconsegueix el 75% dels vots a Nicaragua segons els primers resultats
- L'actual president de Nicaragua serà el cinquè mandat, ja que FSLN ha estat la força més votada pel seu partit fins al moment. Segons el Tribunal Suprem Electoral (TSJC), la participació ha estat d'un 64% del total. Alguns mitjans de comunicació han informat que els col·legis electorals han estat buits durant la jornada electoral.
El diumenge s'han celebrat les eleccions presidencials i legislatives de Nicaragua, en les quals s'estan donant els primers resultats electorals. Els comicis, com s'esperava, han estat per al Front Sandinista d'Alliberament Nacional (FSLN), de l'actual president, Daniel Ortega. En els últims quatre mesos, el Govern ha detingut a diversos líders de l'oposició a Catalunya. El president Ortega i la seva dona, la vicepresidenta Rosario Murillo, han obtingut el 74,99% dels vots, segons els primers recomptes. El Tribunal Suprem Electoral (TSJPV) ha ampliat els resultats i ha situat al Partit Liberal Conservador com a segona força del partit, amb un 14,4% dels vots.
Tant ciutadans nicaragüencs com grups internacionals han denunciat que les eleccions s'han celebrat "sense garanties", i han retret a l'actual govern que impulsi el frau i la repressió. En un comunicat publicat aquest diumenge pel president de Costa Rica, Carlos Alvarado, ha assegurat que no accepta els resultats electorals perquè s'han realitzat "sense condicions democràtiques" i "sense garanties de pluralisme polític". En l'actualitat, molts dels polítics nicaragüencs estan deportats a Costa Rica.
Crida a l'abstenció
L'oposició va cridar la ciutadania a boicotejar les eleccions i a deslegitimar el mandat d'Ortega, que ha estat rebutjat. Segons el Tribunal Suprem Electoral, la participació ha estat del 65% i els mitjans de comunicació oficialistes han difós que el flux de votants ha estat constant. Molt diferent és la informació que han donat altres mitjans de comunicació de Nicaragua. La Premsa, per exemple, ha explicat que la gent ha arribat als col·legis electorals "per gotes". Segons el periòdic, els militants del partit sandinista van provocar aglomeracions en alguns col·legis electorals de la capital, Managua, on hi havia molts votants que "fingien" que es repartien entre els votants.
Segons informa la cadena britànica BBC, el CID-Gallup va realitzar una enquesta a mitjan octubre sobre l'estat d'alarma. Si l'oposició hagués pogut concórrer a les eleccions, l'FSLN s'hauria fet amb el 17% dels vots. És significatiu que només el 9% dels enquestats s'assegui atret per l'actual govern. A més, el 76% dels enquestats considera que la reelecció d'Ortega no té legitimitat per a dur-se a terme.
Aurreko mendeko ziklo neoliberala atzean utzita, Abya Yalako edo Hego eta Ertamerikako politikaren grabitate zentroa ezkerrean egon da 2000. urtetik. Mugimendu eta protesta herritar eraginkorrak, kontinente mailako aliantza berriak, gobernu ezkertiar edo aurrerakoiak herrialde... [+]
Tantaka eta lerroburuka heltzen dira, Euskal Herrira, Nikaraguan azken hilabeteotan gertatzen ari direnak. Herri-matxinada baketsua defendatzen dute batzuek, eta estatu kolpea egotzi, besteek, eta gatazkaren hiru bertsio daude gutxienez, mahai gainean: Daniel Ortegaren eta... [+]
Em va alegrar saber que a Madrid es va organitzar un acte de solidaritat amb Nicaragua. En la primera concentració a Bilbao, a excepció de la meva núvia i jo, tots els assistents a la plaça Moyua eren immigrants nicaragüencs. Em vaig assabentar a través de les xarxes... [+]
Daniel Ortega Nikaraguako presidenteak elkarrizketarako deia egin dio oposizioari gizarte segurantzaren erreforma bertan behera utzi berritan. Joan den asteazkenetik 30 manifestari hil ditu poliziak eta ugariak izan dira denden arpilatzeak. Manifestariek kalean jarraitu dute.
Bozken %71,3 eskuratu du Daniel Ortegak, mahaien %66,3 zenbatuta. Maximino Rodríguez izan da bigarrena, eta José del Carmen Alvarado hirugarren. Presidenteordea, Asanblea Nazionala eta Erdialdeko Amerikako Parlamentuko ordezkariak ere hautatu dituzte herritarrek.
10.000 lagunetik gora atera dira kalera larunbatean Nikaraguako Juigalpa hirian, gobernuak egin nahi duen kanalaren aurka protesta egiteko. 44 mila milioi euroko kostua izango duen makro proiektuak beren lurretatik bota nahi dituela salatu dute.
Atlantikoa eta Ozeano Barea lotuko dituen kanala egiteko obrak hasi dira Nikaraguan. Kritikak eta zalantzak sortu ditu proiektuak, kanala fenomeno meteorologikoek kaltetutako gune batean egin nahi dutelako.