La sentència es dicta arran de la denúncia presentada per l'empresa Energy Transfer Partners (ETP) contra l'organització no governamental Greenpeace. L'empresa reclama a Greenpeace al voltant de 300 milions de dòlars i una indemnització addicional que podria suposar un total de 900 milions de dòlars, segons ha informat Le Monde en un comunicat. L'acusa d'haver causat danys en les protestes contra l'oleoducte Dakota Access (DAPL) en 2016 i 2017, entre altres delictes. Les protestes van tenir una gran repercussió, ja que en el projecte de l'oleoducte no es va tenir en compte a l'hora de realitzar el projecte. Van denunciar que l'oleoducte podria causar greus danys en els rius Mississipí i Missouri, així com en les seves pròpies terres i “àrees històriques i sagrades”. L'empresa va negar aquests possibles danys.

L'empresa americana va iniciar un procediment de SLAPP –demanda estratègica contra la participació pública– contra Greenpeace. Greenpeace ha afirmat que aquest procediment, que requereix molt temps i diners, és "un càstig". “Si fracassés en aquest judici, Greenpeace podria quedar fora de la lluita per la justícia climàtica”, ha declarat l'ONG. El judici per aquests fets se celebrarà entre febrer i març de 2025, encara que Greenpeace ha assegurat que "malgrat que es pretén silenciar a l'organització, no ho aconseguiran".

Origen del fracking

Malgrat les denúncies per les protestes de 2016 i 2017, el cas de l'oleoducte arriba des de lluny, segons ha informat Greenpeace. 2008 va ser l'any del boom del fracking, la tècnica de la fracturació hidràulica per a extreure combustibles fòssils del subsol. els Estats Units es va convertir en el major productor de petroli del món i la indústria necessitava un mètode més senzill per a traslladar el producte a les refineries de petroli i als mercats mundials. Així, en 2014 va proposar el projecte de l'oleoducte DAPL, que portaria el cru des de Dakota del Nord fins a Illinois i després fins a la costa del golf. En l'actualitat, aquest oleoducte subterrani de 1.900 quilòmetres transporta 750.000 barrils de petroli al dia.

Rebel·lió, repressió i violència

El projecte va ser rebutjat pels membres de la localitat natal de Standing Rock sioux i va comptar amb el suport de més de 300 tribus i milers d'activistes de tot el país per a frenar la construcció de l'oleoducte, segons va relatar l'emprenedor Rafael Gonzales en ARGIA. La revolta es va estendre en la primavera de 2016 quan la companyia va decidir que travessaria els rius Missouri i Mississipí, el llac Oahe i les terres de la reserva de Standing Rock sioux. Van organitzar mobilitzacions i campaments, van col·locar els seus cossos davant de les màquines d'obra, van provocar pèrdues milionàries en el projecte DAPL i les protestes van provocar una atenció internacional.

“En destruir els deixants que hem deixat en el món, el govern ens destrueix com a poble. Hem de defensar-los, perquè si no el nostre món està acabat. Deixar que la companyia petroliera destrueixi la nostra història, els nostres avantpassats, els nostres cors i les nostres ànimes, no és genocidi?”, va afirmar LaDonna Bravebull Allard, la dona que va cridar a organitzar el primer campament, segons va recollir ARGIA. ReZpect Our Water (Gure Ura Zaindu), una organització juvenil estatunidenca, va marcar una marxa que va partir del Standing Rock fins a Washington.

La força del moviment va convulsionar als empresaris estatunidencs i va provocar la intervenció del Govern dels Estats Units. “La policia va començar a respondre amb violència i repressió: pilotes de goma, magranes confuses, armes que danyen l'oïda, porres i pistoles taser, entre altres coses”, va explicar González en ARGIA. Contra els manifestants es van utilitzar gossos de caça, així com canons d'aigua, en el context de les temperatures sota zero. González va denunciar que empreses com Enbridge i ETP, que estaven darrere del projecte, van contractar empreses mercenàries com Tiger Swan i altres similars.

El Govern d'Obama alenteix, Trump reinicia

Al juliol de 2016, els representants de Standing Rock van presentar una demanda amb l'objectiu de bloquejar l'aprovació de l'oleoducte. Diverses persones i agents van sol·licitar a l'administració d'Obama que bloquegés els permisos i deixés de finançar el projecte a la banca, que va denunciar que el BBVA ha invertit 120 milions de dòlars en el projecte de Standing Rock. Segons González, Obama l'única cosa que va fer va ser alentir el projecte, però no parar-lo.

Una de les primeres decisions de Donald Trump en ser investit president va ser impulsar la construcció de l'oleoducte, que va ser posat en marxa al juny de 2017. Kelcy Warren, propietària d'ETP, va lliurar 250.000 dòlars a les candidatures de Trump en la seva primera campanya electoral, i va recaptar 10 milions de dòlars per al seu intent de reelecció en 2020, segons va denunciar Greenpeace. L'ETP va denunciar a Greenpeace i a altres grups ecologistes, i el bufet d'advocats que va contractar per al judici va ser el mateix president Trump, que no va dubtar a repetir.

L'empresa va acusar grups ecologistes de terrorisme, frau i difamació a “tota mena d'activitats criminals”, segons va recollir ARGIA, des del “eco-terrorisme” fins al tràfic de drogues.

No han deixat de lluitar

Encara que van construir l'oleoducte, les protestes de Standing Rock no van cessar. A conseqüència de les denúncies realitzades, en 2020 un jutge federal va ordenar la realització d'un estudi complet d'impacte ambiental. No obstant això, no es va complir l'ordre de tancament de l'oleoducte. Avui dia, el poble original de sioux encara està demanant "que l'Exèrcit tanqui l'oleoducte i faci una anàlisi adequada ingurumen.inpaktuaren, i no un preparat per la indústria dels combustibles fòssils".

La denúncia de l'ETP assenyala que Greenpeace va ser l'organitzador de les protestes, i no el poble sioux ni els patrocinadors indígenes de l'aigua. “Acusa a Greenpeace de coses que no hem fet demandes i tracta de criminalitzar la defensa pública ordinària”, ha denunciat Greenpeace.