L'Observatori dels Drets Lingüístics i el grup de pares i mares del model D Mendigorría han registrat quatre sol·licituds de reunió en els últims cinc mesos per a informar sobre l'obertura del model D de Mendigorría. En concret, les peticions han estat dirigides al conseller navarrès d'Educació, Carlos Gimeno, i al director general d'Educació, Gil Sevillano. Al setembre de 2021-2022 els pares van registrar la sol·licitud de prematriculació en el model D, expressant el seu desig de manera enèrgica, i no van rebre resposta fins al dijous.
Els nens i nenes de Mendigorría porten anys agafant l'autobús tots els dies i anant al col·legi de Puente la Reina per a poder aprendre basca. L'Observatori ha precisat que entre un 35 i un 45% dels nens escolaritzats menors de 12 anys es desplaça fora de la localitat per a estudiar en model D.
Després de diversos retards, el dijous s'ha reunit amb els pares, l'Observatori i els responsables d'Educació, que han anunciat que s'ampliarà l'opció del model D.
Dubtes no resolts
No obstant això, tots els dubtes dels pares i de l'Observatori no s'han aclarit. Així ho afirma Agurne Gaubeka, directora de l'Observatori: "El cas de Mendigorría es pot extrapolar a diverses localitats de la zona mixta o no vascófona que estableix la llei a Navarra. Doncs bé, els pares d'aquests pobles no saben bé quins procediments i condicions hauran de complir per a poder obrir el model D a les escoles dels seus pobles". Per això, han demanat al Govern de Navarra que aclareixi els criteris i les condicions per a garantir la possibilitat d'estudiar en basca en tota Navarra, com ocorre amb el model d'immersió en castellà. L'obertura dels models D pot suposar un pas ferm cap a la igualtat, la cohesió i la garantia dels drets de tota la ciutadania de Navarra.
A més, en el cas de Mendigorría, Gaubeka considera que prioritzar el canvi en el Mapa Educatiu és preocupant: els canvis no poden ser concordes a les demandes, sinó que s'han convertit en un obstacle per a garantir els drets de la ciutadania. "Cada vegada que hi hagi una demanda d'ampliació del model D a l'escola d'un poble, els pares hauran d'esperar un any o més? I mentrestant, què? És incomprensible. Els governants tenen l'obligació de garantir els drets de tots els ciutadans, i per a això han d'utilitzar eines, no al contrari".
Exemple d'això és la situació dels nens i joves amb necessitats especials. Moltes vegades no es tenen en compte l'elecció i les necessitats lingüístiques d'aquests alumnes i tenen una influència directa en ells i en el seu entorn. L'Observatori també ha demanat als responsables que resolguin com més aviat millor aquest tipus de situacions.
Així mateix, davant aquesta situació generada per la falta de criteri, l'Observatori ha realitzat aportacions al projecte de Decret Foral pel qual s'estableixen les normes per a l'admissió de l'alumnat en els centres públics i concertats de Navarra (que es desenvolupa amb la LOMLOE). L'objectiu és superar els obstacles i les barreres per a l'aprenentatge del basc, perquè qualsevol família o nen, sigui com sigui la situació o les necessitats, pugui aprendre i viure en basca.
D'una banda, el model lingüístic del Mapa Educatiu no hauria de condicionar el dret a la lliure elecció del centro en el que es volen estudiar. D'altra banda, i en relació amb això, el projecte de Decret Foral estableix que les sol·licituds han de ser emplenades telemàticament en el corresponent model oficial. En conseqüència, les noves demandes d'ampliació del model D no tindrien cabuda i no serien correctament rebudes. Els pares i mares que volen el model D, per tant, no podran expressar-lo, com va succeir amb els pares i mares de Mendigorria. L'Observatori creu que cal superar aquests obstacles i fer una oferta que garanteixi els drets lingüístics.
Resultat de la solidaritat
Mendigorria s'ha convertit en un símbol de les barreres que existeixen a Navarra per a l'aprenentatge del basc. L'Observatori ha subratllat que la insistència dels pares ha estat "exemplar i aplaudible", ja que "el nou pas s'ha aconseguit gràcies a l'activació i el treball".
L'Observatori i els pares i mares de Mendigorría recorden que aquest assoliment no seria possible sense la solidaritat de molts ciutadans: "És fruit de l'advocat Unai Iturriotz, de l'Ajuntament i del poble de Mendigorría, de la llarga lluita i de l'ajuda que ha arribat des de molts racons d'Euskal Herria".
