Model D, almenys en els centres educatius de Navarra, en nom d'una falsa i tramposa convivència des que es comencen a confondre els models (Promoció de models mixtos: L'Acord Programa 2019-2023, apartat 3.1, punt 32, s'està convertint en el model “D-“, des que s'atorga a l'anglès més hores i abans (PAI). Correm el risc de no aconseguir els objectius que s'aconseguien amb el model “D”, és a dir, amb la trava de la immersió i la dissolució del basc, amb el model D. Recordemos que ara com ara, almenys als pobles on predomina el castellà, amb el model D, les dificultats per a aconseguir la capacitat general de comprensió i ús del basc són enormes. I recordem les dades de sociolingüística en general: el coneixement va en augment i l'ús es manté o baixa. En el cas de la comarca de Pamplona, les dificultats per a saltar a l'ús són evidents quan cada vegada hi ha més euskaldunes. Per tant, el que necessitem és el model “D+”, el model que sorgeix de la pregunta: vols que els teus fills/as s'expressin en basc o tens suficient amb la capacitat de comprensió?

Convé assenyalar que quan em mostro crític amb els models mixtos, no em refereixo a la convivència de models que s'implementaran a conseqüència de la implantació del model D que s'ha aconseguit en diferents llocs (Allo, Castejón, Mendigorria recentment…). Vist des de les ulleres del centre de Navarra, on no hi havia basc, l'assoliment d'una branca en basca és un pas que cal aprovar i aplaudir. No obstant això, el pas d'un centre escolar que funcionava en basc a un model mixt és un retard, més encara, en aquells municipis en els quals la població és suficient per a disposar de centres d'ensenyament que funcionin íntegrament en basc, igual que a les escoles infantils de Pamplona.

Què és llavors el model D+? Un suplement al model D que ofereix l'educació, creat gràcies a la consciència euskaldun dels pares i mares, treballadors i agents euskaltzales, i que arriba a ser un nou model extraoficial. El model D+, sense aprofundir massa, per a la transmissió del basc, millora el model D de l'educació reglada i incideix en alguns grups de transmissió més enllà de l'educació: l'ambient domèstic i l'oci.

Per a influir en l'ambient domèstic, les escoles, les associacions de pares i mares i els agents euskaltzales locals proposaran materials per a nens, jocs, contes, programes de TV o Internet…

En l'ensenyament reglat, el Govern Basc té un pla de basc que té com a objectiu l'ús del basc. Per a això, el personal educatiu, a més de treballar en basc i basc, en les reunions que mantenen amb els pares i mares, juntament amb els pares i mares, adeqüen el pla de basc del nen, analitzant la seva evolució i oferint els recursos necessaris. El Govern Basc reforçarà als nens i nenes que el portin de casa perquè es mantinguin en basca. I ajudarà als nens que no tinguin el basc a casa.

L'oci cobrarà una importància vital. L'oferta infantil en basca ha de ser rica i variada. La importància d'identificar el basc més enllà de l'escola és enorme. Arribada del basc a activitats extraescolars, agenda cultural, períodes vacacionals, comercial, esportiu…

Recordem que estem en la “cruïlla” que ens ha ensenyat Kike Amonarriz en el seu llibre. I els nostres gestors d'avui, sorprenentment, amb l'ajuda d'uns “vascófilos”, ens mostren el camí del gaèlic irlandès: el que s'estén amb coneixement però no aconsegueix normalització; el que es queda en el folklore; el que es va apagant fins a quedar-se sense alè. Nosaltres, a la Comarca de Pamplona, també tenim el nostre propi encreuament de camins, el de saltar a l'ús o el de no aconseguir les bases mínimes per a l'ús del basc. Si obrim els ulls, hi ha motius per a estar optimistes. Cada vegada som més, cada vegada hi ha més nens i nenes que tenen el basc a casa, hi ha circuits culturals, comercials, d'oci i d'amistat… La clau és conscienciar, empoderar, adquirir la consciència euskaldun i aconseguir la força necessària per a l'acció. “D-“ o “D+”, jo prefereixo positiu.