S'han obert queixes i preocupacions entre el personal dels centres sobre l'activitat formativa Currículum Digital que el Departament d'Educació de la CAB ha establert per al professorat. Existeixen nombroses discrepàncies en procediments, continguts i organització. Encara que ara el problema se situa aquí, no és una qüestió aïllada, sinó que aquesta situació fa aflorar els vells accents de la nostra Administració, ja que les arrels de la profunda inquietud no són noves. Per això, en Steilas creiem que és necessari reflexionar sobre això.

Per a començar, cal dir que la millora pedagògica moltes vegades s'ordena com un procés descendent. Així, els serveis d'innovació (berritzegunes, Irale...) es converteixen en mers instruments per a orientar els procediments i criteris de l'administració. Molts docents i moltes escoles estan immersos en interessants processos d'innovació, però la col·laboració mútua i l'enriquidor intercanvi d'experiències no estan sent prioritzades per l'administració en l'organització de l'ensenyament públic i els seus serveis de suport.

D'altra banda, els continus canvis legislatius i curriculars, i en algunes de les seves especificitats excessives, es canalitzen amb processos excessivament tècnics i complexos, que sovint substitueixen al canvi pedagògic real per una burocràcia i una producció textual estèril. Sol prevaler la necessitat formal d'adaptar-se a la llei, els decrets, els currículums, etc., en lloc de l'impacte directe de l'actuació amb l'alumnat. Molts professors opinen que moltes hores de treball es perden en tasques inútils.

A això caldria afegir que l'administració no fa el seu treball de manera adequada i en terminis adequats. De fet, obliga els centres a treballar amb els esborranys curriculars a l'espera dels oficials definitius. A més, el projecte Currículum Digital, que condiciona el pla de formació al llarg de tot el curs, s'ha explicat i posat en marxa als mesos de l'inici del curs escolar, amb els plans de formació prevists a les escoles des del curs 2021-2022. La improvisació i imposició de l'Administració van sovint de la mà.

En projectes formatius com el Currículum Digital, on queden els passos que ha donat cada escola, la seva avaluació, propostes, necessitats de formació...? Currículum Digital totes les hores de formació del professorat (i més!) quan menja, on queda la reflexió sobre les necessitats del centre i els passos a seguir? La falta d'autonomia dels centres públics ha tornat a quedar patent aquest curs. Poc respecte als programes propis de les escoles i a l'esforç diari i esforç de molts professionals que treballen en la millora del seu centre escolar, quan moltes coses han estat suspeses a les escoles per a implantar el Currículum Digital. Això és especialment greu quan molts centres públics estan tractant de donar resposta a realitats molt complexes, en condicions complicades, i el professorat té prioritats necessàries per a les hores de formació.

A més, sorprenem que alguns projectes escolars comptin amb una oferta d'empreses privades i/o entitats financeres, ja que la participació dels interessos privats en l'educació, des de la universitat, és cada vegada major. A més, en la CAPV no existeix una decidida decisió de crear plans propis de gestió i de treball escolar en l'àmbit de les TIC, ni d'utilitzar programari lliure, i es prefereix establir acords amb les grans empreses del sector. L'educació és un centre de negoci cada vegada més interessant per a determinats sectors econòmics de la societat i per a això és necessària la col·laboració de les administracions educatives. La mercantilització de l'educació no sols és un risc, sinó una realitat cada vegada més àmplia.

Steilas sempre ha apostat per la innovació pedagògica, i ho continuarem fent, perquè amb el desig de transformar la nostra societat va l'escola. La majoria del professorat i del personal educatiu busquem una millora en la pràctica diària, però a vegades les decisions de l'administració es converteixen en obstacles. L'Administració hauria d'impulsar, facilitar, orientar, seguir, secundar i avaluar els projectes d'innovació que es realitzin a l'escola. I en aquest camí ha d'escoltar els centres, recollint-los com a subjectes actius de la innovació. I també hauria d'escoltar opinions crítiques, ja que davant un projecte no es pot atribuir a totes les expressions oposades la indiferència o inactivitat, ja que en moltes ocasions són persones i grups amb implicació d'anys en la innovació pedagògica els que mostren una actitud crítica.

Josean Bueno Saez d'Albeniz, Jone Gibelalde Iribas i Nagore Landa Longarte. Sindicat STEILAS