"Tot això està envoltat de tota una olor franquista, tot és preconstitucional i mai s'ha tocat en aquest temps". Així ho explica el forense de Pako Etxeberria Aranzadi al locutor del programa Boulevard de Ràdio Euskadi, en preguntar per les excavacions que s'estan realitzant en Cuelgamuros.

Etxeberria ha denunciat la constant pressió de l'extrem dret: "Hem vist concentracions increïbles, amb banderes, camins i accessos, que feien por. Nosaltres hem intentat passar desapercebuts, però ens van trobar completament i ens han fotografiat".

Explica que han tingut tot tipus d'obstacles: les associacions ultradretanes han recorregut per a detenir les excavacions, i en algun moment els tribunals han aconseguit que se'ls ordeni. "Però al final el propi jutjat ha dit en primer lloc que existeix el dret dels familiars de les víctimes, que la "pau dels morts".

Etxeberria té una gran experiència treballant en diferents situacions, però reconeix que és el propi lloc el que li produeix una certa emoció: "Milers de persones aixecades, no sols a l'esplanada d'entrada, estan a tot arreu". La idea del Govern és donar un nou significat al lloc, però diu que, de moment, en entrar en la basílica no hi ha res que expliqui per què l'edifici és aquí i com es va construir amb treball esclau.

També ha explicat que han sofert els sabotatges i està convençut que darrere d'ells hi ha gent extrema a la dreta. "Ens han enviat cartes assessorant-nos perquè creiem que podem tenir alguna responsabilitat". No ha utilitzat la paraula "amenaça", però sí ha estat "assessorat".

Visites familiars

Per primera vegada, diversos familiars de víctimes republicanes han pogut entrar a la Vall de les Caigudes per a conèixer de primera mà les excavacions que allí s'estan realitzant, entre elles algunes d'Euskal Herria.

De moment s'han pogut identificar les restes de 12 persones, però hi ha milers –uns 33.000, segons diverses fonts–, encara que l'estat dels ossos no és bo, perquè els jaciments estan enfonsats. Així, els arqueòlegs han reconegut que en molts casos serà molt difícil recuperar les restes que els familiars han buscat durant tants anys.

Testimoniatge de Jasone Aretxabaleta

Entre els quals han estat aquests dies en Cuelgamuros es troba Jasone Aretxabaleta, i diversos mitjans han recollit el seu testimoniatge. Fins ara creien que un oncle seu estava enterrat en el cementiri de Markina-Xemein.

Durant la Guerra de 1936, els falangistes, condicionats a la detenció i alliberament del seu pare, van obligar a l'oncle de Jasone, Alesander Aretxabaleta, a lluitar en el bàndol franquista, però mai van alliberar el seu pare i va morir en el front d'Alesander.

El seu nom va aparèixer en una llista realitzada per Gogorak en 2019, en la qual se situava no en Markina-Xemein, sinó a la Vall de les Caigudes. "No vam poder creure –explica al periòdic Públic–. Com molts altres , van portar el cadàver sense cap permís, només el més feixista".

Aretxabaleta ha denunciat el llarg procés que han sofert des de llavors per a recuperar els ossos del seu oncle, i té clar que aquesta prolongació es deu no sols a la situació dels jaciments, sinó també a les traves que s'estan posant judicialment i d'una altra manera: "Els han fet de tot, els han posat cola perquè no obrin portes en el pany".

Els feixistes de Cuelgamuros volen tancar les portes perquè el vent no porti per sempre l'olor del franquisme.