En paraules de la directora de l'organització, Patricia Bárcena, “les persones que abans de l'emergència sanitària es trobaven en situació de vulnerabilitat estan sofrint especialment les conseqüències socials i econòmiques de la crisi. Igual que la resta de les persones, poden contagiar-se de la malaltia. Però, a més, la precarietat de les seves vides està augmentant aquests dies”.

En aquest sentit, Bárcena considera que les eleccions del 12 de juliol “suposen una oportunitat perquè el Parlament Basc i el Govern Basc que es constitueixin després del procés electoral adoptin una sèrie de compromisos que garanteixin els drets de les persones migrants residents en la CAPV. Així com a tenir en compte les necessitats específiques d'aquest col·lectiu en els plans econòmics i socials que elaborin a partir d'ara per a fer front al COVID-19".

L'associació ha fet tres propostes concretes: una, garantir l'accés als drets, serveis i recursos públics de totes les persones que arriben a la CAB sol·licitant asil; dos, acollir a persones i persones refugiades que sol·liciten protecció internacional en la CAB i facilitar la seva integració social; i tres, exigir al Govern espanyol que posi en marxa mesures per a regularitzar de manera excepcional els drets de les persones estrangeres en situació irregular. En opinió de CEAR, “cal crear un nou model de gestió de les migracions, flexible, àgil i eficient”.

Efectes del COVID-19

Durant el tancament, l'activitat administrativa es va paralitzar pràcticament íntegrament. Així, es va ampliar l'estada en els llocs d'acolliment gestionats per l'organització a diverses persones, però des del moment en el qual s'han iniciat les comunicacions dels expedients d'asil, “les persones sol·licitants tenen un termini de quinze dies per a sortir dels serveis d'acolliment i del programa d'asil estatal. Així, no han pogut buscar un lloc de residència, excepte en comptades excepcions, no tenen dret a prestacions socials públiques, no han pogut preparar una solució social o laboral, ni tenen dret a l'Ingrés Mínim Vital.

Abans de l'inici de l'estat d'alarma hi havia molts demandants treballant, però ara han perdut llocs de treball, sobretot en l'àmbit dels serveis i de la vigilància. En l'actualitat no disposen de cap recurs que els permeti mantenir-los en aquests temps de recessió. També se suspenen les qualificacions professionals.

Els somnis de Gael

Gael Isaad (20 anys, Costa d'Ivori) va sortir fugint del seu país quan era nen i, durant deu anys, va recórrer dotze països africans, fins a arribar finalment per mar a Europa.

Aquí ha creat una nova vida. Estudia espanyol per a treure el graduat escolar i estudia hostaleria. Ha jugat a futbol en diversos equips i, d'una vegada per sempre, se sent tranquil.

Poc abans de l'inici del confinament, se li va denegar l'asil i, per tant, l'accés al programa nacional d'acolliment. “És una situació molt difícil. Ara haig de començar de zero. No vull tornar al meu país; en els últims deu anys he intentat oblidar els mals i crear una nova vida. I què volen fer ara?”, pregunta Gael. “L'única cosa que em poden llevar, els meus somnis: treballar, futbol, formar una família i, algun dia, crear una associació per a persones que es troben en una situació similar a la que jo he viscut al carrer”. Gael no és l'únic a qui se li ha negat l'asil. En l'Estat espanyol sol s'admeten un 5% de les sol·licituds de protecció internacional.

Erika i Eduardo són sol·licitants d'asil procedents de Colòmbia. Fa un parell d'anys van arribar a la CAB acompanyats dels seus tres fills. “Teníem una vida còmoda, amb les nostres carreres i amb la nostra família. Vam ser perquè la situació no era segura i comencem de zero”, explica Erika. Malgrat tenir carreres professionals a Colòmbia, aquí no poden homologar-les, per la qual cosa han hagut de tornar a formar-se. Però aquesta emergència sanitària ha tornat a detenir les seves vides. https://youtu.be/6gkddy0xcl4

Fugint d'Amèrica Llatina

Segons dades del Ministeri de l'Interior espanyol, 4.826 persones van sol·licitar asil en la CAB l'any passat, de les quals 3.395 ho van fer en Bizkaia, 891 a Àlaba i 540 a Guipúscoa. En comparació amb la situació de 2018, s'ha triplicat la xifra, ja que en aquest any es van registrar en la CAB 1.595 sol·licituds.

De totes les sol·licituds d'asil presentades en 2019, CEAR-Euskadi va atendre gairebé a la meitat (2.328), sent les principals nacionalitats les següents: Veneçuela, Nicaragua, Colòmbia i Hondures.

A pesar que l'any 2020 s'han tancat les fronteres i s'han suspès les tramitacions d'asil degut al COVID-19, en els cinc primers mesos de l'any s'han registrat en la CAPV 1.124 sol·licituds d'asil: 688 en Bizkaia, 298 a Àlaba i 138 a Guipúscoa.

El perfil de nacionalitat dels sol·licitants tampoc ha variat: la majoria són llatinoamericans, joves, de 18 a 35 anys. No hi ha dades desagregades per sexe, però en general els percentatges són bastant semblants (el percentatge de dones que sol·liciten asil és lleugerament inferior al dels homes).