"Les emissions de CO2 han descendit", va titular la premsa mundial al maig de 2020, després que a l'abril les emissions de diòxid de carboni es reduïssin un 17%. Ara s'ha demostrat que l'impacte de la paralització econòmica provocada per la pandèmia en la primavera en gairebé tothom va ser molt breu per a canviar la dinàmica que el món ve arrossegant en les últimes dècades a les emissions de gasos d'efecte d'hivernacle.
La presència del diòxid de carboni en l'atmosfera del planeta Terra ha superat enguany la barrera instal·lada en 2019: L'Organització Mundial de la Meteorologia (WMO per les seves sigles en anglès) ha advertit que el CO₂, principal gas d'efecte d'hivernacle humà, ha arribat a tenir en l'atmosfera 417,1 parts per milió, 2,4 parts més que l'any anterior. "Superem els 400 parts per milió en 2015 i superem els 410 parts en quatre anys, a la velocitat més ràpida que s'ha vist mai en els registres anteriors", ha dit el secretari general de la WMO, Petteri Taalás. "La disminució de les emissions provocades pels tancaments per COVID-19 ha estat una mica important en la dinàmica a curt termini. Hem de doblegar la corba.
A pesar que l'any encara no ha acabat, enguany encara es desconeix fins a quin punt arribarà la concentració de CO₂, les principals estacions meteorològiques que es dediquen a mesurar per tot el planeta continuen certificant la pujada dels diòxid de carboni, tant en l'estació de Mauna Lloa situada a les Illes Hawaii, com en la de Tasmània australiana Capi Grim.
No s'esmenta l'increment del metà en 2020. S'espera que aquest gas, de gran importància en el mareig del clima, també augmenti, ja que així ho va fer en 2019..
Els registres mundials dels components gasosos de l'atmosfera terrestre estan reunits des de 1958. El nivell de diòxid de carboni és gairebé 100 parts més alt que llavors: En 62 anys el CO₂ ha experimentat un increment del 31% en la nostra atmosfera.
Biologian doktorea, CESIC Zientzia Ikerketen Kontseilu Nagusiko ikerlaria eta Madrilgo Rey Juan Carlos unibertsitateko irakaslea, Fernando Valladares (Mar del Plata, 1965) klima aldaketa eta ingurumen gaietan Espainiako Estatuko ahots kritiko ezagunenetako bat da. Urteak... [+]
Nola azaldu 10-12 urteko ikasleei bioaniztasunaren galerak eta klima aldaketaren ondorioek duten larritasuna, “ez dago ezer egiterik” ideia alboratu eta planetaren alde elkarrekin zer egin dezakegun gogoetatzeko? Fernando Valladares biologoak hainbat gako eman dizkie... [+]
Eskoziako Lur Garaietara otsoak itzularazteak basoak bere onera ekartzen lagunduko lukeela adierazi dute Leeds unibertsitateko ikertzaileek.. Horrek, era berean, klima-larrialdiari aurre egiteko balioko lukeela baieztatu dute, basoek atmosferako karbono-dioxidoa xurgatuko... [+]
Munduko landa eremu periferikoetan 4 milioi kilometro koadro laborantza lur abandonatu dira azken 75 urteotan. Orain arte arrazoi ekonomikoengatik uzten baldin baziren nagusiki, gerora, klima aldaketak ere horretara bideratuko ditu geroz eta gehiago. Bioaniztasuna babesteko xede... [+]
No hi havia ningú o tots. Que tots sofrim almenys si no es donen els canvis necessaris perquè ningú sofreixi l'emergència climàtica. Vostè –lector–, jo –Jenofá-, ells –pobres– i ells –rics–. Els incendis de Los Angeles no em van produir satisfacció, però... [+]