Fa pocs dies ens assabentem que el col·legi públic de Castejón ha demanat al Departament d'Educació que abandoni el programa d'aprenentatge d'anglès (PAI). Aquesta notícia està íntimament relacionada amb la inquietud de la majoria dels professors i famílies que coneixen bé el programa. I això es basa en el fet que el programa es va implantar, en tot cas, fa vuit anys, sense un marc de recerca i planificació educativa, quan es van produir les retallades més greus en l'educació de la Comunitat Foral, tant en les subvencions com en l'acolliment del personal. No hi havia material ni dotació pressupostària per a la contractació de professors experts en anglès. I aquestes són les claus perquè el programa d'ensenyament d'idiomes aconsegueixi l'èxit que es desitja, és a dir, augmentar la capacitat de comunicació en l'idioma que s'aprèn.

El Departament d'Educació va realitzar el següent estudi: “Avaluació i seguiment de la competència lingüística en anglès dels alumnes matriculats en centres amb programa British o PAI”. Doncs bé, després de 9 anys d'aprenentatge de l'idioma entre 8 i 14 sessions de la setmana, més de la meitat dels alumnes aconseguien els nivells Pr-A1 i A1 (1r de l'Escola d'Idiomes) en les expressions orals i escrites. Només el 15-21% arribaven al 2n curs de l'Escola d'Idiomes i milloraven una mica la comprensió escrita, com sempre. És a dir, després de tots els anys d'escolarització amb l'anglès, la majoria dels estudiants aconsegueixen la capacitat d'expressió oral i escrita que un adult obté en un any, amb quatre hores setmanals. Inquietant.

Però no és només que la competència en anglès no es desenvolupi tal com s'esperava, després de tants anys d'aprenentatge, sinó que desgraciadament les àrees que s'imparteixen en anglès perden substancialment la profunditat dels continguts i les possibilitats pedagògiques; s'accentuen els problemes de comportament i es difumina l'atenció a la diversitat, ja que els alumnes aprenen més d'un terç de la jornada i han d'adquirir nous aprenentatges en un idioma que no coneixen. Sense esmentar tot això, la pèrdua d'autoestima i acte-opinió que es genera en els anys del període escolar per un programa mal plantejat pedagògicament i curricular.

Els alumnes no se submergeixen en el llenguatge, sinó que s'ofeguen en ell. Per cert, crida l'atenció que des de la implantació del PAI, el negoci de les acadèmies, cursos i ajudes en anglès a Navarra ha augmentat molt quan el suposat programa perseguia la desaparició de la necessitat d'aquestes ajudes externes per a garantir el dret de tots els alumnes a aprendre anglès.

Per a fer aquest pas, el centre ha comptat amb l'aprovació expressa del claustre i del consell escolar, integrat per la representació del professorat, de les famílies i de l'administració. D'altra banda, han elaborat un pla d'abandó del programa, argumentant les raons de la seva sortida, plantejant nous objectius lingüístics del centre, preveient la plantilla futura i organitzant la caducitat del programa per cursos. Per tant, el centre ha analitzat molt bé el context en el qual està treballant i els avantatges i inconvenients d'aquesta metodologia per als seus alumnes i alumnes, i ha pres una decisió després d'una reflexió i consens, a partir de l'avaluació de la seva realitat educativa durant molts anys.

Per això és vergonyós dir, com diu UPN, que el Claustre i el Consell Escolar tornen a l'organització de fa vuit anys per ser abertzales. I a més d'una vergonya, distorsiona i simplifica el problema, i és una mentida rodona, perquè tracta d'enganyar la gent. I quant a UPN, sabem que ells van obrir de qualsevol manera el programa PAI, sense pensar en professors, recursos econòmics o ajudes curriculars, amb l'objectiu de fer front al model D, tal com va reconèixer Yolanda Barcina. No es pot forçar la realitat, no es pot creure cap d'aquests arguments, perquè els professors sabem que els danys per a la majoria dels alumnes són abans que la fugida cap a un partit polític, encara que llavors i ara el PSN ens ajudi. Els nostres alumnes no tenen per què sofrir la desorganització de la política partidista, i els professors no ens quedarem callats mentre proven amb tota una generació d'estudiants per a justificar les males ocurrències de qualsevol.

Perquè felicitem els professors per la professionalitat que han demostrat, pel valor d'actuar en contra i en coherència en el context de moltes escoles, i per no creure en la mentida que guia a la societat. Aprendre idiomes, però prioritzar les necessitats de l'alumnat.

Arantxa Ruiz Vidorreta.

Raúl López Ekai.