Iñigo Cabacas Liceranzu va morir el 5 d'abril de 2012 a conseqüència d'un pelotazo de goma llançat per l'Ertzaintza, pocs dies després de ser ferit. Sis anys i mig després, el judici per l'homicidi s'ha celebrat en el Palau de Justícia de la capital biscaïna. El judici, iniciat el 15 d'octubre, es prolongarà fins al 9 de novembre i en les catorze sessions que se celebraran en aquest període declararan més d'un centenar de testimonis. La família de Cabacas i la plataforma Iñigo gogoan han denunciat, no obstant això, que no tots els responsables de l'assassinat s'asseuran en el banc dels acusats , com l'ertzaina UGARTEKO, que estava a càrrec de l'operació policial. La versió defensada per la majoria dels agents processats no coincideix amb l'aportada per diversos textos en els quals ja s'ha executat la tercera part del judici.
La primera sessió del judici es va iniciar el 15 d'octubre amb les declaracions dels sis ertzaines acusats de “assassinat per imprudència greu”. Tres dels agents van tenir alguna responsabilitat en l'operació policial que va causar la mort de Cabacas, i altres tres han reconegut haver efectuat el tret d'arma de foc. Encara que van ser més els policies que van utilitzar els fusells que van llançar pilotes de goma, no han estat identificats i no seran jutjats.
Els testimoniatges dels ertzaines imputats van ser contradictoris: la majoria va opinar que la policia operativa va ser “la correcta i adequada” i “l'única manera de prendre el control” davant una multitud de persones, però l'ex agent que tenia el màxim nivell operatiu no es va unir a aquesta versió. D'acord amb això, el grup que va participar en l'operatiu a penes tenia experiència en l'ús de pilotes de goma i es va comportar sense coneixements sobre l'ús dels fusells. El fet que diversos agents afirmessin que desconeixien que les pilotes de goma podien causar la mort a causa de l'incendi. Els responsables de les furgonetes núm. 13 i 14, per part seva, van desmentir les paraules de l'oficial de què es tractava d'un grup sense experiència.
L'ertzaina, que s'ha desmarcat de la versió majoritària, no era partidari d'entrar en la plaça, però en estar a les ordres d'UGARTEK com a cap d'operacions en la seu de Deusto (Bilbao), va haver de fer-ho. “Jo no era partidari d'entrar; si fora per mi, ens haguéssim anat”, va manifestar. No obstant això, aquest era l'encarregat de tot el que ocorria al carrer i, per tant, podia ser impedit per les càrregues de la policia. Assenyala que no va ser capaç de fer-ho perquè no va poder estar “atent a tot”. Malgrat haver actuat com a oficial aquest dia, va comprendre que la responsabilitat sobre els fets requeia sobre els supervivents.
Després de la primera sessió en la qual van ser nomenats de manera indirecta els alts càrrecs, en la tercera sessió del judici del 17 d'octubre l'ertzaina Jorge Aldekoa va dirigir la pilota de la responsabilitat que havia llançat sobre la seva teulada a l'agent imputat. Al seu judici, les decisions que es prenguin en aquest moment han de ser preses per "l'autoritat que té informació local", independentment de les ordres que provinguin de la comissaria. A més, va assegurar que els agents de l'Ertzaintza estan preparats per a aquesta mena d'intervencions, que s'estan duent a terme.
Per part seva, el sindicat d'ertzaines Ernek ha posat en marxa un comunicat en el qual ha assenyalat que “és un lideratge polític i policial ”. En paraules del sindicat, “els principals responsables no solen estar gairebé mai coordinant esdeveniments” i ha llançat la següent pregunta: “I ara, qui asseurà en la banqueta als veritables encarregats?”.
En 2010 era directora de l'acadèmia d'ertzaines d'Arkaute i l'actual viceconsejera de Medi Ambient, Elena Moreno, també va declarar en la tercera sessió, defensant que la formació de l'acadèmia ensenya a disparar als ertzaines.
Les versions de diversos ciutadans que han declarat com a testimonis en les sessions celebrades els dies 16, 17, 22 i 23 d'octubre diuen que no va haver-hi cap incident que justifiqués l'agressió policial, que els ertzaines van iniciar sense previ avís la càrrega, que van disparar cara a cara i a “colpejar” a la gent, que els agents desojaron les peticions d'ambulàncies de la gent després de la ferida de Cabacas i van utilitzar la violència. Aquesta versió xoca de ple amb els relats de la majoria dels ertzaines.
Entre les declaracions dels ciutadans destaquen les realitzades pel conductor d'un autobús que va passar pel lloc i la infermera que va atendre a Cabacas. La primera d'elles va al·legar que en aquell moment no hi havia viatgers en l'autobús i que l'Ertzaintza havia disparat per a garantir el benestar dels passatgers que es trobaven dins de l'autobús. El segon va manifestar que, malgrat demanar una ambulància als ertzaines, no li van fer cas i que havia avisat als serveis d'emergència. Va assegurar que se li havia fet un temps interminable fins que va arribar l'ambulància, i quan va preguntar per què trigava tant a arribar, va respondre que els ertzaines li havien impedit l'accés a aquesta.
La sisena sessió del judici s'ha iniciat aquest dimecres, 24 d'octubre, al matí. Al costat dels ertzaines que prestaran declaració en el lloc també estarà Ugarte, que ha estat citat com a testimoni, l'agent que va dirigir l'operació i que va donar l'ordre de “entrar en el carreró, amb tot el que tenim”. Aquest també ha acusat l'ertzaina imputat, únic que ha criticat la intervenció d'aquell dia, amb el màxim nivell de l'operació: “L'oficial em va dir que no estaven participant. Només jo vaig intentar que l'oficial baixés del cotxe. No li vaig dir si havia d'utilitzar una escopeta o un xiulet.
Convocats per la plataforma Iñigo gogoan i amb l'ànim de denunciar que no estan entre els acusats d'UGARTEKO, s'han concentrat aquest dimecres al matí, abans de començar el ple. Al costat de la família i amics de Cabacas han comparegut l'advocada catalana Laia Serra i el membre de la plataforma Stop Belis de Goma, Carles Guillot, per a parlar com a observadors.
Abenduaren 15ean Ertzaintzak artxibatu egin zuen Cabacasen hilketari buruzko barne ikerketa, eta gurasoek gutun batean adierazi dute “harridura eta atsekabea” eragin ziela erabakiak. Josu Erkoreka Jaurlaritzako Segurtasun sailburuari leporatu diote euren samina... [+]
Eusko Jaurlaritzako Segurtasun sailburu Josu Erkorekak azaldu duenez, sei auzipetuei ezin zaie ardura diziplinariorik eskatu, haietako bost (Juan José de Pablo 'Ugarteko' ertzainburua tartean) jada ez direlako funtzionarioak, eta seigarrenak, tiro egiteko agindua... [+]
Iñigo Cabasen heriotzagatik kondenatutako ertzainak ez du kartzelara sartu behar izango, baina lau urteko inhabilitazioa ezarri dio Bizkaiko Lurralde Auzitegiko epaimahaiak.