El Govern d'Espanya va denegar les ajudes a familiars de presos d'ETA morts a conseqüència de la guerra bruta de l'Estat espanyol. Però els morts mai van ser jutjats ni condemnats com a terroristes per presumptes delictes comesos. Així, els familiars de les deu víctimes del GAL i BVE es van desplaçar a Estrasburg, ja que aquesta decisió posava en dubte el seu principi d'innocència.
El Tribunal Europeu de Drets Humans ha rebutjat la denúncia que Espanya no vulnera el Conveni Europeu amb la denegació de les indemnitzacions. No obstant això, Estrasburg no s'ha pronunciat a l'hora de decidir si aquestes víctimes tenen dret a ser indemnitzades o no pel mal moral sofert.
Espanya ha recorregut a la llei de víctimes de 2011 per a denegar les ajudes, que obliga a l'Estat a no indemnitzar als membres o familiars que han participat en l'organització terrorista. No obstant això, entre les víctimes que han interposat una denúncia a Estrasburg no hi ha cap que hagi estat jutjada per pertinença a ETA.
Abans d'acudir a Europa, el cas es va debatre en el Tribunal Constitucional i dos dels jutges del tribunal van emetre un vot particular, ja que en la seva opinió tampoc estava provat que les víctimes anessin membres d'ETA o no.
2008an Fernando Grande Marlaska epailearen aginduz atxilotu zutenean Ibai Azkonak pairatu zituen torturak aitortu ditu Nafarroako Gobernuak. Euskalerria Irratian, pauso honek suposatzen duena azaldu du Azkonak.