El cantant gernikarra Eñaut Elorrieta ha escrit una excel·lent síntesi per al nostre poble, cantant “venim de fa temps, anem lluny”. I és veritat, som una realitat de llarga evolució i aquesta regió té alguna cosa a dir en aquest camí: L'Arbre de Guernica continua donant ombra com es va fer durant segles, i encara que fa 86 anys van voler destruir-lo, sobre la seva terra hi ha un poble en peus que està construint llibertat i pau.

Som una societat que vivim ofegada en la immediatesa. Tot i els que volem en el moment, hem d'ampliar la perspectiva i descobrir la terra en la qual vivim, perquè tenim entre mans el coneixement i la riquesa que ha estat transmesa de generació en generació. Per a què i per a qui és la clau.

Busturialdea és sempre una notícia durant els últims mesos, perquè des de 1984 algunes institucions biscaïnes i basques han manifestat la seva intenció de construir el Guggenheim en Urdaibai, reserva de la biosfera. El mega-projecte tindrà un cost de 130 milions, en les primeres previsions, i entre altres coses, pel que sembla es pagarà tot amb 40 milions al govern central espanyol. No sabem d'on sortirà la resta.

Les mobilitzacions realitzades per l'organització juvenil Ernai el mes de juny les hem fet nosaltres i, igual que en altres zones del País Basc, el fet de voler destinar la nostra comarca exclusivament a la indústria turística ens genera inquietud.

Es tracta d'impulsar l'explotació econòmica del patrimoni natural i històric que tenim, que atengui els interessos d'uns pocs. L'expansió desproporcionada dels segons habitatges, l'augment dels preus dels lloguers, el risc de gentrificació, l'augment de la demanda de recursos hídrics, l'augment dels reptes de mobilitat mitjançant el transport públic, l'augment dels riscos sobre els ecosistemes més sensibles, la mercantilització de la cultura, la precarització dels llocs de treball... I tot, a més, amb diners públics.

Doncs no.

Cal abordar el debat amb perspectiva i, fent un repàs al que ens mostren els processos de transformació i desafiament de l'època, prioritzar les tasques que tenim en l'actualitat: la crisi ecosocial i/o la crisi de la cura evidencien la necessitat i urgència d'un altre sistema productiu i reproductiu, i els moviments que s'estan involucrant en aquests projectes, fins i tot a la nostra regió, estan teixint proposades de transició ecosocial (comunitats locals, de recuperació, de sostenibilitat global, etc.).

En un moment en el qual la salut i el dret a viure i ser atès de manera digna, l'existència de llits a l'hospital de la zona per a malalts crònics i pal·liatius és una inversió urgent, i tant la plataforma amb llits com els moviments dels pensionistes porten temps reivindicant-ho.

Davant el procés industrial promulgat durant anys per les decisions polítiques, centrar-se en la indústria sostenible de valor afegit, aprofundir en la modernització del cooperativisme (que allunya l'abús de subcontractacions que generen vida precària de la seva filosofia fundacional), realitzar apostes reals al sector primari basades en la sobirania alimentària, tenir models de turisme sostenible, desenvolupar projectes d'educació per a la sostenibilitat (reglada i comunitària), estratègies respiratòries per al sistema basc de la cultura, polítiques d'inclusió......

Aquí hauríem de situar la potencialitat de la política pública i la força i els recursos de l'impuls comunitari.

En Busturialdea som majoria els qui apostem per un model de comarca en el qual el treball digne, la vida lliure, la cura pública-comunitària, el prestigi de la cultura basca i els equilibris amb la naturalesa estan en el centre.

Hi ha recursos per a construir un pla que abordi els problemes estructurals reals i respongui als reptes de la regió, i ens toca posar al seu servei tots els coneixements i eines que tenim. Hem de centrar-nos en la determinació d'adquirir drets a través de la lluita i defensar el nostre.

Nosaltres estem i estarem en això. Oberts a la col·laboració amb l'objectiu de fomentar l'emprendizaje a favor de les majories socials. En Busturialdea hem rebut genealogia, hem après, ens han transmès. Estem decidits a aixecar la mirada i construir la Busturialdea d'avui i de demà sobre valors igualitaris, comunitaris, ciutadans i transformadors.

No permetrem que el nostre present i el nostre futur estiguin en mans d'elits privilegiades.

Ibon Meñika Orue-Etxebarria, Irati Omagoieaskoa, Ió Basurko

Crear, Ernai, LAB Busturialdea