El cantant gernikarra Eñaut Elorrieta ha escrit una excel·lent síntesi per al nostre poble, cantant “venim de fa temps, anem lluny”. I és veritat, som una realitat de llarga evolució i aquesta regió té alguna cosa a dir en aquest camí: L'Arbre de Guernica continua donant ombra com es va fer durant segles, i encara que fa 86 anys van voler destruir-lo, sobre la seva terra hi ha un poble en peus que està construint llibertat i pau.
Som una societat que vivim ofegada en la immediatesa. Tot i els que volem en el moment, hem d'ampliar la perspectiva i descobrir la terra en la qual vivim, perquè tenim entre mans el coneixement i la riquesa que ha estat transmesa de generació en generació. Per a què i per a qui és la clau.
Busturialdea és sempre una notícia durant els últims mesos, perquè des de 1984 algunes institucions biscaïnes i basques han manifestat la seva intenció de construir el Guggenheim en Urdaibai, reserva de la biosfera. El mega-projecte tindrà un cost de 130 milions, en les primeres previsions, i entre altres coses, pel que sembla es pagarà tot amb 40 milions al govern central espanyol. No sabem d'on sortirà la resta.
Les mobilitzacions realitzades per l'organització juvenil Ernai el mes de juny les hem fet nosaltres i, igual que en altres zones del País Basc, el fet de voler destinar la nostra comarca exclusivament a la indústria turística ens genera inquietud.
Es tracta d'impulsar l'explotació econòmica del patrimoni natural i històric que tenim, que atengui els interessos d'uns pocs. L'expansió desproporcionada dels segons habitatges, l'augment dels preus dels lloguers, el risc de gentrificació, l'augment de la demanda de recursos hídrics, l'augment dels reptes de mobilitat mitjançant el transport públic, l'augment dels riscos sobre els ecosistemes més sensibles, la mercantilització de la cultura, la precarització dels llocs de treball... I tot, a més, amb diners públics.
Doncs no.
En Busturialdea som majoria els qui apostem per un model comarcal en el qual el treball digne, la vida lliure, la cura pública-comunitària, el prestigi de la cultura basca i els equilibris amb la naturalesa estan en el centre
Cal abordar el debat amb perspectiva i, fent un repàs al que ens mostren els processos de transformació i desafiament de l'època, prioritzar les tasques que tenim en l'actualitat: la crisi ecosocial i/o la crisi de la cura evidencien la necessitat i urgència d'un altre sistema productiu i reproductiu, i els moviments que s'estan involucrant en aquests projectes, fins i tot a la nostra regió, estan teixint proposades de transició ecosocial (comunitats locals, de recuperació, de sostenibilitat global, etc.).
En un moment en el qual la salut i el dret a viure i ser atès de manera digna, l'existència de llits a l'hospital de la zona per a malalts crònics i pal·liatius és una inversió urgent, i tant la plataforma amb llits com els moviments dels pensionistes porten temps reivindicant-ho.
Davant el procés industrial promulgat durant anys per les decisions polítiques, centrar-se en la indústria sostenible de valor afegit, aprofundir en la modernització del cooperativisme (que allunya l'abús de subcontractacions que generen vida precària de la seva filosofia fundacional), realitzar apostes reals al sector primari basades en la sobirania alimentària, tenir models de turisme sostenible, desenvolupar projectes d'educació per a la sostenibilitat (reglada i comunitària), estratègies respiratòries per al sistema basc de la cultura, polítiques d'inclusió......
Aquí hauríem de situar la potencialitat de la política pública i la força i els recursos de l'impuls comunitari.
En Busturialdea som majoria els qui apostem per un model de comarca en el qual el treball digne, la vida lliure, la cura pública-comunitària, el prestigi de la cultura basca i els equilibris amb la naturalesa estan en el centre.
Hi ha recursos per a construir un pla que abordi els problemes estructurals reals i respongui als reptes de la regió, i ens toca posar al seu servei tots els coneixements i eines que tenim. Hem de centrar-nos en la determinació d'adquirir drets a través de la lluita i defensar el nostre.
Nosaltres estem i estarem en això. Oberts a la col·laboració amb l'objectiu de fomentar l'emprendizaje a favor de les majories socials. En Busturialdea hem rebut genealogia, hem après, ens han transmès. Estem decidits a aixecar la mirada i construir la Busturialdea d'avui i de demà sobre valors igualitaris, comunitaris, ciutadans i transformadors.
No permetrem que el nostre present i el nostre futur estiguin en mans d'elits privilegiades.
Ibon Meñika Orue-Etxebarria, Irati Omagoieaskoa, Ió Basurko
Crear, Ernai, LAB Busturialdea
Bidali zure iritzi artikuluak iritzia@argia.eus helbide elektronikora
ARGIAk ez du zertan bat etorri artikuluen edukiarekin. Idatzien gehienezko luzera 4.500 karakterekoa da (espazioak barne). Idazkera aldetik gutxieneko zuzentasun bat beharrezkoa da: batetik, ARGIAk ezin du hartu zuzenketa sakona egiteko lanik; bestetik, egitekotan edukia nahi gabe aldatzeko arriskua dago. ARGIAk azaleko zuzenketak edo moldaketak egingo dizkie artikuluei, behar izanez gero.
Els professors i professores de l'ensenyament públic tenim la necessitat i el dret a actualitzar i millorar el conveni laboral que no s'ha renovat en quinze anys. Per a això, hauríem d'estar immersos en una veritable negociació, però la realitat és nefasta. Una negociació en... [+]
Fa unes setmanes, al carrer Diputació, en el centre de Vitòria-Gasteiz, dos homes van llançar a una persona sense llar des del petit replà de l'escala que donava a l'exterior del local on dormia. No sols ho van derrocar, sinó que immediatament van col·locar davant la llotja... [+]
Des de la lingüística o la glotofobia i, per descomptat, des de l'odi contra el basc, hem vist moltes vegades el nostre basc convertit en l'odre de tots els pals. L'últim, el president de Kutxabank, Anton Arriola, ha estat l'encarregat de makilakar i agitar la nostra llengua.El... [+]
Que no busquin aquest enllaç des d'Ezkio ni des d'Altsasu, i molt menys travessant el riu Ebre per Castejón. La connexió, o més ben dit, les connexions entre la I basca i el TAV navarrès, ja són una realitat. Aquests vincles en plural són els que haurien de preocupar-nos i... [+]
No surtis amb soroll, no et confrontis, no et victimitzis... i obeeixis. Com a subjectes oprimits, en aquest cas com a bascos, parlem, en quantes ocasions hem hagut d'escoltar? Irònicament, fa dos anys, en la Trobada Euskaltzale Independentiston Topaketak, Amets Arzallus va dir:... [+]
Aurten "Israel Premier Tech" txirrindularitza talde israeldarra ez da Lizarraldeko Miguel Indurain Sari Nagusia lasterketara etorriko. Berri ona da hori Palestinaren askapenaren alde gaudenontzat eta munstro sionistarekin harreman oro etetea nahi dugunontzat, izan... [+]
Intsumituek denbora luzez egindako borroka gogorra eta mingarria izan zen, baina irabazi zuten, eta garaipen hura behin betikoa izango zela uste genuen, atzera bueltarik gabea. Baina badirudi, politikari batzuen ahotik aterata, eskalada militaristari gorazarre egin eta berriz... [+]
Punto Bobo liburuaren irakurketan murgilduta, Itxaso Martin Zapirain egilearen Eromena, Azpimemoria eta Isiltasunak Idazten ikerketa lanean sentitu nuen egiazkotasun eta maila etikoarekin egin dut berriz ere topo. Eta hortaz, hara bueltatu. “Oihu izateko jaio zen isiltasun... [+]
Dirudienez, Euskal Herrian migrazioa arazo bilakatu da azken bi hamarkadetan. Atzerritarrez josi omen dira gure lurrak. Gure kultura arriskuan omen dago fenomeno “berri” horren ondorio. Lapurretak, bortxaketak, liskarrak… Bizikidetza arazo horiek guztiak... [+]
Azken hamarkadetan euskararen biziberritzeak duen erronka handienetakoa, euskararen ezagutzaren unibertsalizazioarekin batera, erabilerarena da. Askotan, gazteen euskararen erabileran jarri ohi dugu fokua, baita euskararen erabilerak izan duen eta izan dezakeen bilakaeraren... [+]
Goizean jaiki orduko hasten dira desegokitasunak. Beharbada lotarako erabili duzun lastaira ere ez zen egokiena. Baina, ezin ba idatzi desegoki sentiarazten nauten guztiez. Horregatik, udaberriko ekinozioa –egunaren eta gauaren arteko oreka– dela eta, oraindik ere,... [+]
Ez da gauza berria politikari profesionalak gizarteko arazoak estaltzeko ahaleginetan ibiltzea. Azkenaldian Denis Itxaso -EAEko Etxebizitza sailburua- entzun dugu etxegabetzeei garrantzia kenduz eta aditzera emanez gurean bazterreko fenomenoa direla; eta Begoña Alfaro... [+]
Antropozentrismoaren aldaera traketsena eurozentrismoa izan zen. Europako mendebaldea, geografikoki, Kontinente Euroasiarraren penintsula txiki bat besterik ez da, baina lau mende luzez gertaera demografiko, teknologiko eta ideologiko batzuk zirela medio, bazter horretako... [+]
Badakizuenok badakizue, beste gauza asko bezala, euskararen aldeko borrokan ere politikoek, eragile batzuek eta hedabideek beraien antzezlana saldu nahi digutela, benetakoa balitz bezala.
Lehen urtean pozik jaso nuen, "Euskaraldi" hau. Zer edo zer zen, ezer ez zegoela... [+]