Traduït automàticament del basc, la traducció pot contenir errors. Més informació. Elhuyarren itzultzaile automatikoaren logoa

Sobirania/s: què volem prioritzar?


08 de setembre de 2023 - 13:01
Última actualització: 15:16
Zarata mediatikoz beteriko garai nahasiotan, merkatu logiketatik urrun eta irakurleengandik gertu dagoen kazetaritza beharrezkoa dela uste baduzu, ARGIA bultzatzera animatu nahi zaitugu. Geroz eta gehiago gara, jarrai dezagun txikitik eragiten.

Herribiltza acaba de publicar en ARGIA i Mediabask la resposta que dona al document “Euskal Herria Sobirania: recuperant les nostres condicions de vida”, document que Bizi va publicar en 2018. Segons Herribiltza, "el moviment vital dona fals sentit a la paraula sobirana". Basant-se en la traducció basca-francès d'Elhuyar i en la definició francesa del diccionari Petit Robert, Herribiltza creu que "el veritable sentit d'Euskal Herria Burujabe és Euskal Herria independent, el poble basc sobirà".

Seguint aquesta lògica, es reduiria a "independència alimentària" el concepte de "sobirania alimentària" que Via Pagesa ha donat a conèixer des de 1993? L'absurd seria bastant greu: la "sobirania alimentària" es fonamenta en el reconeixement del dret a posar en planta amb total autonomia els recursos per a produir la seva pròpia alimentació per a cada població, Estat o Grup Estatal, a través de les polítiques agràries que considerin més adequades i sense que es produeixin efectes negatius sobre la població d'altres països. Aquesta noció de "sobirania alimentària" es va manifestar en contra de l'organització dels mercats culturals promoguda per l'Organització Mundial del Comerç (OMC), organització que, desgraciadament, va ser implantada en planta per molts Estats "independents".

Si definim col·lectivament el projecte de sobirania alimentària, energètica, cultural, etc., seria lamentable no crear una organització política que pogués materialitzar aquest projecte

En línia amb aquesta definició de sobirania alimentària, Bizi vol defensar els principals determinants de totes les condicions de les nostres vides, és a dir, tot el que avui necessitem per a l'habitatge, per a escalfar-se, per a alimentar-se, per a moure's i fins i tot per a construir com a persones dins d'una comunitat humana amb significat col·lectiu. Avui volem construir territoris capaços d'acollir i alimentar a tots i als quals seguiran. A aquesta recuperació de les condicions de les nostres vides li diem sobirania.

Seria millor que Bizi posés "la seva energia a favor de la sobirania institucional" com a convidada per Herribiltza? Evidentment, des de molts aspectes de la realitat que vivim, la centralització i concentració dels poders en una capital exterior no és, per descomptat, la millor solució per a defensar les condicions de les nostres vides, per a defensar la nostra sobirania. Però, sincerament, no hi ha raó per a pensar que la sobirania institucional de territoris més petits com Euskal Herria sigui a priori millor. Als 20 anys podrem dir que si hem gastat la nostra energia per a aconseguir la independència d'Euskal Herria, si aquest nou Estat és un paradís fiscal, si ningú parla en basca, si el seu cultiu és insostenible i encara no satisfà les necessitats d'un quart de la població, si continua depenent del petroli, si la seva cultura és folklorizada, per a la plaça de turistes que han expulsat als seus habitants de l'interior de les ciutats, etc. ?

Segons el diccionari Robert, aquest estat seria sobirà. No segons Bizi. Però això, evidentment, no vol dir que la sobirania institucional no sigui adequada per a nosaltres. Si definim col·lectivament el projecte de sobirania alimentària, energètica, cultural, etc., basat en l'alliberament de les necessitats falses i en la sostenibilitat ambiental, seria lamentable que no es creessin institucions polítiques que poguessin materialitzar aquest projecte. Per exemple, com la Cambra d'Agricultura que aposta per l'emancipació des d'un model de cultiu incompatible amb la realitat econòmica i cultural del Nord.

Bizi prima la lògica vertical ascendent: les reivindicacions institucionals han de basar-se en la defensa de les condicions de les nostres vides

Aquests punts de vista de Bizi sobre la sobirania es detallen en l'article "Sobirania i Sobirania" publicat per la Fundació Telesforo Montsó en 2020. També expliquem que a Europa els anomenats moviments "sobirans", tant els de la dreta com els de l'esquerra, tenen la mateixa lògica vertical descendent, segons la qual les decisions polítiques —i, en definitiva, les mesures que s'aplicaran a la població— es deriven de la seva concepció de la sobirania institucional. Bizi, per contra , prima la lògica vertical ascendent: les reivindicacions institucionals han de basar-se en la defensa de les condicions de les nostres vides.

Per això, Bizi treballa perquè els abertzales i no nacionalistes defineixin junts un mateix projecte de territori sostenible i just per a Euskal Herria. Si els independentistes volen que la majoria social s'agrupi darrere del seu projecte institucional, tenen molt interès a ajudar-la! El Grup Bizi presentarà en el 2023 Euskal Herria Independent que se celebrarà els dies 7 i 8 d'octubre en Baiona la versió actualitzada del document 2018 amb propostes per a accelerar la metamorfosi ecològica i social per a avançar cap a un País Basc sobirà, sostenible i solidari. Esperem que aquesta proposta s'enriqueixi amb les aportacions de tots els que comparteixen aquests objectius. En Baiona ens veiem aviat!

Moviment vital

Bidali zure iritzi artikuluak iritzia@argia.eus helbide elektronikora

ARGIAk ez du zertan bat etorri artikuluen edukiarekin. Idatzien gehienezko luzera 4.500 karakterekoa da (espazioak barne). Idazkera aldetik gutxieneko zuzentasun bat beharrezkoa da: batetik, ARGIAk ezin du hartu zuzenketa sakona egiteko lanik; bestetik, egitekotan edukia nahi gabe aldatzeko arriskua dago. ARGIAk azaleko zuzenketak edo moldaketak egingo dizkie artikuluei, behar izanez gero.


T'interessa pel canal: Irakurleen gutunak
2024-07-23 | Josu Jimenez Maia
El cas 'La Plutònica'

A pesar que han passat dos segles, el problema de La Plutònica no es pot deixar esvair en el pou de l'oblit. A més de 200 anys enrere per a conèixer la història de La Plutònica, hem de remuntar-nos a l'altre costat de l'oceà, Montevideo.

Els germans José Rosendo i Valentín... [+]


La quadrilla a examen

La quadrilla és una dels senyals d'identitat dels bascos. Tot basc té una quadrilla o, almenys, això és el que s'espera d'un basc nat. No és per a menys, perquè podríem dir que la Quadrilla és la unitat social d'Euskal Herria, l'àtom o component bàsic de la nostra societat... [+]


2024-07-22 | Rober Gutiérrez
'Anything is possible'

L'endemà passat, l'ona publicitària anunciadora de l'Ironman de Vitòria deia: “Anything is possible”. Tenia una cita amb un amic en la Plaça Nova de Vitòria-Gasteiz i, en el camí, vaig veure altres cartells, suports publicitaris i carpes. Alguns en anglès (“Finish... [+]


Problemes de soroll a Guernica

El soroll genera greus problemes de salut i qualitat de vida. Guernica-Lumo, malgrat la seva aparent bellesa i hospitalitat, té seriosos problemes en matèria de soroll.

A mode d'introducció, es mostrarà el fet anterior. A l'altura del carrer Iparragirre de Guernica es trobava... [+]


2024-07-19 | Maru
La blancor no està de vacances

No puc contenir el foc que m'abrasa per dins, i només puc escriure aquestes estúpides paraules per a no deixar-me dominar per la desesperació.

Odi la hipocresia, avorreixo els blancs. El problema és que la blancor està a tot arreu, que tots som blancs.

És sabut que totes... [+]


En comprar un patinet elèctric caldria regalar un detector de foc

Pel que sembla, l'incendi originat el passat 13 de juliol en l'habitatge d'Errenteria es va originar en la bateria d'un patinet elèctric. En aquesta ocasió, i afortunadament, només es van produir danys materials. No obstant això, no creguis que aquest accident és una cosa... [+]


Els límits del turisme en Donostia: estem en risc

Arriba l'estiu, la principal expressió de la turistificación, i, de nou, els problemes derivats de la sobreexplotació de la ciutat com a destinació turística són especialment visibles, com el soroll o la massificació dels carrers. No obstant això, ens preocupen més els... [+]


Proposta de model del Matrimoni Basc de Lekeitio perquè el PNB investigui el camí de la reflexió

En 1977 es va posar en marxa l'Euskal Kopa de Lekeitio, era una època de transició. En l'època de la República, l'any 1931, les primeres Noces Basques va sortir del Batzoki. En 1964 també es va celebrar en Lekeitio el Campionat d'Euskadi de Bodas, en homenatge a Resurrecció... [+]


Celebració de la Hispanitat

Fa uns anys que vaig passar un cap de setmana a Pamplona. Era el 12 d'octubre.

Em va sorprendre veure a desenes de llatinoamericans celebrant efemèrides, amb concerts, txosnas i tot. Havia celebrat la conquesta dels meus avantpassats? ! Vaig pensar que l'assimilació cultural... [+]


Necessitat de planificació de les energies renovables al País Basc

Les mentalitats conservadores tenen por al terme planejament, enllaçant-se amb els corrents polítics progressistes i fins i tot comunistes, com ho fan avui els nous autoritarismes (Milei, Meono, Orban, Aznar, entre altres). No obstant això, la idea de planificació segueix en... [+]


Meaka-Irimo continua viu!
Fa temps un cop de vent ens va anunciar que una empresa anava a construir una central eòlica en el mont Irimo. La majoria no ho creia. Menys encara els que coneixen l'orografia i el caràcter rocós del mont Irimo. -Però sap vostè quina destrossa farien en baixar la muntanya... [+]

2024-07-11 | Patxi Juaristi
El XIX Congrés d'Estudis Bascos El Congrés, a porta tancada

El tema de la cohesió és avui dia la primera responsabilitat de molts governs, institucions públiques i organitzacions no governamentals. De fet, les societats amb baixes desigualtats generen més fàcilment les condicions de desenvolupament econòmic, social i cultural,... [+]


En la UPV/EHU, l'euskaldunización també necessita tensió

A pesar que en les últimes dècades s'han produït avanços significatius en alguns àmbits i zones del procés d'euskaldunización, en les administracions públiques el basc s'enfronta a seriosos obstacles i amenaces. A més de l'ofensiva contra el basc que s'està desenvolupant en... [+]


La guerra del PSN

La Federació Navarresa de Municipis i Consells neix amb l'objectiu de "protegir i promoure els seus interessos compartits i l'autonomia local". En breu se seleccionarà un responsable de comunicació que haurà de dominar el castellà i el basc.

Perquè el PSN-PSOE ho rebutja... [+]


Educació

Fi de curs. El professor en la seva solitud. Li imprimeix el ritme de la reflexió que el soroll fa en la tracció del tren: ha valgut la pena el treball realitzat enguany? Extenuat, pensatiu, recorda les paraules del seu amic: “Txo, els professors no teniu dret a queixar-vos... [+]


Eguneraketa berriak daude