Traduït automàticament del basc, la traducció pot contenir errors. Més informació. Elhuyarren itzultzaile automatikoaren logoa

Sobirania/s: què volem prioritzar?


08 de setembre de 2023 - 13:01
Última actualització: 15:16
Zarata mediatikoz beteriko garai nahasiotan, merkatu logiketatik urrun eta irakurleengandik gertu dagoen kazetaritza beharrezkoa dela uste baduzu, ARGIA bultzatzera animatu nahi zaitugu. Geroz eta gehiago gara, jarrai dezagun txikitik eragiten.

Herribiltza acaba de publicar en ARGIA i Mediabask la resposta que dona al document “Euskal Herria Sobirania: recuperant les nostres condicions de vida”, document que Bizi va publicar en 2018. Segons Herribiltza, "el moviment vital dona fals sentit a la paraula sobirana". Basant-se en la traducció basca-francès d'Elhuyar i en la definició francesa del diccionari Petit Robert, Herribiltza creu que "el veritable sentit d'Euskal Herria Burujabe és Euskal Herria independent, el poble basc sobirà".

Seguint aquesta lògica, es reduiria a "independència alimentària" el concepte de "sobirania alimentària" que Via Pagesa ha donat a conèixer des de 1993? L'absurd seria bastant greu: la "sobirania alimentària" es fonamenta en el reconeixement del dret a posar en planta amb total autonomia els recursos per a produir la seva pròpia alimentació per a cada població, Estat o Grup Estatal, a través de les polítiques agràries que considerin més adequades i sense que es produeixin efectes negatius sobre la població d'altres països. Aquesta noció de "sobirania alimentària" es va manifestar en contra de l'organització dels mercats culturals promoguda per l'Organització Mundial del Comerç (OMC), organització que, desgraciadament, va ser implantada en planta per molts Estats "independents".

Si definim col·lectivament el projecte de sobirania alimentària, energètica, cultural, etc., seria lamentable no crear una organització política que pogués materialitzar aquest projecte

En línia amb aquesta definició de sobirania alimentària, Bizi vol defensar els principals determinants de totes les condicions de les nostres vides, és a dir, tot el que avui necessitem per a l'habitatge, per a escalfar-se, per a alimentar-se, per a moure's i fins i tot per a construir com a persones dins d'una comunitat humana amb significat col·lectiu. Avui volem construir territoris capaços d'acollir i alimentar a tots i als quals seguiran. A aquesta recuperació de les condicions de les nostres vides li diem sobirania.

Seria millor que Bizi posés "la seva energia a favor de la sobirania institucional" com a convidada per Herribiltza? Evidentment, des de molts aspectes de la realitat que vivim, la centralització i concentració dels poders en una capital exterior no és, per descomptat, la millor solució per a defensar les condicions de les nostres vides, per a defensar la nostra sobirania. Però, sincerament, no hi ha raó per a pensar que la sobirania institucional de territoris més petits com Euskal Herria sigui a priori millor. Als 20 anys podrem dir que si hem gastat la nostra energia per a aconseguir la independència d'Euskal Herria, si aquest nou Estat és un paradís fiscal, si ningú parla en basca, si el seu cultiu és insostenible i encara no satisfà les necessitats d'un quart de la població, si continua depenent del petroli, si la seva cultura és folklorizada, per a la plaça de turistes que han expulsat als seus habitants de l'interior de les ciutats, etc. ?

Segons el diccionari Robert, aquest estat seria sobirà. No segons Bizi. Però això, evidentment, no vol dir que la sobirania institucional no sigui adequada per a nosaltres. Si definim col·lectivament el projecte de sobirania alimentària, energètica, cultural, etc., basat en l'alliberament de les necessitats falses i en la sostenibilitat ambiental, seria lamentable que no es creessin institucions polítiques que poguessin materialitzar aquest projecte. Per exemple, com la Cambra d'Agricultura que aposta per l'emancipació des d'un model de cultiu incompatible amb la realitat econòmica i cultural del Nord.

Bizi prima la lògica vertical ascendent: les reivindicacions institucionals han de basar-se en la defensa de les condicions de les nostres vides

Aquests punts de vista de Bizi sobre la sobirania es detallen en l'article "Sobirania i Sobirania" publicat per la Fundació Telesforo Montsó en 2020. També expliquem que a Europa els anomenats moviments "sobirans", tant els de la dreta com els de l'esquerra, tenen la mateixa lògica vertical descendent, segons la qual les decisions polítiques —i, en definitiva, les mesures que s'aplicaran a la població— es deriven de la seva concepció de la sobirania institucional. Bizi, per contra , prima la lògica vertical ascendent: les reivindicacions institucionals han de basar-se en la defensa de les condicions de les nostres vides.

Per això, Bizi treballa perquè els abertzales i no nacionalistes defineixin junts un mateix projecte de territori sostenible i just per a Euskal Herria. Si els independentistes volen que la majoria social s'agrupi darrere del seu projecte institucional, tenen molt interès a ajudar-la! El Grup Bizi presentarà en el 2023 Euskal Herria Independent que se celebrarà els dies 7 i 8 d'octubre en Baiona la versió actualitzada del document 2018 amb propostes per a accelerar la metamorfosi ecològica i social per a avançar cap a un País Basc sobirà, sostenible i solidari. Esperem que aquesta proposta s'enriqueixi amb les aportacions de tots els que comparteixen aquests objectius. En Baiona ens veiem aviat!

Moviment vital

Bidali zure iritzi artikuluak iritzia@argia.eus helbide elektronikora

ARGIAk ez du zertan bat etorri artikuluen edukiarekin. Idatzien gehienezko luzera 4.500 karakterekoa da (espazioak barne). Idazkera aldetik gutxieneko zuzentasun bat beharrezkoa da: batetik, ARGIAk ezin du hartu zuzenketa sakona egiteko lanik; bestetik, egitekotan edukia nahi gabe aldatzeko arriskua dago. ARGIAk azaleko zuzenketak edo moldaketak egingo dizkie artikuluei, behar izanez gero.


T'interessa pel canal: Irakurleen gutunak
Existeix la consciència crítica en la societat actual?

Wikipedia.org considera que Gish gallop (galop de Gish) o la metralladora de fal·làcies "és una tècnica de controvèrsia que ataca a l'oponent amb el major nombre d'arguments possibles, sense tenir en compte l'exactitud o solidesa d'aquests arguments" i tindria com a efecte... [+]


2024-10-31 | Joan Mari Beloki
Russofòbia abans i ara (I)

L'origen del terme se situa a principis del segle XIX. En aquella època, les pretensions imperialistes dels liberals anglesos van xocar amb els russos, que s'estenia a Àsia i obstaculitzaven els desitjos de colonització d'Anglaterra. Per a protegir els seus interessos,... [+]


Fúnebre
Juanje, només fins després
L'advocat Juanje Soria ha mort aquest dijous, 26 d'octubre, en Pamplona/Iruña. Els ex membres del Fòrum Social Permanent recorden a Soria en aquesta carta.

Solidaritat amb el company que haurà d'acudir al jutjat el 29 d'octubre
El dimarts se celebrarà un judici per una multa a través de la Llei mordassa contra un membre de la xarxa EH Bildu. Va sofrir la persecució de l'Ertzaintza per recórrer les muntanyes que volen ser devastats i per defensar el territori, la terra, la cura i la defensa. Una... [+]

Monòlegs

Vaig començar a redactar mentalment el meu article mentre estava en el cotxe. Normalment tinc les millors idees en el cotxe, mentre condugo sol. Me'n vaig a Bilbao, al teatre Arriaga. La companyia Artedrama posa avui en escena l'obra Miñan. És divendres, 25... [+]


2024-10-28 | Iñaki Landazabal
Sobirania i partits polítics

La societat en la qual vivim està absolutament basada en la subordinació. Al llarg dels segles, la nostra vida s'ha anat configurant conforme a ella, i a poc a poc la competència de decisió, la llibertat i la sobirania s'han anat reduint. A vegades ens les han llevat amb... [+]


2024-10-25 | Josu Jimenez Maia
La veu mèdica

El que m'exasperava molt és la manera en què alguns metges parlen al pacient. Ens parlen de dolor com si fóssim nens. Com m'han fet dos trasplantaments renals, sé de què em refereixo: entre altres coses, m'han posat un tub a l'interior del penis. A causa de l'anestèsia, no vaig... [+]


2024-10-25 | Filipe Lascaray
Senyors, terra i ciutadans

Els dos principals electes de Kanbo (l'alcalde i el primer ministre) són els rabiados. Tres ciutadans han estat colpejats amb una plainta, per protestar a favor del desallotjament de la veïna Marienea.es la segona vegada que, a les 06.00 del matí, ens treuen del llit (amb el... [+]


2024-10-24 | Joseba Alvarez
Canviem les ulleres

“Ens ha arribat el moment de propostes valentes, integrals i nobles (…) perquè Euskal Herria torni a entrar entre les revoltes del món”, va afirmar l'amiga Hartu López Arana en el seu article d'opinió “Per una agressió eficaç” publicat al juliol de 2018 en la... [+]


2024-10-24 | Rafa Arriola
Bon dia, Espanya…

Cada vegada apreciem més errors ortogràfics en els escrits de les xarxes socials, no sols dels joves, sinó també dels mitjans de comunicació. Alguns s'han tornat tan habituals que a penes els fan mal els ulls.

D'aquesta manera, podem llegir en castellà moltes coses com: "S'a ... [+]


Sanduzelaikoa, més que una rotonda: una transformació gegant per a un barri més gegant
Una planificació integral

Les ciutats actuals necessiten processos de transformació profunds en tots els àmbits. Els reptes que tenen les societats i les ciutats són enormes i per a abordar-los és imprescindible realitzar exercicis integrals de diagnòstic i planificació... [+]


2024-10-23 | Lur Atxesburu
Un any ensenyant acudits als palestins

Per al 21 d'octubre, la xarxa, que porta el nom de Guernica Palestina, va convocar mobilitzacions. Es tracta d'una iniciativa per a denunciar el genocidi que sofreix Palestina i lluitar per la pau, i no es pot posar en contra d'aquestes dues causes. La solidaritat ens porta a... [+]


2024-10-23 | Josu Salegi
Molino alt i muntanya
Una dotzena de bertsos

26 d'octubre: tots a Gasteiz contra els megaprojectes i a favor de la Terra
Euskal Herria Activa anima a participar en la manifestació contra els megaprojectes que les grans corporacions volen imposar amb l'excusa de la transició energètica el pròxim 26 d'octubre a Vitòria-Gasteiz.

2024-10-22 | Rober Gutiérrez
Benvinguts al món del basc

Recentment hem celebrat a Vitòria-Gasteiz unes jornades d'acolliment al món del basc, organitzades pel Consell d'Euskalgintza i el Govern Basc. Un dels principals reptes actuals del procés de revitalització del basc és fer aliats als nous ciutadans que venen a nosaltres per a... [+]


Eguneraketa berriak daude